Cebrián demana que la PAC 2021 reconega el paper singular de l’agricultura mediterrània davant del repte del canvi climàtic
La nova Política Agrària Comuna (PAC) ha de reconéixer les singularitats del model de producció mediterrani, desenvolupat en un espai especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic, l’agricultura del qual pot contribuir a l’adaptació i mitigació d’este fenomen. Esta ha sigut una de les qüestions plantejades per la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en la reunió mantinguda aquest dimarts amb el ministre d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, Luis Planas, en la que la PAC ha sigut objecte d’especial atenció.
La PAC 2021 ha de reconéixer les dificultats que travessen determinades comarques de l’àrea mediterrània, ha afegit, perquè els efectes d’abandó de l’activitat agrària no repercutisquen en un deteriorament mediambiental i socioeconòmic major, agreujat per algunes pràctiques comercials perjudicials per a l’agricultor com a anella més dèbil de la cadena.
Cebrián ha assenyalat que el model actual de la PAC continental, que va ser resultat de la negociació per al període 2014-2020, és inapropiat per a les característiques del territori i model productiu valencians, amb resultats adversos com la pèrdua de més d’un 40% de les persones beneficiaries i entre el 25 i 30% dels pagaments directes respecte als imports abonats en 2010. El Consell planteja la possibilitat de bosses de drets de pagament regionals que atorgue flexibilitat al sistema, perquè els drets puguen reassignar-se a jóvens i nous agricultors i agricultores professionals que vullguen instal·lar-se en l’activitat agrària.
Tant el Gobierno com el Consell advoquen per preservar el pressupost de la PAC per a poder fer front als nous reptes de l’agricultura. Elena Cebrián també ha transmés al ministre la preocupació, en particular, per la reducció, proposta per la Comissió, del pressupost destinat al desenvolupament rural o la disminució en un 10% en la taxa de cofinançament del segon pilar, la qual cosa implicaria un major esforç per a les arques de la Generalitat per a un àmbit d’interés prioritari, que inclou fons per a les estructures agràries, la diversificació de les economies rurals, la prevenció i gestió forestal sostenible i de les zones Natura 2000, o per a impulsar xicotetes i mitjanes indústries agroalimentàries, entre altres; mesures de desenrotllament rural amb capacitat per a generar ocupació i fixar població al territori.
En les observacions de la Generalitat a la proposta espanyola per a la reforma de la PAC 2021, Elena Cebrián ha mostrat també la importància de professionalitzar el sector agrari, amb més formació i assessorament a través de la PAC, i amb la incorporació de jóvens i dones, però sense detriment del suport a l’agricultura a temps parcial per a assegurar unes condicions de vida justes als agricultors de la Comunitat Valenciana, on tradicionalment esta figura és part del model agrari.
Acompanyada pel secretari autonòmic d’Agricultura, Francisco Rodríguez Mulero, la consellera ha demanat al Ministeri assumir el lideratge en la innovació i incorporació de recursos tecnològics com a estratègia de simplificació, com és el cas del projecte de monitorització de superfícies agràries que exigirà la nova PAC o la creació d’un sistema d’informació integrat d’explotacions agràries que facilite el disseny de polítiques agràries i defensa del patrimoni rural, forestal i natural associat.
Pressupostos i modernització de regadius
L’aigua com ben tan escàs com necessari per a mantindre i enfortir el model productiu valencià ha sigut també abordat amb el ministre d’Agricultura, en especial pel que es referix a la modernització de regadius. Cebrián ha destacat l’esforç pressupostari de la Conselleria a este fi i ha sol·licitat del Govern un esforç financer en este sentit, així com la reutilització d’aigües residuals. Entre altres propostes, la consellera ha plantejat la creació d’una taula del regadiu amb la participació de totes les comunitats autònomes.
En el capítol de la sanitat vegetal, Elena Cebrián ha exposat la situació en les comarques alacantines afectades per la Xylella fastidiosa, i els problemes que la Conselleria ha trobat en les actuacions per a la seua eradicació, en aplicació de les mesures obligatòries exigides per la normativa comunitària i nacional i pel propi pla de Contingència. Ha reiterat al ministre la necessitat de suport estatal per a continuar defenent al sector agrari, al tractar-se d’una plaga de quarantena amb efectes greus i que de moment no té curació, amb brots detectats també en altres comunitats autònomes. La consellera ha lamentat, com ja ho va expressar en la conferència sectorial celebrada en el Ministeri el passat 10 de juliol, que l’augment de les aportacions contra la Xylella, encara insuficient, es faça a costa de la lluita contra altres plagues o malalties vegetals, davant de les que la Generalitat continua actuant per a protegir al sector agrari valencià.
L’exigència de reciprocitat en els acords comercials amb països tercers, l’especial vulnerabilitat davant de la importació de cítrics de Sud-àfrica, l’impuls a les assegurances agràries, l’execució del Fons Europeu Marítim Pesquer, i les propostes del Consell al Pla Multianual de Pesca de Demersals en el Mediterrani han ocupat també part de la reunió bilateral celebrada en el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana