Carta de comiat del President de la Fundació Vicente Furió a Juan José Murria

Juanjo Murria, el president que salva el Ciutat de València

Juan José Murria (València, 1944-2020). President de l’Llevant UD en la temporada 1984-85. Membre de la Fundació de el Llevant UD ‘Cent Anys’, pràcticament des de la seva constitució el 2009. Arquitecte de professió. La seva decidida actuació al costat de l’també expresident Pedro Villarroel impedeix que el Llevant UD perdi al Ciutat de València.

El mes d’abril de 1985 resulta dramàtic per al Llevant UD. Els deutes ofeguen l’entitat. Antonio Aragonés fa ja un temps que s’ha vist obligat a deixar la presidència en mans de Juan José Murria. El Llevant UD manté, entre d’altres, un deute amb l’Administració de l’Estat per valor de 24.777.074 pessetes (una mica més de 148.000 euros) que correspon a l’concepte de contribució urbana, tràfic d’empreses i llicència fiscal. Hisenda vol subhastar el Ciutat de València i l’Ajuntament ho veu amb bons ulls. És més, la subhasta és fixada per al 18 d’abril.

Murria, gens habitual en ell, realitza unes dures declaracions: acusa l’Ajuntament de València de voler quedar-se amb el patrimoni de el Llevant UD. A el mateix temps, sol·licita ajuda per paralitzar un “despropòsit”. El 16 d’abril, als baixos de la tribuna d’al Ciutat de València, hi ha una massiva reunió d’aficionats. El soci Vicente González Lizondo, llavors líder d’Unió Valenciana, pren la paraula i articula un encès discurs en favor de el Llevant UD. Reclama sensatesa i marge de maniobra a l’administració central i a l’Ajuntament. L’ambient està molt caldejat. Es proposa organitzar una manifestació contra l’alcalde. Antonio Aragonés, en la seva condició d’expresident, arriba a exclamar: “No tinc alcalde! Us ho regal! “.

Pedro Villarroel fa dies fent gestions per trobar 29 milions de pessetes (els 24 que es deuen a Hisenda més quatre pel recàrrec de l’20%). S’albira com l’única forma de paralitzar la subhasta. La pressió que s’exerceix sobre l’alcalde Ricard Pérez Casado i la regidora d’Hisenda, Clementina Ródenas, és màxima i arriben a sentir-se molt incòmodes amb la mateixa. No s’esperen una reacció apassionada i amb tanta repercussió. Pensen que el Llevant UD és mort. S’equivoquen.

Murria i Villarroel prenen la decisió d’estavellar davant les parets de l’estadi abans que permetre que sigui subhastat. Es viuen hores de tensió. La situació creada a ningú agrada. Diversos són els fils, des de la rebotiga: financers, polítics, socials i esportius … que es mouen amb gran fluïdesa. El conseller d’Hisenda, Antonio Birlanga, a l’adonar-se l’ambient que s’està creant, rep Juan José Murria per sol·licitar assossec. Alguna cosa es cou als despatxos. El president Joan Lerma (llevantinista) observa amb inquietud el que ve succeint des del Palau de la Generalitat.

El 17 d’abril de 1985, la comissió informativa d’Hisenda de l’Ajuntament de València pren una decisió on es compromet a “expropiar els terrenys annexos a el camp de l’Llevant UD per a construir un centre de BUP”. Es dóna un pas per paralitzar la subhasta. Però el recaptador de la quarta zona d’Hisenda, Vicente Montesinos, segueix en els seus tretze i li arriba a dir a Villarroel “ni Boyer (llavors ministre d’Economia i Hisenda) em paralitza aquesta subhasta”.

Sigui com sigui, i per evitar entrar en detalls, la subhasta queda paralitzada en el mateix matí del dia 18. El treball de Juan José Murria, Pedro Villarroel costat de el de Ramón Victòria, Dionisio Montesinos i de molts altres ha fet el seu efecte. El Llevant UD salva una altra situació crítica en la seva història. El Ciutat de València segueix formant part de el patrimoni llevantinista. Murria, en el seu moment, recorda: “van ser dies terribles”.

El 28 d’abril de 1988, l’alcalde Ricard Pérez Casado visita les instal·lacions de l’Llevant UD acompanyat d’el regidor d’Esport Ramón Vilar i tots dos reben, de mans de el president Ramón Victòria, la insígnia d’or i brillants. Es signa la pau. L’Ajuntament concedeix a el Llevant UD un contracte de col·laboració per valor de 3.500.000 de pessetes (21.035 euros) en metàl·lic més deu milions (60.000 euros) en la realització d’obres de millora al voltant de l’estadi.

Així va ser com Juan José Murria protagonitza un dels moments més crítics de la història de el Llevant UD. I ho va fer intentant passar desapercebut. Sempre va ser així. No vol homenatges ni res que se li assembli.

Neix en el si d’una família llevantinista. Solia dir que “el Llevant UD és un sentiment que vaig heretar del meu pare. El Levante UD representa una forma familiar d’observar i viure el futbol “. I de la mà del seu pare acudeix per primera vegada a el camp de Vallejo. Durant els últims deu anys es mostra feliç de veure a el Llevant UD en la Primera Divisió. Mentre les seves forces li ho van permetre assistir als partits de l’Llevant UD i a les reunions de la Fundació ‘Cent Anys’. En el seu moment, es va oposar i va votar en contra de la venda de el Llevant UD.