Borriana posa en valor les trajectòries exemplars de Manuela Andrés, Regina García i Gloria Saborit
L’alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, i la regidora d’Igualtat, Maria Romero, han fet entrega al migdia dels premis Dia de la Dona del 2023 a les tres dones guardonades aquest any, en un acte celebrat al saló de plens de l’Ajuntament on se n’han visibilitzat les trajectòries exemplars.
D’aquesta manera, els ha estat lliurat el premi a Manuela Andrés a proposta del Partit Socialista, Regina García a proposta d’una ciutadana que assumeix la Regidoria d’Igualtat i Gloria Saborit a proposta de Compromís, tres burrianesos la trajectòria vital dels quals carregada de lluita per la igualtat les ha convertit en referents per a la ciutadania, segons va valorar el jurat.
En un acte molt emotiu que ha comptat amb l´actuació de la cantautora local Neus López Garí, i amb la presència d´entitats locals, dones premiades en edicions anteriors i una representació de la corporació municipal, Policia Local i Guàrdia Civil. Al llarg de l’acte, les tres guardonades han tingut ocasió de ser homenatjades una per una.
Totes tres han rebut de mans de l’alcaldessa i de l’edil d’Igualtat les distincions i l’obsequi amb què es distingeix cada any les dones premiades a qui se’ls reconeix la seva trajectòria per visibilitzar el treball femení. A més, se’ls ha lliurat un val per un massatge buscant, en paraules de la regidora de l’àrea, Maria Romero, “que tinguin un moment per a elles mateixes després de tanta dedicació als altres”.
En aquest sentit, Maria Josep Safont ha volgut felicitar les premiades, alhora que ha reconegut “la tasca i el camí vital recorregut per aquestes dones”, un reconeixement en què es distingeix dones del municipi “no només per brillants recorreguts acadèmics o èxits professionals, sinó també per les seves trajectòries de vida especialment destacades i marcades per altres qualitats com la fermesa, el valor, la implicació ciutadana, l’esforç, la constància o la dignitat”.
Segons ha apreciat Safont, “desgraciadament és habitual que les biografies femenines pateixin la invisibilització social”. Per això, ha ressaltat la funció d’aquests premis com a “forma de compensar aquesta falta de reconeixement públic”, i perquè “arribi el seu exemple al conjunt de la societat burriana”.
Per part seva, la regidora de l’àrea, Maria Romero, que ha presentat les premiades, ha explicat les seves trajectòries, biografies i experiències personals i professionals, que han estat tingudes en compte pel jurat a l’hora de prendre la seva decisió.
Romero ha explicat que és un motiu d´orgull “poder reconèixer cada any trajectòries tan diverses i alhora que el premi sigui tan participat ja que mostra el gran talent femení que hi ha a la ciutat alhora que posa sobre la taula projectes vitals i professionals que han de ser referència per a la ciutadania per la seva implicació en construir una Borriana més equitativa i, en definitiva, millor”.
L’acte aquest any ha pogut ser de nou el reconeixement multitudinari i un homenatge emotiu de distinció a les presents, que la ciutadania ha pogut seguir a més per streaming a través dels canals de Facebook i Youtube de l’Ajuntament. La participació de la cantautora local, Neus López Garí, amb una prominent trajectòria al món musical malgrat la seva curta edat, ha posat el colofó de clausura a un acte de posada en valor del talent femení local.
Manuela Andrés
Manuela Andrés o ‘Manolita’, com és popularment coneguda, és una burrianenca adoptiva. Com tantes altres, va arribar a Borriana per motius familiars i laborals i va treballar d’encaixadora en una coneguda empresa local on va acabar al lloc d’encarregada. Posteriorment, i després de ser mare, va decidir muntar el seu negoci, una sabateria que va mantenir durant 15 anys. Més tard va treballar a la residència de la tercera edat fins que va patir un atropellament molt greu que li va ocasionar una discapacitat permanent. Davant d’aquesta situació, Manolita es va refer i amb una vocació i força encomiables va fer seva la lluita per l’eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat. Així, a finals dels 90 es va unir a l’Associació Col·lectiu de Persones amb Discapacitat de Borriana (ACODIS) entitat de què va acabar sent la presidenta i que aquest any commemora el seu aniversari.
La seua lluita i participació activa van fer que acabés sent elegida com a representant al Consell Provincial de la Federació de Persones amb Discapacitat Física de Cocemfe de Castelló i Consellera Autonòmica de la Confederació de Persones amb Discapacitat Física de la Comunitat Valenciana. Dins la seva trajectòria de lluita i superació personal no ha dubtat mai a formar-se en la matèria o assistir com a delegada a les assemblees de Cocemfe estatals, als consells socials de la ciutat oa tot allò que se li ha requerit, per aportar la seva col·laboració i la seva perspectiva com a dona amb discapacitat.
Regina García
Regina García va néixer a Liverpool el 1939 ja que la seva família, exportadora de taronja, hi va migrar buscant un futur millor. Malauradament poc després de tornar a Borriana va quedar òrfena molt petita i va ser acollida per la seva família extensa. Tot i així, no va perdre el seu caràcter emprenedor i es va formar en perruqueria obrint un dels primers salons de perruqueria de la ciutat en un moment en què poques eren les dones emprenedores i encara menys en posar en marxa un negoci.
El seu saber fer, malgrat compatibilitzar-lo amb la criança dels seus tres fills, va ser el responsable que la seva perruqueria prosperés i obtingués molt de renom, però, tot i així, sempre havia tingut clara la necessitat d’agrupar-se per reivindicar allò que considerava just i per aquest motiu va ser una de les impulsores i la primera presidenta de la desapareguda associació de perruqueres de la ciutat.
Glòria Saborit
Gloria Saborit va ser la primera treballadora social funcionària a Borriana. Als anys 80 va fer un estudi de recerca sobre la realitat socioeconòmica de la ciutat. Posteriorment i de forma altruista, fa una memòria per sol·licitar per part de l’Ajuntament una subvenció per a la implantació dels serveis socials a la ciutat. Aquesta subvenció va resultar favorable i va ser gràcies a això que va iniciar la implantació dels serveis socials a la localitat, encara que ella no es va incorporar a treballar a l’Ajuntament fins alguns anys després. Té experiència professional amb una completa vocació a la feina en barris d’acció preferent en serveis socials de base i també es va implicar en la implantació i conversió de la figura professional de treballadora social per obtenir el seu Col·legi Oficial a Castelló.
També va ser promotora per a la implantació del CEAM a Borriana i en va ser la primera directora. Així mateix, va impulsar els primers convenis en matèria d’habitatge a la ciutat i ha treballat en la seva dedicació professional al municipi en diferents programes socials fins a la seva jubilació. Actualment continua amb la seva vocació social com a voluntària de l’assemblea local de la Creu Roja.
Informació i Foto: Ajuntament de Borriana