Cinema Jove dedica un cicle al moviment nord-americà de cine independent ‘mumblecore’

Entre mitjan dels anys noranta i els primers dos mil, en el si dels festivals de Sundance i South by Southwest, apareix un corpus de cine independent als EUA de baix pressupost, amb interpretacions naturalistes i adscrit al gènere de la tragicomèdia englobat sota la denominació ‘mumblecore’. Els seus elencs i directors van anar popularitzant-se en els següents anys i hui són figures destacades de la cartellera. Cinema Jove dedica un cicle al germen de les seues carreres integrat per huit títols.

La selecció es projectarà en el Centre del Carme entre el 24 de juny i el 2 de juliol i portarà per títol ‘Diamantes en bruto’, com una de les pel·lícules programades. Els seus directors són els germans Benny i Josh Safdie, que amb aquest thriller adrenalític ambientat en el negoci joier jueu de Manhattan van desencasellar en 2019 Adam Sandler dels seus papers còmics.

A més del duo fratern, els cineastes associats al moviment són Lynn Shelton, Mark i Jay Duplass, Greta Gerwig, Noah Baumbach, Aaron Katz, Joe Swanberg, Ry Russo-Young i Andrew Bujalski, l’òpera prima del qual, ‘Funny Ha Ha’ (2002), està considerada el títol fundacional del subgènere.

“Els seus integrants conformen una generació de directors que ja en els seus primers passos van donar mostres de llibertat i originalitat creatives, allunyats de les restriccions i els llocs comuns de la indústria. El ‘mumblecore’ no és, de fet, un moviment declarat, ni tan sols n’hi ha un manifest, i els seus referents reneguen de l’etiqueta. El terme que els unifica s’ha utilitzat de vegades de manera despectiva, quan els seus treballs sorprenen per la seua elevada qualitat en contradicció amb els seus pressupostos ínfims. De fet, molts han arribat al gran públic per haver estat seleccionats i premiats en els festivals de més prestigi.”, ha destacat el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

La recopilació permetrà als espectadors reconéixer els trets fonamentals del moviment, d’estil fresc i sense prejudicis, diàlegs sovint improvisats i execució imperfecta. Els seus protagonistes solen estar en l’època dels vint anys i encaren les responsabilitats de l’edat adulta.

És el cas de ‘Humpday’ (2009), de Lynn Shelton, sobre dos amics que una dècada després de la seua etapa com els xics conflictius del campus es reuneixen per a una borratxera llegendària. Tampoc està molt centrada la protagonista d”Appropriate Behavior’ (Desiree Akhavan, 2014), una jove dividida entre les seues múltiples identitats: la de filla persa ideal, jove bisexual políticament correcta i jove de Brooklyn a la moda.

La teua cara em sona

En el cicle es poden reconéixer rostres cotitzats hui a Hollywood, com Greta Herwig i Adam Driver, protagonistes de la icònica ‘Frances Ha’ (Noah Baumbach, 2012), i Michelle Williams, que dona vida a una jove afectada per la crisi financera en ‘Wendy y Lucy’ (Kelly Reichardt, 2008).

Els realitzadors de ‘mumblecore’ solen compaginar el treball davant i darrere de la càmera. És el cas dels Safdie, Akhavan i també de Miranda July, amb la seua observació de la soledat contemporània en ‘Tú y yo y todos los demás’ (2005), que va ser reconeguda amb el Premi Especial del Jurat en Sundance i va resultar guanyadora de la Setmana de la Crítica i la Càmera d’Or en Cannes.

Entre les influències del subgènere, solen citar-se les pel·lícules de Gus Van Sant i John Cassavettes, i alguns exemples de la filmografia de Jim Jarmusch i Kevin Smith, raó per la qual s’ha programat l’òpera prima d’aquest últim, la comèdia de culte ‘Clerks’, en què donava vida per primera vegada a un dels personatges més emblemàtics dels anys noranta, Bob el Silenciós, alter ego recurrent en la seua filmografia.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: