Carlos Mazón fa autocrítica de la gestió de les riuades, reformarà el Consell amb una Vicepresidència de la Recuperació, una Conselleria d’Emergències i anuncia un pla de reconstrucció per a València
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat a les Corts que en la resposta a les riuades que van assolar la província de València el 29 d’octubre passat “hi va haver coses que no es van fer bé”, per la qual cosa “fem autocrítica” però no “per descarregar la responsabilitat sobre altres”, sinó per “entendre què és el que no ha funcionat, detectar les fallades i disposar les mesures i els mitjans perquè no es torni a repetir”.
Accepto les crítiques que han sorgit i no les interpreto com a atacs, sinó com a veus d’una ciutadania que exigia la millor resposta de totes les administracions abans, durant i després de l’emergència. Una resposta que no va ser tan eficaç com es necessitava i per la qual, cal demanar disculpes i que jo, en nom de la Generalitat ho faig”, ha apuntat.
El president no ha negat errors perquè, al seu parer, “ni és possible fer-ho ni seria útil perquè implicaria que ni hem après res ni estem disposats a aprendre per por del desgast polític o, pitjor encara, per aprofitar-se’n”.
En aquest sentit, el cap del Consell ha indicat que la riuada del 29 doctubre “va sobrepassar totes les previsions i va superar els sistemes de prevenció, alerta i resposta que, des de la Pantanà de Tous de 1982, s’havien establert i aplicat”. Així, ha manifestat “que és legítim preguntar-se si, en general, el sistema va respondre com crèiem que havia de respondre” a allò que ha assegurat “que no ho va fer”.
Per aquesta raó, ha proclamat que “necessitem saber per què la nostra experiència prèvia en aquest tipus de situacions i els protocols afinats i millorats durant un quart de segle” que havien funcionat fins al 29 d’octubre passat, “no van ser suficients per evitar o pal·liar els terribles danys que hem patit.
Per això, Mazón ha proposat la creació d’una comissió d’investigació tant a les Corts Valencianes, com a les Corts Generals, a fi d’analitzar “la resposta a la pitjor tragèdia de la nostra història recent”.
Tot i això, el màxim representant de l’Executiu valencià ha assegurat que ja es revisaran «tots els nostres protocols d’actuació, amb millors mesures de prevenció, alerta i resposta a les Emergències». A més, ha afegit que «avaluarem els recursos d’infraestructures i comunicació alhora que crearem un sistema que permeti actuar de manera immediata davant de qualsevol crisi».
Durant la intervenció, el president ha detallat la seqüència d’avisos i alertes que es van iniciar, per part del Centre de Coordinació d’Emergències (CEE) de la Generalitat des de diumenge, 27 d’octubre, dimarts, 29 d’octubre, així com la cronologia de la informació de què es va disposar per donar resposta a la catàstrofe natural.
Mazón ha explicat que des del mateix diumenge 27 d’octubre fins dimarts de la tragèdia, el CEE va llançar, en 59 hores, un total de 24 avisos a la població amb informació sobre la situació i recomanacions a través de notes enviades als mitjans de comunicació comunicació, xarxes socials i la seva pàgina web, així com tota la xarxa d’ajuntaments i agències, “tal com s’havia fet sempre”, ha asseverat.
Sobre això, el president ha explicat que en els últims deu anys s’ha declarat en 36 ocasions l’alerta vermella davant la previsió de pluges torrencials “sense que cap d’elles derivés en brutals riuades com la que es va abatre al curs alt del Barranc del Poyo”.
Ja el 29 d’octubre, davant l’alerta d’AEMET de fenòmens adversos de nivell taronja o vermell a la província de València, el CEE va realitzar una incorporació progressiva de reforços al 112 fins a assolir el màxim de 42 llocs operatius, cosa que representa un increment del 80% del personal d’emergències respecte a un dia normal.
De fet, a les 7.45 hores, el CEE va establir la situació 1 per pluges a la Ribera Alta, nivell vermell al litoral sud de València i va ampliar el nivell taronja al litoral nord i l’interior de la província. Tot això, es va comunicar als ajuntaments i altres agències i organismes com els consorcis de Bombers segons marca el Pla d’Emergències a través de correus electrònics i missatges SMS als responsables designats en aquest pla.
En aquest punt, el president ha recordat que la previsió dʻAEMET establia una probabilitat de pluja dʻun màxim del 70% amb un màxim de precipitació de 180 litres per metre quadrat en 12 hores.
Mazón ha detallat que a les 9.30 hores es va celebrar una reunió a la Delegació del Govern amb presència de responsables de Protecció Civil, la Xarxa de Carreteres de l’Estat, Adif, Renfe, la UME, AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a la que “cap responsable de la Generalitat va ser convidat” i en què no es va decidir cap decisió respecte al tall de carreteres o vies fèrries “tot i que ja s’havien produït incidències a la A-7 i al tren Bunyol-Cheste” .
Alhora, ha recordat que, al final de la reunió, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va assegurar que l’alerta vermella per pluges “i cito textualment, és fins a les sis de la tarda” i que la mateixa previsió horària va difondre el cap de Climatologia de l’AEMET a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, a la televisió pública valenciana a les 11:50 hores. Tal com ha dit el president “idèntica informació” que ell va advertir en un acte públic aquell matí.
El cap del Consell ha assegurat que va mantenir la seva agenda “plenament conscient de com estava la situació i sabent que la consellera de Justícia i Interior ja s’havia desplaçat a algunes de les zones afectades per la crescuda del Magre” i que “tots els recursos estaven a prealerta i els avisos s’havien enviat” que el CECOPI estava convocat i que la gestió de la possible Emergència “s’estava desenvolupant com altres vegades anteriors”, per la qual cosa es va desplaçar al Centre d’Emergències de L’Eliana quan va ser advertit que la situació de la presa de Forata sobre el riu Magre “s’agreujava”.
El president ha defensat que el 29 doctubre “ens enfrontem a dos esdeveniments hidrològics independents des del punt de vista geogràfic”. El primer, la “crescuda al riu Magre i l’ompliment de la presa de Forata” i el segon “el descomunal augment del cabal del Barranc del Poyo, que va ser el causant dels pitjors estralls a la zona zero”.
Sobre això, Carlos Mazón ha explicat que del primer d’ells es va disposar «d’informació completa, exacta i puntual» que va permetre prendre decisions mentre que del segon va ser «fragmentada, inexacta i tardana».
Sobre la crescuda del Magre i l’ompliment de la presa de Forata, a Iàtova, el president ha assegurat que totes les administracions van actuar d’acord amb els protocols i de manera coordinada. En aquest escenari, segons el president, la CHJ sí que va avisar el CECOPI, al voltant de les 19.15 hores, que la presa de Forata podia col·lapsar.
Tal com ha dit el president «aquest és el motiu, i no un altre pel que el CECOPI va considerar la possibilitat d´utilitzar el sistema ES-ALERT d´avís massiu a la població». Una eina que mai no s’havia utilitzat amb anterioritat”.
Atesa la gravetat de la situació «i davant de la trucada, a les 20.00 hores» del secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que des de Colòmbia assegura que no pot garantir que la presa de Forata resisteixi, el CECOPI » decideix enviar el missatge massiu a través de l’ES-ALERT que arriba a les 20.11 hores”, la qual cosa “va ser una decisió encertada de tot el CECOPI, però sobretot és el exemple que sí que va funcionar la coordinació d’administracions”.
Respecte, al segon escenari, el Barranc del Poyo, el cap del Consell ha explicat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) va avisar a les 11.06, per correu electrònic, el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat de que el cabal d’aquesta rambla portava un cabal de 264 metres cúbics per segon indicant, textualment, “que la crescuda s’està produint molt ràpida”. Per això, el CCE va activar l’alerta hidrològica a les 12.20 hores i va advertir pels mitjans habituals als ajuntaments riberencs d’aquesta rambla que constitueixin els seus respectius CECOPAL (Centres de Coordinació d’Emergències Locals) perquè prenguessin les mesures de prevenció oportunes .
El president ha detallat que, amb posterioritat, la CHJ va enviar tres correus electrònics consecutius (a les 13.42, 15.04 i 16.13 hores) indicant que el cabal del Barranc anava descendint als 120 m3/s, 55 m3/ s i 28,7 m3/s. El correu de les 16.13 és l’últim que informa el CECOPI –en què participa de forma telemàtica el president de la CHJ, Miguel Ángel Polo– de la situació al Barranc del Poyo.
Mazón ha assegurat que de la situació d’aquesta rambla «el CECOPI ja no rebrà aquesta tarda més informació per part de la CHJ fins a les 18.43 hores» quan s’envia un altre correu que informa que el cabal és de 1.686 m3/s «quatre vegades el cabal de l’Ebre” i “dues hores després del darrer correu relatiu al Barranc del Poyo” quan a Paiporta, cap a les 18:30 hores, el barranc ja s’havia desbordat i la Policia Local “recorria els carrers avisant per megafonia la població” perquè refugiés als seus domicilis. “Un correu entre els 130 que envia la CHJ aquell dia i que se sumen a 84 mails més que es reben” i ha afegit que, “el més cridaner de tot és que la CHJ, que és present al CECOPI, no diu res ”.
De fet, el president ha assegurat que “no consta al CEE que la CHJ enviés cap comunicació més per correu electrònic, o per una altra via, sobre el Barranc del Poyo”. Tal com ha dit Mazón “en cap moment al llarg de la nit es va informar al Centre d’Emergències que el cabal havia ascendit fins als 2.282 metres cúbics per segon, dada que tampoc consta a la web de la CHJ “l’últim mesurament de la qual és de les 20.00 hores”.
La resposta de la Generalitat
Durant la intervenció, el president s’ha referit a la posada en marxa des de la Generalitat de les seves capacitats administratives i de gestió “en el desplegament més gran d’iniciatives i mesures que l’autogovern dels valencians ha realitzat en tota la seua història”.
En aquesta línia, ha destacat que a les tasques pròpies de l’emergència la Generalitat ha coordinat un dispositiu de 3.100 bombers, 8.474 militars i 800 voluntaris de protecció civil. agents de policies locals, 9.728 efectius de la Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia o els 18.800 voluntaris registrats a la web de la Generalitat.
En matèria logística, es va crear el Magatzem de la Solidaritat que ha repartit més de 250 tones de menjar, beguda i productes d’higiene.
A l’àrea sanitària, el cap del Consell ha assenyalat que dos dies després de la riuada hi havia un punt d’atenció sanitària provisional a totes les poblacions de la zona zero. Centres de salut dels municipis es troben a ple funcionament. Igualment, ha assenyalat l’atenció psicosocial integral o l’obertura de 399 farmàcies obertes de les 421 afectades a la zona afectada per garantir el subministrament, de manera que tots els municipis compten “almenys amb una oficina de farmàcia operativa”, així com les diferents mesures engegades per a la vigilància epidemiològica i salut pública.
A l’àrea d’educació, dels 92 centres educatius afectats ja se n’han obert 55 per a 22.000 estudiants de tots els cicles formatius, i s’ha ampliat la modalitat d’acolliment educatiu fins al 22 de novembre. cap un pla exhaustiu d’accions per respondre a les necessitats d’estudiants, famílies i personal docent.
En matèria de neteja ha destacat la retirada de més de 50 mil tones d’estris i voluminosos, el pla urgent per a la gestió de llots i residus, així com actuacions per minimitzar l’impacte ambiental a l’Albufera, entre d’altres.
Respecte a les infraestructures de mobilitat, el president ha indicat que ja s’han adjudicat ja els contractes d’emergència per a la reparació de 12 ponts, 2 passarel·les i el condicionament de les diferents vies per 79 milions d’euros, que han permès que “ ja s’han reobert a la circulació 11vies”.
Així mateix, ha apuntat que s’està treballant en la recuperació de la xarxa de Metrovalència per valor de més de 50 milions d’euros i ha recordat que la Generalitat ha posat en marxa un servei alternatiu amb 19 nous corredors d’autobús per “facilitar la connectivitat a les localitats properes a València i garantir la mobilitat dels ciutadans”.
D’altra banda, la Generalitat estima una inversió de 100 milions d’euros per reparar les infraestructures de sanejament d’aigües de 122 depuradores i col·lectors dels municipis afectats que van quedar danyats. Actualment, el 80% d’aquestes instal·lacions estan operatives.
De la mateixa manera, el subministrament elèctric s’ha pogut resoldre el 98% de les incidències i recuperar el 99,9% dels clients afectats, alhora que se segueixen fent accions de reposició del subministrament.
Igualment, s’ha autoritzat un primer contracte d’emergència per valor d’1,7 milions d’euros per a la neteja de polígons i s’han engegat llançadores gratuïtes per als treballadors dels polígons industrials.
Pel que fa a l’atenció social, el president ha destacat la renovació automàtica de la Renda Valenciana d’Inclusió a les persones que hi comptaven residents en zones afectades i es prioritza per tràmit d’urgència totes les noves sol·licituds en zones afectades. A més, s’han agilitzat. les valoracions per via durgència de les persones amb discapacitat o dependència de les persones en zones afectades que ho hagin sol·licitat.
Així mateix, ha recordat l’aprovació del decret de mesures administratives i economicopressupostàries per facilitar la resposta de la Generalitat com a conseqüència de les riuades, i el decret de mesures fiscals extraordinàries per ajudar les famílies i empreses afectades que introdueix deduccions a l’IRPF i bonificacions fiscals.
Mazón ha indicat que estes accions també «inicien la recuperació econòmica i social», alhora que ha assenyalat que «no podem fer-los sols». Per això, ha reclamat al Govern «que no deixi sols els valencians en estes hores tan amargues» , per això ha reiterat a reclamar a l’Executiu central “els 31.000 milions d’euros inicials que necessitem per a la recuperació de les nostres infraestructures i teixit productiu”.
En aquesta línia, ha demandat a l’Executiu central que activi els 2.091 milions d’euros que la Unió Europea li va concedir al’àmbit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que va ser aprovat el juny del 2021 que inclou la lluita contra les inundacions que “poden ser determinants a l’hora de canalitzar barrancs i construir defenses hídriques que ja haurien d’estar fetes”.
Així mateix, també ha avançat que es demanarà l’activació del PERTE de Digitalització de l’Aigua, que està dotat amb 3.060 milions d’euros i que es va aprovar el març del 2022 per comptar amb tecnologies, ja existents i aplicant-se en altres conques, com la de l’Ebre”.
Pla de recuperació
El cap del Consell ha fet referència a l’aprovació d’un pla extraordinari i ambiciós amb 136 mesures remeses al Govern d’Espanya per treballar de forma conjunta en la recuperació econòmica, social, estructural i ambiental de València i de tota la Comunitat Valenciana .
El pla consta de 5 grans eixos: suport de municipis, recuperació econòmica, ocupació, fons europeus i infraestructures i prevenció.
Així, en suport inicial a municipis, el pla contempla ajudes directes per part de la Generalitat. Igualment, se sol·licitarà al Govern una subvenció d’un milió d’euros per a cada localitat afectada. En total aquestes mesures representen una inversió de 75 milions d’euros.
Així mateix, ha esmentat l’aprovació d’un pla d’infraestructures esportives dotat amb 100 milions d’euros per reconstruir i rehabilitar totes les instal·lacions danyades. A més, el president ha assenyalat que a l’Estat s’ha sol·licitat un fons d’ajudes directes als esportistes de 15 milions d’euros.
A l’àrea de recuperació econòmica, es centralitzarà en el suport a les famílies, agricultors, autònoms i empreses. Així, s’habilitarà un fons de 250 milions d’euros per ajudar els ajuntaments i les famílies en les despeses de primera necessitat. En concret, es destinaran 6.000 euros per a “les despeses d’urgent i primera necessitat i la compra de mobiliari, electrodomèstics i roba.
Igualment, ha informat de la sol·licitud al Govern per a la reducció de mòduls d’IRPF, exempcions fiscals a l’Impost Especial sobre Determinats Mitjans de Transport, així com l’exempció a les taxes de trànsit. Així mateix, ha instat l’Executiu central a ampliar i millorar la línia d’ajudes de 838 milions d’euros per als negocis.
En matèria de mobilitat, també s’ha requerit al Govern central posar en marxa un Pla Renove per als vehicles d’ús comercial i privat afectats, amb una inversió de 864 milions d’euros per a turismes, furgonetes i altres vehicles lleugers, i 400 milions d’euros per a vehicles pesants.
A més, de la creació d’un fons específic per cobrir els danys als concessionaris i parcs de vehicles, i la reparació d’infraestructures i cobertura de danys al sector industrial. En aquest apartat, es demana la inversió de 25 milions per a la reparació de subministraments d’energia a la indústria i 132 milions d’euros per a la bonificació en el rebut elèctric a les empreses afectades.
A l’eix d’ocupació i activació laboral per protegir els llocs de treball i garantir que els afectats puguin mantenir els seus ingressos s’ha posat en marxa l’activació d’ERTEs per força major perquè els treballadors afectats accedeixin a beneficis de manera ràpida i sense traves”.
En aquesta línia, el president també ha indicat que s’ha sol·licitat al Govern una prestació extraordinària per cessament d’activitat per a autònoms i agricultors que podran beneficiar-se d’un ajut directe de fins a 6.000 euros, així com la suspensió d’obligacions tributàries i de notificacions. administratives durant el període demergència. Igualment, per als autònoms es reduirà el mòdul tributari i s’establirà un nou calendari fiscal que permeti als afectats complir les obligacions.
D’altra banda, Mazón ha assenyalat que als treballadors que es trobin a ERTE se’ls oferirà formació per “millorar les seves competències i habilitats i preparar-los per als nou reptes laborals”. Una mesura que beneficiarà 40.000 treballadors en els propers sis mesos. Així mateix, es fomentarà l’ocupació local en tasques de recuperació o rehabilitació.
Pel que fa a l’eix de fons europeus i cooperació internacional, el president ha apuntat que la Generalitat ha sol·licitat que el Govern d’Espanya activi el Fons de Solidaritat Europeu “per finançar immediatament el restabliment d’infraestructures, serveis públics i l’assistència urgent a la població afectada”.
Igualment, s’ha instat a l’Estat que demani a la Unió Europea la creació d’un “fons extraordinari per pal·liar els danys econòmics i socials de la DANA”, semblant al fons REACT, que va ser creat per fer front als efectes de la pandèmia de COVID -19.
Pel que fa a l’àrea d’infraestructures i prevenció, contemplarà la millora de sistemes de drenatge i d’alerta primerenca, així com la construcció d’obres de canalització en rius i zones amb risc d’inundació, i per això ha requerit “un veritable compromís de treball conjunt i una voluntat de posar sempre les persones en primer lloc”.
En aquest sentit, Mazón ha subratllat el compromís per a la posada en marxa immediata de mesures extraordinàries i la mobilització de recursos significatius per “atendre les necessitats urgents dels nostres ciutadans”.
Així, s’ha referit a la mobilització de la Generalitat d’ajuts directes per valor de 200 milions d’euros inicials per fer front a la pèrdua de béns bàsics, 50 milions per a ajuts directes per a ajuntaments de les poblacions afectades o el programa de 50 milions d’euros per a lloguers.
El cap del Consell també ha destacat lʻampliació de la Renda Valenciana dʻInclusió i Simplificació de Tràmits, els contractes dʻEmergència per a infraestructures i centres públics amb 2,5 milions dʻeuros, els beneficis fiscals per a afectats, lʻexempció del cànon de sanejament, el suport al sector agrícola amb la rehabilitació de camins rurals amb una inversió de 20 milions d’euros; la reparació d’infraestructures crítiques com ara carreteres, ponts i la xarxa de Metrovalència amb 100 milions d’euros o la restauració de serveis elèctrics, entre d’altres.
Així, ha incidit que «la Generalitat continuarà treballant amb esperit d´unitat i solidaritat perquè la Comunitat Valenciana surti d´aquesta crisi més forta, més resilient i amb un futur ple d´oportunitats».
Durant la seva intervenció, el president ha demanat “una col·laboració àgil i sincera que es tradueixi en accions concretes i resultats tangibles” i ha manifestat la predisposició de la Generalitat a col·laborar amb el Govern central i qualsevol altra institució “a sumar esforços en la reconstrucció de la nostra comunitat”.
El Consell de la recuperació
Durant la intervenció, el president ha avançat un nou Consell per a la Recuperació que “neix amb un propòsit clar i ferm: assegurar la recuperació econòmica i social de cada racó de la nostra terra que permetrà fer front a les necessitats d’avui i als reptes de demà ”.
D’aquesta manera, ha anunciat la creació d’una nova Vicepresidència i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social que serà l’encarregada de coordinar la reconstrucció econòmica i social de València i de la Comunitat Valenciana, harmonitzant totes les accions per superar les adversitats i asseure les bases per a un futur que construirem des de ja”.
Així, ha explicat que la missió d´aquesta Vicepresidència és “integrar i enfortir
totes les àrees estratègiques de la nostra economia i la seva afecció social¨. Així, serà la responsable de la gestió dels fons europeus fins a l’impuls de l’ocupació; el suport a les petites i mitjanes empreses o la promoció del cooperativisme i la innovació, entre d’altres.
El cap del Consell ha assegurat que aquesta Vicepresidència serà «la porta d´entrada de nous projectes, d´inversions que generin ocupació, de polítiques que donin resposta a les famílies i als treballadors», al mateix temps que ha afegit que «volem que cada persona trobi el seu lloc a la recuperació i senti que forma part d’aquest renaixement”.
Així mateix, la Vicepresidència dirigirà la Comissió Interdepartamental de Recuperació Econòmica i Social en què estaran tots els Consellers de la Generalitat Valenciana per dur a terme una acció “coordinada, integral i coherent” per a la recuperació del que la riuada ha destruït i beneficiar així a tota la Comunitat Valenciana.
El màxim representant de l’Executiu valencià també ha posat èmfasi en reforçar i millorar els serveis d’Emergències per «respondre a les situacions de crisi d’una manera més àgil, ràpida i coordinada, sinó també d’anticipar-s’hi en la mesura del possible».
Al respecte, ha apuntat la creació d’una nova Conselleria d’Emergències i Interior «dissenyada exclusivament per protegir i vetllar per la seguretat de tots els valencians». Per això, ha indicat que a més d’actuar en situacions de crisi també «tindrà entre les seves competències l’acció de prevenció, anticipació davant de qualsevol amenaça al nostre benestar i seguretat».
D’aquesta manera, aquesta Conselleria tindrà entre les seves competències “l’anàlisi de riscos, la coordinació de simulacres i el disseny de protocols d’actuació que protegeixin vides i minimitzin els danys”.
El president ha explicat que aquest nou departament treballarà amb totes les administracions “per potenciar les polítiques de prevenció i dissenyar i ajustar els protocols de resposta i auxili”, a més de potenciar “una cultura de l’emergència” entre la ciutadania “que arribi a cada llar, a cada escola i cada centre de treball”.
D’altra banda, aquesta nova conselleria serà la que tingui les que tindrà les competències “per revisar, actualitzar i exigir al Govern d’Espanya la modificació dels protocols d’avís i de resposta davant de catàstrofes”.
Agraïments
El president ha agraït als professionals dels serveis d’emergències, bombers, protecció civil, forces i cossos de seguretat de l’estat, Unitat Militar d’Emergències i efectius dels tres exèrcits, així com un agraïment especial als milers de voluntaris que en aquests dies han acudit a ajudar “en un acte col·lectiu admirable de compromís i fraternitat que la societat valenciana mai oblidarà”.
Així mateix, ha posat en valor la col·laboració de la resta de govern autonòmics, diputacions, ajuntaments, empreses, ONGs, associacions i milers de ciutadans que han enviat ajut. A més, ha posat de manifest el reconeixement que mereixen els alcaldes i alcaldessa dels municipis afectats. per les inundacions, la Diputació de València o la Delegació del Govern.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana