Cinema Jove omple el Teatre Principal de Valencia en una trobada pública amb Amaia

El Festival Internacional de Cinema de València-Cinema Jove, organitzat per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ha acollit una trobada amb Amaia Romero (Pamplona, ​​1999) al Teatre Principal . Durant la cita, a què han assistit al voltant de 600 persones, la cantant, pianista i actriu novell ha respost a les qüestions formulades pel director del festival i conductor de l’entrevista, Carlos Madrid, ia una selecció de preguntes realitzades per la premsa acreditada.

Amaia s’ha remuntat a la seva participació el 2017 a Operación Triunfo, on es va proclamar guanyadora, per referir-se a l’evolució que ha experimentat en l’àmbit personal i professional. “Sempre he estat fidel al que sabia fer i m’agradava, però durant l’enregistrament del programa només tenia 18 anys i no tenia tan clar què volia ser. Per sort, sempre m’he sentit molt respectada per la discogràfica i el públic i he pogut fer allò que he volgut, de la qual cosa estic molt agraïda”.

L’artista és aquest cap de setmana a València amb motiu del reconeixement de Cinema Jove amb el Premi ‘Un Futur de Cine’. Amaia se suma així a la nòmina d’intèrprets avui enormement consolidats com Elena Anaya, Fele Martínez, Greta Fernández, Gorka Otxoa o la seva companya a la sèrie ‘La messies’, Macarena García, que van ser guardonats en el passat com a valors emergents.

El premi se li lliurarà aquesta nit durant la gala de cloenda de la 39a edició del festival. Hores abans, a les 17.30, l’actriu presentarà els dos capítols de ‘La mesías’ programats a la Filmoteca.

Una picada d’ullet a Almodóvar

A la sèrie original de Movistar Plus+ en col·laboració amb Suma Content, escrita, dirigida i produïda per Javier Ambrossi i Javier Calvo, Amaia dóna vida a una de les germanes components del grup de música Stella Maris. L’univers dels Javis s’ha expandit i la girlband de pop cristià s’ha convertit en tot un fenomen diferenciat de la pantalla, amb una actuació recent al festival Primavera Sound en què també va participar l’actriu Carmen Machi.

En aquest sentit, Amaia ha valorat “el respecte, el bon gust i l’afecte” amb què s’ha desenvolupat una proposta que parla del fanatisme religiós. “Resulta cridaner que no hi hagi hagut cap queixa de sectors religiosos. Això és conseqüència que la fe s’ha tractat des de l’empatia i la llibertat”.

Entre els directors amb què li agradaria treballar ha citat Rodrigo Sorogoyen i Pedro Almodóvar, sobre el qual ha fet broma amb l’audiència, a qui ha demanat que enregistri la seva petició i la viralice. Entre els seus referents actorals, ha escollit les seves companyes de repartiment a ‘La messies’, Ana Rujas i Macarena García, que va exercir de mentora durant el rodatge. “Vaig afrontar el rodatge amb por, perquè era una cosa que no havia fet. Quan vaig llegir detalls vaig veure, a més, que anava a ser una cosa gran ia tenir una transcendència important –ha desenvolupat sobre l’escenari del Teatre Principal–. Amb ‘La mesías’ he vist que era capaç de fer coses que no sabia que podia. Per exemple, ballar. Vaig aprendre molt de la feina amb la coreògrafa, Belén Martí”.

La jove solista pamplonesa estava desenvolupant el que serà el seu nou disc, ‘Si obro els ulls no és real’, que veurà la llum el 2025, durant el rodatge de la sèrie, i la seva experiència actoral va influir en la gestació del seu tercer àlbum. “Inconscientment m’he servit de referències visuals de ‘La mesías’, m’ha inspirat”, ha reconegut.

Enfilada com una de les artistes més brillants i imprevisibles del panorama pop del nostre país, Amaia forma part d’una generació de músics i cantants professionals que emprenen amb èxit el transvasament entre disciplines, amb incursions en la interpretació, com Aitana i Diego Ibáñez, cantant del grup Carolina Durante. La polifacètica artista ha tingut molt present aquesta dualitat al llarg de la vida. Com ha compartit durant l’entrevista, a casa seva s’ha escoltat molt Ana Belén, “i de Marisol no em canso de parlar”.

El 2020, de fet, va oferir un emotiu homenatge a Pepa Flores a l’entrega del Goya d’Honor. En relació amb aquell tribut, aquest 2024 Amaia ha aparegut al documental ‘Marisol, digues-me Pepa’ (Blanca Torres), com una de les persones que ofereixen el seu testimoni sobre l’influx que Marisol va tenir a les seves vides.

Amaia aspira a poder compatibilitzar la seva carrera musical amb interpretacions molt acuradament escollides a l’audiovisual. Durant la trobada ha afirmat estar oberta a tota mena de papers, fins i tot aliens a la música. “No sé dir quins exactament, només que busco que m’encaixin, m’emocionin i m’arribin”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana