Borriana aconsegueix elaborar un Mapa de fosses del terme municipal
El projecte ‘Mapa de fosses del terme municipal’ promogut per l’Ajuntament de Burriana ha aconseguit els primers resultats després de la consulta de nombrosa documentació, llibres, articles o registres municipals, treballs arqueològics i de georradar, ja que s’ha aconseguit, per primer cop , l’anotació d’un total de 651 víctimes, segons ha avançat el regidor de Patrimoni, Vicent Granel.
El projecte, coordinat per Arqueocas Patrimonio i el departament municipal d’Arqueologia, ha realitzat en una primera fase un exhaustiu procés de documentació i investigació per determinar la quantitat de fosses o llocs d’inhumació de les víctimes de la repressió republicana, la Guerra Civil i la repressió franquista, prenent com a referència un període cronològic que abasta des de 1936 fins a 1949.
Així, ha explicat Granel, dins aquesta fase s’ha aconseguit confeccionar diversos llistats actualitzats que mostren els noms i cognoms de les víctimes (civils, militars, religioses), així com dades al·lusives a la seva edat, lloc de defunció i circumstàncies, lloc de soterrament i altres dades dinterès.
“Sent conscients de l’interès que pot suscitar aquest estudi entre la ciutadania a l’hora de conèixer el parador de possibles familiars desapareguts o morts, en properes dates anunciarem com poder consultar el llistat, i així tenir tota la informació catalogada per facilitar la feina de cerca”, ha explicat Granel. A més, a les properes Jornades del Memorial Democràtic se celebrarà una conferència per explicar totes les troballes, tant documentals com arqueològiques.
Amb els estudis realitzats, ha conclòs el responsable municipal, l’Ajuntament de Burriana “estarà en disposició de promoure noves fases del treball encaminades a l’exhumació de les víctimes, la identificació i la reparació de la dignitat de les famílies”.
Georradar a 4 zones
La segona part del projecte ha consistit en un treball arqueològic de camp realitzat a les instal·lacions del Cementiri Municipal a fi de situar especialment les inhumacions de soldats i víctimes de la repressió i la guerra.
L’edil de Patrimoni ha precisat que amb l’ajuda d’aparells de detecció geofísica i antenes GPS, es tracta de “determinar si encara queden víctimes d’aquest període inhumades al subsòl del cementiri, a la zona que ocupaven els antics quadres de sepultures a terra , ja que en aquests casos la manca de documentació relacionada i la inexistència de làpides o senyals impedeixen saber-ho”.
En el transcurs dels treballs de camp s’han identificat tres zones amb possibles soterraments no indicats, de les quals se n’han escombrat dues de completes i una part de la tercera, la resta queda sota les illes de nínxols actuals, segons expliquen els encarregats de l’estudi .
També s’ha descobert que hi va haver possibles soterraments en una quarta zona, extramurs, que actualment ha quedat englobada dins del cementiri, “per la qual cosa possiblement es plantegin nous treballs en aquest sentit”, ha destacat Vicent Granel.
El georradar és un mètode de prospecció no invasiu que emet impulsos electromagnètics que permeten identificar anomalies al subsòl. Mitjançant escombrats laterals i longitudinals, l’aparell mòbil va creant una malla amb irregularitats que han estat estudiades en un laboratori informàtic per l’empresa Geozone per tractar de determinar l’existència d’aquests enterraments, la disposició a terra, la profunditat, entre altres dades, i situar espacialment les inhumacions de soldats i víctimes de la repressió i la guerra.
Informació i Foto: Ajuntament de Borriana