Carlos Mazón assenyala que la Comunitat Valenciana i Andalusia reforcen la seva aliança per impulsar amb «ambició i lideratge» el desenvolupament social i econòmic d’Espanya

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha posat en valor la unió entre la Comunitat Valenciana i Andalusia per impulsar «amb ambició i lideratge» el desenvolupament social i econòmic d’Espanya.

Així ho ha manifestat al Fòrum Cope Desafíos 2025 en què ha participat juntament amb el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, per analitzar el present i els reptes de les dues comunitats autònomes.

Carlos Mazón ha subratllat que l´aliança entre la Generalitat i la Junta d´Andalusia «ens converteix en imparables, no només des de la reivindicació, sinó des del creixement».

En matèria econòmica, Carlos Mazón ha destacat «la capacitat tractora» d’Andalusia i ha incidit en la nova etapa d’inversions iniciada a la Comunitat Valenciana «per recuperar el temps perdut en els darrers vuit anys» i caminar de la mà amb Andalusia perquè “junts som imbatibles”. En aquest sentit, ha asseverat que les dues regions «lidessin el creixement d’ocupació a Espanya».

En la seva intervenció, el president de la Generalitat ha assenyalat l’atracció de «més de 9.000 milions d’euros en inversions» a l’últim any al nostre territori «que permetran generar més de 8.000 llocs de treball». Al respecte, ha esmentat algunes de les mesures posades en marxa pel Consell per impulsar «amb sensatesa, equilibri i sostenibilitat» l’activitat econòmica, com ara la simplificació administrativa, els Programes d’Interès Autonòmic i una nova estratègia energètica.

En aquest sentit, ha ressaltat «l´acceleració en energies renovables» amb l´objectiu d´assolir «la sobirania energètica» i ha remarcat que «el projecte d´hidrogen verd més important d´Espanya» es desenvoluparà al port de Castelló.

Finançament autonòmic

Pel que fa al sistema de finançament autonòmic, el cap del Consell ha lamentat «que es vulgui tergiversar o crear problemes entre territoris» i ha recordat que allò important quan s’aborda aquesta qüestió és la salut pública, l’educació i els serveis socials de les persones» .

Per això, ha explicat que el infrafinançament d´un territori està relacionat amb la necessitat de tenir «més recursos per tractar amb igualtat de condicions i equitat la salut dels nostres ciutadans».

En aquest sentit, ha assenyalat que davant de la singularitat catalana que promou “un tracte especial per trencar la unitat i sortir-se del sistema”, la Comunitat Valenciana i Andalusia defensen mesures com “un fons d’anivellament transitori per arribar a la igualtat amb el resta les autonomies”.

Defensa de l’Eix Mediterrani

El president de la Generalitat ha considerat que «una concepció radial» a l’àmbit d’infraestructures «és improductiva» en restar competitivitat a les autonomies. Així, ha posat en valor l’Eix Mediterrani com a “un eix de prosperitat” per al turisme, la innovació i les exportacions, amb infraestructures com els ports de València i Algesires.

En aquest sentit, ha destacat la importància de no renunciar al desenvolupament de l’Eix Mediterrani i ha lamentat el retard de les obres del Corredor Mediterrani perquè “probablement serà la infraestructura més rendible que tindrà Espanya als segles” i ha assenyalat la seva funció per vertebrar territoris i augmentar la nostra competitivitat.

Aposta pel rigor davant dels prejudicis en matèria hídrica
Carlos Mazón ha posat en valor el Tribunal de les Aigües de València “per ser el tribunal jurídic més antic del món” i ha destacat la seva capacitat per resoldre de manera amistosa el repartiment d’aigua.

En aquest sentit, ha considerat «absurd» continuar amb un enfrontament en matèria d’aigua i ha advocat «pel rigor davant dels prejudicis».

Carlos Mazón ha recordat que Andalusia i la Comunitat Valenciana «representen a l’horta d’Europa» i ha sol·licitat la convocatòria de la Taula de la Sequera per a la posada en marxa de mesures «perquè és urgent» atesa la situació actual.

Així mateix, ha subratllat la responsabilitat del nostre territori en gestió de recursos hídrics i ha indicat la seva capacitat per «depurar i reutilitzar el 40% del tot lʻaigua que es recupera a Espanya». Així mateix, ha assenyalat la generositat demostrada pels agricultors de la Comunitat amb el transvasament Xúquer-Vinalopó, així com la solidaritat del nostre territori “amb altres comunitats autònomes com Catalunya”.

Inici de la llibertat educativa a la Comunitat

En matèria educativa, el cap del Consell s’ha referit al curs escolar 2024-2025 com l’inici del curs de la llibertat a la Comunitat Valenciana i la posada en marxa de l’educació gratuïta i universal de 0 a 3 anys. Així, ha subratllat que la Llei de Llibertat Educativa permet als alumnes triar la llengua on s’examinen i permetrà a mares i pares l’elecció de la llengua base del centre educatiu.

A més, ha recordat la recuperació de l’assignatura de música en Educació Secundària Obligatòria i l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics amb què el
sell “substitueix la doctrina i la ideologia a les aules pel sentit comú”.

De la mateixa manera, ha ratificat el compromís del Consell per “fomentar, reconèixer i promocionar” el valencià amb el sistema de certificació en finalitzar els estudis perquè “tenir una llengua cooficial és un orgull”.

Política migratòria

El cap del Consell ha reclamat al Govern central abordar la política migratòria juntament amb les comunitats autònomes perquè «som les que estem atenent els migrants» i ha retret la manca d’un «diagnòstic i solució per al drama de la migració».

El president també ha lamentat els retrets d’“inhumanitat” llançats per Executiu central a les autonomies “quan estem complint amb la nostra obligació amb un esforç extraordinari”, alhora que ha recordat que els centres de menors a la Comunitat Valenciana “estan desbordats”, sobrepassant el 150% de la capacitat. Per això, ha exigit més recursos a l’Estat per garantir unes condicions adequades als migrants menors.

A més, Mazón ha considerat que la política migratòria de l’Estat «ha estat molts anys sense treballar en origen ni abordar-se com a política europea». En aquest sentit, ha instat l’Executiu central a traslladar aquest assumpte a Brussel·les ja que “afecta els 27 països de la Unió Europea i no només 17 comunitats autònomes”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana