Bravo destaca que juliol i agost acaben amb menys hectàrees destruïdes que 2019 tot i les onades de calor

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha destacat que juliol i agost de 2021, segons les xifres provisionals, es tanca amb menys hectàrees destruïdes que les registrades el 2019, tot i les onades de calor sofertes durant els últims mesos i els fenòmens extrems com els “rebentades tèrmics” que es van registrar el passat 15 d’agost.

En concret, de gener a agost d’aquest any, s’han registrat un total de 258 incendis que van afectar a 857 hectàrees, és a dir, 113 menys que en el mateix període de 2019, l’últim anterior a la pandèmia. “Aquests números -ha dit la consellera? No fan sinó consolidar el prestigi dels nostres serveis d’Emergències” que són “una referència indiscutible a tot Espanya”.

La consellera s’ha expressat així aquest divendres a la compareixença que ha dut a terme, a petició pròpia, davant la Diputació Permanent de les Corts per donar compte de les actuacions de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) en relació amb els incendis forestals ocorreguts aquest estiu.

Gabriela Bravo ha explicat que aquest estiu seria “de risc” i “especialment propici” per a la propagació d’incendis a causa d’una primavera “amb precipitacions un 30% superiors a l’habitual” que havien produït un creixement notable de la vegetació. L’augment de la massa vegetal de mida petita és perillós “quan es produeix en zones de molt trànsit cunetes, límits de cultius i descampats”. A més, la previsió d’afluència de públic als espais naturals “era major a causa dels canvis provocats per la COVID-19 en l’oferta turística tradicional”.

Malgrat un context “tan advers” la AVSRE “estava preparada” gràcies al fet que “revalidamos l’esforç organitzatiu de l’any passat” i, a més, “augmentem el pressupost destinat a la lluita contra el foc en un 10% fins a arribar als 89 milions d’euros.

En aquest sentit, la consellera ha recordat als diputats i diputades que l’AVSRE ha disposat, cada dia, d’un operatiu de 432 persones integrades en 56 unitats de bombers i bomberes de la Generalitat, al costat de les dotacions de 45 autobombras, 9 helicòpters i altres 9 avions.

A més, la AVSRE “té la responsabilitat de coordinar a més d’un miler d’efectius si fos necessari” als quals cal sumar els mitjans de prevenció de la Conselleria de Medi Ambient i els efectius dels tres consorcis provincials, les brigades de les diputacions, la UME, Guàrdia Civil, la Unitat Adscrita i les policies locals. També es va augmentar el nombre el personal de l’Telèfon d’Emergències 1 · 1 · 2 en un 17%

Gabriela Bravo ha detallat que, durant el mes de juliol, es van produir 42 incendis que van afectar a 80 hectàrees, és a dir, un 55% menys que en el mateix període de 2019 atès que aquest any és més comparable que el 2020 ja que no existien restriccions a la mobilitat.

No obstant això, “el mes d’agost va ser més complicat a causa dels incendis de Rafelguaraf i Assuévar” en què les condicions meteorològiques que els van provocar “també van dificultar la seva extinció”, segons la consellera.

El foc de Rafelguaraf va ser provocat per la caiguda d’un llamp el 7 d’agost de què es va tenir coneixement a les 16:16 hores i l’operatiu estava en marxa 13 minuts després. Tot i que les flames van provocar el desallotjament d’alguns habitatges de la zona nord de Barxeta i la urbanització La Solana, l’incendi va ser declarat extingit 24 hores i 16 minuts després després d’afectar 177 hectàrees, majoritàriament de matoll.

L’altre gran incendi de l’estiu, el de la localitat castellonenca d’Azuébar, també va ser provocat per un llamp el avís va entrar a la Sala de l’112 a les 19.21 hores de l’14 d’agost. Aquell dia, segons la consellera ja “estava sent intens” perquè Deu mitjans aeris, una brigada helitransportada, 5 unitats de bombers i 3 autobombes ja treballaven en un altre incendi declarat a Bicorp (València) a les 17:30 hores i que va ser estabilitzat 204 minuts després.

Amb anterioritat, s’havia declarat un conat menor a Dénia a què es van enviar tres unitats terrestres de bombers i un helicòpter. A el mateix temps hi va haver d’atendre la situació a Suera (Castelló) on a les a les 18.30 hores es va declarar un altre incendi d’especial perillositat per les característiques de el terreny i per la proximitat a el parc natural de la Serra d’Espadà. Es van mobilitzar a sis mitjans aeris i set unitats terrestres. En tot cas, l’incendi a Suera es va donar per estabilitzat a les 21.50 hores.

“En aquest context, ja complicat, -ha insistit la consellera- havia caigut el llamp a Azuébar, en una zona molt agrest. Immediatament, tres dels mitjans aeris que ja estaven treballant en Suera es van desplaçar allà mentre hi va haver llum per operar a la zona. a ells es van sumar altres tres unitats terrestres. la situació evolucionava favorablement fins a les 22.35 hores quan es va produir a la zona un fenomen singular conegut com “rebentada tèrmic”, que va provocar un increment de la temperatura de deu graus i una caiguda dràstica de la humitat relativa de l’17%. A mitjanit, la temperatura va pujar fins als 40 graus i el vent de ponent va actuar com a accelerador.

Per això, a les 00.44 hores del dia 15, el Centre de Coordinació d’Emergències “va declarar la Situació 2, que implica el risc per a persones i béns de naturalesa no forestal”, ha explicat Gabriela Bravo. D’aquesta manera es va sol·licitar la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències, que es va incorporar a la lluita contra l’incendi al llarg de la nit amb 53 militars i 19 vehicles. També es va demanar a l’Ministeri per a la Transició Ecològica mitjans aeris que es van incorporar quant va despertar.

Per a la consellera d’Interior, “gràcies a l’esforç incommensurable i l’encertada coordinació dels efectius desplegats es va aconseguir aprofitar la lleu millora de les condicions meteorològiques de manera que, a les 4:00 de la matinada de el 16 d’agost es va donar per estabilitzat el incendi i per controlat cap a les dues de la tarda, és a dir, 55 hores després de l’avís a l’112 “. La superfície forestal afectada, finalment, va ser de 420 hectàrees. D’elles, 222 corresponen a el Parc Natural de la Serra d’Espadà i altres 74 de superfície no forestal, majoritàriament agrícola.

“No és possible preveure a el 100% dels riscos naturals com els llamps que causen incendis forestals o les tempestes que provoquen inundacions -ha explicat la consellera-, però sí que és possible millorar en un 100% la resposta que es dóna a aquests riscos quan deriven en perills tal com ha fet el Consell. i ho ha fet de l’única manera possible: apostant per uns serveis públics de qualitat, ben gestionats i el personal compti amb els millors mitjans materials i la formació adequada perquè pugui complir amb la seva essencial tasca de protegir vides i béns “.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana