Caicedo i el gol 200 del Llevant a Primera davant el Racing Club
Era un dels misteris de la confrontació davant del Racing de Santander. El gol número dos-cents del Llevant com a entitat adscrita a la Primera Divisió del futbol nacional fluctuava entorn de l’enfrontament. La qüestió se succeïa les setmanes prèvies i es referia a l’autoria de tan icònica diana. Caicedo va decidir apropiar-se un registre històric. Va ser una acció desenvolupada a una velocitat supersònica. De vertigen pur en una transició directa. I la jugada es va gestar des de la mateixa porteria blaugrana. S’hauria de tornar a l’espai que defensava Reina per precisar amb detall la gènesi del gol. L’arquer va imprimir velocitat a la sortida de l’esfèric buscant el costat esquerre de l’atac. La interpretació de Juanlu va ser suggestiva i letal en la conducció i en la materialització definitiva. El desmarcament de Caicedo va ser superlatiu.
L’atacant equatorià es va presentar als voltants de la porteria de Toño. Al recorregut va tenir temps per aclarir continguts i planificar la finalització. Allà on a altres futbolistes se’ls ennuvola el pensament, Caicedo va optar per la claredat. Una bicicleta per vèncer l’arquer forà per balancejar-se lleugerament cap a la seva esquerra i embocar el gol dos-cents a l’elit. No era fàcil conjugar una acceleració impetuosa, amb la pilota als peus, sentint l’alè dels defensors càntabres, amb l’expressió definitiva escollida pel davanter. Velocitat d’esprintador i subtilesa de mag al toc evanescent últim. Aquests aspectes serveixen per definir els grans jugadors i per diferenciar-los establint rols. Així és Caicedo. Un assassí amb instint mortal davant dels porters. Caicedo va estrenar el marcador i va repetir minuts després per encarrilar una victòria que va tancar Stuani (3-1) davant la mirada somrient de Luis García que complia 100 partits com a inquilí de la banqueta blaugrana.
L’atacant equatorià passava per una etapa de bonança. Quatre partits com a titular, conjugats amb quatre aparicions sobre el camp, procedent des de la banqueta de la suplència, que havia rendibilitzat al màxim amb l’obtenció de quatre gols. Caicedo contra Caicedo. L’ariet igualava els registres personalitzats que havia conquerit durant la temporada anterior quan va defensar la samarreta del Màlaga al segon tram de la Lliga BBVA. Des d’aquesta perspectiva, Felipao polvoritzava els registres aconseguits durant el capítol final de l’exercici últim en la seva experiència inicial al futbol espanyol. L’estadística era demolidora en aquest sentit. I fins i tot rotunda a les seves manifestacions.
La rendibilitat del davanter equatorià a la seva estada a l’entitat llevantinista semblava tan immaculada com brillant i productiva. Caicedo va disposar durant el curs 2009-2010 de 1115 minuts, repartits entre divuit confrontacions, a la societat malacitana que va salpebrar amb l’adquisició en propietat de quatre dianes. Caicedo va celebrar aquesta xifra en el duel contra el Racing Club a l’Estadi Ciutat de València després d’anotar els dos gols que van aplanar d’obstacles el camí del triomf davant de la societat càntabra. L’equatorià va executar per la via de l’extrema rapidesa la institució de Santander. Abans havia mostrat la seva pólvora davant el Vila-real i la Reial Societat.
El gol 200 a Primera submergia l’atacant a la història blaugrana. Caicedo seguia l’estela de noms mítics a la societat llevantinista. El llegendari Domínguez va estrenar la seqüència anotadora granota al partit que va inaugurar l’expedient a Primera Divisió l’exercici 1963-1964. Domínguez va escollir el desaparegut Sarrià per deixar la seva empremta de jugador talentós i intel·lecte agut i festejar el primer gol. Va ser un quinze de setembre de 1963. Pepín va associar el seu nom a la diana cinquanta al mateix univers. El temps es va quedar congelat des de llavors. Vam haver d’esperar l’arribada del tercer mil·lenni per celebrar el gol centenari aconseguit per Rivera, un dels mites del llevantinisme, en un duel entre el Llevant i el Vila-real al coliseu d’Orriols. I més tard arribarien els gols 300, 400, 500 i 600 celebrats per Roger, Camarasa, Toño i Roger de nou.
Informació i Foto: Levante UD
