Cicle d’espectacles de teatre per a joves “Cuencuentahucha” Teatre Buffo: “La ciutat sostenible” a la Sala San Miquel de la Fundació Caixa Castelló

És un espectacle de contes amb diferents tipus de titelles en homenatge a Gianni Rodari, l’imaginatiu autor de la “Gramàtica de la Fantasia” i Premi Andersen ’70, considerat l’equivalent de l’Nobel de la Literatura Infantil. Aquest espectacle de teatre familiar s’emmarca en la programació d’activitats per a públic familiar, programades per la Fundació Caixa Castelló amb la col·laboració de la Regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló amb motiu de l’exposició Ecodistopías que s’exhibeix a la Sala Sant Miquel de Castelló. ‘Ecodistopías? vol visualitzar la magnitud de la contaminació, i urgir-nos a la reflexió. Com podem invertir aquesta tendència i viure d’una manera sostenible? És imprescindible superar la separació entre els discursos i els fets per poder aturar aquesta carrera cap al precipici.

Es representen 4 contes, “El canó de la pau”, la història de dos països en guerra i un canó que sona a pau; el “Pepo-paper”, basat en la “hipòtesi fantàstica” Què passaria si et trobessis un nen de paper ?; “L’arbre de les cartes”, cançó de caire ecologista, a partir d’un poema musicat de Rodari i “La ciutat sostenible”, que pren el conte popular “El flautista d’Hamelín” com a matèria primera, per abordar l’actual problema de l’trànsit de les ciutats.

Teatre Buffo és una companyia de teatre que sorgeix el 1983 a partir d’una experiència pedagògica d’ensenyament en llengua italiana. La seva ciutat d’origen va ser València, a l’Institut Leopardi, dirigit per Empar Claramunt.

Entre els objectius de Teatre Buffo es troba dur a terme una innovació respecte a la temàtica de les obres representades que abordi temes actuals, i també una innovació dramatúrgica, usant tant contes clàssics com actuals. A més, també pretenen dur a terme una experimentació artística usant materials de diversa índole. Cal destacar també que aquesta experimentació artística es produeix també en les tècniques de titelles i en les seves innovadores posades en escena. Tot això sense oblidar, com és obvi, els valors pedagògics que té el propi teatre de titelles.

Aquests objectius s’evidencien a partir de 1990 quan Empar Claramunt realitza, en solitari, espectacles amb el titella anomenada la Princesa Malasuerte. Encara que aquestes innovacions i experimentacions esmentades anteriorment poden trobar-se també en els seus diferents espectacles, cadascun amb una temàtica i tècnica diferent, trobant així, Dz 3.000, un espectacle basat en La flauta màgica de Mozart, o La Bella i la Bèstia, on s’obriria una cadena d’investigació sobre com els contes de fades influeixen en la formació dels / les nens / es, que desembocaria amb El nan saltarí, un altre dels seus espectacles on es farien servir maniquins rodants.

D’altra banda, i amb la col·laboració de Carmen G. Corberán, va començar a realitzar microespectacles dedicats als nens més petits, on tenen cabuda tant els contes clàssics com els actuals, usant titelles de taula. Tot això ha comportat a que Teatre Buffo hagi participat en mostres, campanyes i festivals tant a nivell nacional com a nivell internacional. Així, aquest fet reafirma el prestigi i bona acollida que la companyia té entre el públic.