Bravo defensa que la nova llei de Funció Pública «farà que l’Administració sigui un motor per a la reconstrucció econòmica i social» després de la COVID-19

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha defensat en el ple de Les Corts que la nova llei de la funció pública farà que el paper de l’Administració com «motor per a la reconstrucció econòmica i social sigui essencial». La consellera ha comparegut aquest dimecres davant la Cambra autonòmica, que celebrava el debat d’esmenes a la totalitat de el projecte de llei aprovat pel Consell el passat mes de febrer.

La consellera, en la seva intervenció, ha defensat «la importància del públic» com s’ha vist durant la pandèmia de l’COVID-19, els estralls «serien pitjors si no haguéssim comptat amb el treball de el personal» de les diferents administracions públiques.

Tot i això, la consellera ha assenyalat que la crisi sanitària «ha revelat debilitats i mancances de el sector públic que han de ser corregides i més encara cundo la pandèmia ha generat creixents demandes socials que només l’Administració pot satisfer».

En aquest sentit, Gabriela Bravo ha assegurat que la nova Llei de Funció Pública «constitueix una finestra d’oportunitat per a la transformació de l’Administració pública valenciana en aquests temps difícils en què es requereix, més que mai, que el sector públic lideri el procés de recuperació del nostre país «.

Durant la seva intervenció, la consellera ha explicat que el nou text normatiu s’estructura en 11 títols, amb 191 articles, 29 disposicions addicionals, 12 transitòries, 1 derogatòria, 4 finals i 5 annexos.

Així, ha assegurat que respon als pilars bàsics d’eficiència, eficàcia, professionalitat, coordinació, transparència, servei a la ciutadania i perspectiva de gènere al voltant de set eixos: l’organització de l’Administració de la Generalitat; el personal al servei de les Administració Pública; l’estructura i ordenació de l’ocupació pública; l’accés a la funció pública; els drets i deures de el personal empleat públic; el règim de provisió de llocs i mobilitat i la perspectiva de gènere.

El nou model organitzatiu

Bravo ha explicat que la norma estableix un nou model organitzatiu per garantir més eficàcia i eficiència, ja que es redueixen els cossos i escales de l’Administració de la Generalitat dels 201 actuals a 91.

A més, incentiva l’accés a la funció pública perquè, tal com ha alertat la consellera, «necessitem contractar més de 5.000 persones en els propers dos anys per evitar que la nostra Administració col·lapsi». Per aquest motiu, la nova norma incorpora canvis per fer més àgils els processos de selecció.

Entre aquests canvis, la consellera ha destacat que es la llei acaba amb la inseguretat dels opositors «perquè la Generalitat s’obliga a si mateixa a que els processos de selecció estiguin conclosos en un termini màxim d’un any des de la convocatòria».

A més, s’han d’arbitrar ajudes econòmiques, «que ja estem concedint, per a les persones que tinguin un bon expedient acadèmic i que no disposin dels recursos necessaris per preparar una oposició».

També «s’apostarà pel torn lliure que suposarà, al menys el 50% de les places de cada Oferta Pública d’Ocupació» i per accedir a les borses de treball, els aspirants hauran d’haver superat «a l’almenys una prova de el procés de selecció a què s’hagin presentat sempre basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat «.

La nova llei també incorpora la figura de el personal directiu públic professional «que servirà per corregir una de les debilitats del nostre sector públic», en referència a el dèficit de coneixements de matèries relacionades amb la innovació o amb les noves àrees de coneixement científic.

També es delimita el marge de discrecionalitat per al nomenament de llocs de lliure designació i es crea l’Escola Valenciana d’Administració Pública, que substituirà l’antic Institut Valencià d’Administració Pública, que tindrà rang de direcció general, liderarà la formació de personal de tota la Administració i de el sector públic instrumental.

Finalment, la norma regula el teletreball «garantint tant els drets dels treballadors i treballadores, com la prestació correcta dels serveis públics en els mateixos termes que la legislació estatal», segons ha explicat la consellera.

Una llei que millora la qualitat democràtica

Aquest projecte de llei també ha estat dissenyat perquè l’Administració valenciana «estiga més i millor preparada per lluitar contra la corrupció i prevenir els seus efectes», segons ha explicat la consellera. Per això, inclou un règim de protecció per a aquell empleat o empleada que denunciï males pràctiques administratives o corruptes.

 

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana