Castelló emetrà un acord de govern per excloure del catàleg de vestigis de Conselleria les vies Dr. Clará, Segarra Ribes i Dr. Vicente Altava per no formar part activa en la repressió franquista

L’Ajuntament de Castelló eliminarà del nomenclàtor aquells carrers, places i avingudes que porten el nom de persones dels quals haja constància que van participar activament en comissions de depuració de treballadors municipals i personal metge durant la dictadura. Es tracta dels carrers dedicats a Lluís Revest, Sánchez Gozalbo i Traver Tomás, els quals es sumarán als que es retiraran per la seua vinculació directa amb la repressió i règim franquista, Santos Vivanco, Herrero Tejedor i Carlos Fabra Andrés.

Són tots aquells que formen part del catàleg de vestigis elaborat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, excepte tres vials per els quals el Govern Municipal comunicarà un acord de govern considerant l’existència d’acords municipals, investigacions històric-científiques i publicacions de diferents institucions que avalen la no participació activa en la repressió exercida per la dictadura, i a fi de defensar i posar en valor les seues aportacions a la societat de Castelló atés que no van formar part activa de l’aparell repressor.

En concret, l’Ajuntament de Castelló emetrà un acord a aquesta Conselleria perquè retire del catàleg de vestigis l’avinguda Doctor Clará i el carrer Segarra Ribes atès que “no consta en cap document, acta municipal o qualsevol atre document objectiu que exercira cap tipus de repressió política-ideològica i no va formar part de cap comissió de depuració de funcionaris municipals, ni va signar cap document que donés suport a la repressió ideològica exercida pels governs de la dictadura franquista”, segons informa la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz.

Al mateix temps, també es demana en aquest la retirada de la via denominada Doctor Vicente Altava perquè “malgrat que va ser instructor del comité de depuració de matrones en els anys 1941 i 1942, període en el qual cap d’elles va ser sancionada i malgrat que durant el seu mandat com a president del Col·legi de Metges de Castelló entre els anys 1943 i 1945, i per tant, president del comitè de depuració de metges, no existeix cap expedient sancionador inculpatori a cap metge”, explica l’edil Ruiz.

Tot aquest acord, està basat en documentació pública existent en diferents arxius a l’abast de la ciutadania.

Retirada del nomenclàtor dels qui foren part activa en la repressió franquista

Per altra banda, el Govern Municipal considera necessari la permanència en el catàleg de vestigis dels carrers dedicats a Lluís Revest, Traver Tomás i Sánchez Gozalbo, i per tant canviar aquestes vies del nomenclàtor de la ciutat.

Pel que fa a Lluís Revest, va ser membre de la comissió de depuració de mestres a la província de Castelló on els suspenien d’ocupació i sou, trasllat forçós, inhabilitació o separació definitiva del servei per qüestions político-ideològiques tal com recullen els expedients. A més, va ser regidor-instructor encarregat de jutjar als funcionaris i treballadors de l’Ajuntament i la seua signatura, junt amb la de l’alcalde Traver Tomás, apareix en el cos documental dels expedients de depuració d’aquest personal funcionari que també encomanava sancions amb suspensió d’ocupació i sou, separació del càrrec o cessament per qüestions polítiques i ideològiques.

En el cas de Traver Tomás, consta com a president de les comissions de depuració de funcionaris de l’Ajuntament com a alcalde de la ciutat i era qui ressolia els mateix expedients. A més, als expedients sumaríssims que es poden trobar digitalitzats públicament al repositori de la Universitat Jaume I, trobem l’informe signat de Traver Tomás que com a Alcalde de Castelló de la Plana, era preceptiu a l’expedient, on es demostra que fou part de la repressió del franquisme. En total, a 40 homes de la ciutat de Castelló de la Plana, se’ls va obrir sumari i van ser afusellats com a conseqüència de la persecució política de la dictadura contra qui no era adepte al règim franquista.

Així mateix, el Doctor Sánchez Gozalbo va presidir el COMCAS (Col·legi de Médicos de Castelló) entre 1940 i 1943, l’època més dura de la repressió franquista i quan es va donar el gruix de les depuracions professionals que va fer el Col·legi en virtut de l’Ordre de 6 d’octubre de 1939 de depuració polític social dels col·legiats. De fet, la pràctica totalitat d’elles es van fer durant el seu mandat segons es desprèn de la informació del llibre d’actes del Consell Directiu del COMCAS. Consten documentalment en les actes del Consell Directiu del Col·legi depuracions col·legials fins a octubre de 1942, i fins a aqueixa data el Col·legi va depurar a 15 col·legiats, deixant sense sanció a cinc d’ells. D’altra banda, durant el seu mandat també es va realitzar la depuració de les matrones que per ordre de la Direcció General de Sanitat havien de fer els col·legis de metges. Consta la depuració de 10 matrones de Castelló, de les quals no es va sancionar a cap.

Per això, davant tota la documentació que justifica que formaren part de la repressió franquista amb expedients de depuració de treballadors municipals i personal metge, l’Ajuntament canviarà aquestes vies del nomenclàtor de la ciutat. Aquestos tres es sumen als altres que ja en anterioritat anuncià el consistori, com ho són les dedicades a Santos Vivanco, Herrero Tejedor i Carlos Fabra Andrés per la seua relació directa amb el règim franquista, i que seran reemplaçats per l’escriptora Isabel-Clara Simó, l’artista Beatriz Guttmann, i el jove assassinat pel feixisme a Montanejos, Guillem Agulló.

Informació i Foto: Ajuntament de Castelló

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: