Balanç de la primera fase de la temporada del Tau Castelló
Des de la safata d’Edu Durán al Pavelló Príncep d’Astúries de Múrcia fins al ‘alley oop’ entre Óscar Alvarado i JJ García al Palau Municipal dels Esports de Granada, el TAU Castelló ha estat demostrant que aquesta temporada va més seriosament que mai i que té talent i potencial per situar-se entre els millors de la LEB Or. l’equip carregava amb la motxilla d’haver estat batejat com «la millor plantilla de la història de club» i les expectatives dels aficionats eren més altes que mai, una combinació de factors que en moltes ocasions es tradueix en desastre, però que en el cas dels de Toni Ten ha significat una excel·lent demostració de com adaptar-se a les situacions que imposa la competició i com manejar la pressió sense perdre la humilitat.
Els nombres i les estadístiques, tan importants en aquest esport, reforcen a l’TAU Castelló com un dels millors equips de la primera fase i avalen la lectura que el conjunt tauleller és un ‘tot terreny’ capaç d’explotar totes les facetes de el joc i adaptar a qualsevol escenari: invictes a domicili, segon millor balanç de la competició, millor registre de valoració, segon equip més anotador, segon millor equip des de la línia de tres punts, tercer equip més rebotador, equip amb més assistències per partit de la lliga … però igual que en ocasions els arbres no deixen veure el bosc, les matemàtiques obvien el context en el qual aquests números es produeixen i l’evolució que ha experimentat l’equip castellonenc.
Múrcia, Canoe i Girona; un inici molt prometedor
Després d’una pretemporada una mica decebedora amb quatre derrotes en cinc partits i una única victòria contra un rival de LEB Plata, els nois de Toni Ten havien de donar un cop sobre la taula; i no van donar un, van donar dos: 28 punts d’avantatge a casa de el Real Múrcia i 29 davant el Real Canoe. Amb un destacat Arnaud Adala Moto, l’equip va aconseguir dominar als seus rivals sense patir especialment i amb protagonisme per a tots els membres de la plantilla, fins i tot amb minuts per a jugadors de l’segon equip.
Bàsquet Girona seria el primer rival que va posar contra les cordes a l’TAU Castelló: després d’una primera meitat molt parella, l’equip va tornar a treure la seva faceta dominant en el tercer quart, però en el període final va aparèixer un dels factors que més preocupava el cos tècnic, l’excés de confiança, i Girona va estar a punt de remuntar un partit que es va salvar en l’última jugada.
HLA Alacant i Força Lleida, correctius en el moment adequat
HLA Alacant visitava el Ciutat de Castelló per disputar un derbi que al seu torn seria una lluita per veure quin equip s’alçava amb el primer lloc i mantenia la imbatibilitat. I el desenllaç no va poder ser pitjor per als nostres: 62-85 per a Alacant i la sensació de no haver competit el partit en cap moment. Toni Ten, encara que disgustat per la trobada, va demanar seny i coherència: «Ni estàvem tan amunt ni ara estem tan avall».
Palmer Ànima Mediterrània Palma i Levitec Osca van ser els següents rivals, amb guions semblants als dels partits anteriors: davant Palma l’equip va tornar a mostrar la seva millor versió en els primers compassos de la trobada, aconseguint els 23 punts d’avantatge, però en la segona meitat va haver de patir fins al final; davant l’Osca la història va ser diferent, el partit es va mantenir més o menys igualat a l’inici, però els taulellet van ser capaços de trencar la trobada per anar-se’n vencent de 21 punts.
La victòria de l’Força Lleida al Ciutat de Castelló va servir a el cos tècnic per confirmar un dels problemes de l’equip: les dificultats a l’enfrontar-se a equips amb més intensitat física i defensiva. L’equip queia fins al tercer lloc en la classificació, posició de la qual mai baixaria a la resta de la primera fase.
Colofó a la primera fase
Els dos partits que tenia l’equip per davant eren una prova perfecta per millorar l’eficàcia de l’equip davant rivals físics i tancar la primera fase de la millor manera possible. I es va aprovar amb nota. El TAU Castelló va saber patir i mantenir-la cara a el partit davant el CB Almansa a La Bombonera fins que un gran Matt Stainbrook va decidir el partit en l’últim quart. La bomba arribaria la setmana següent al Ciutat davant Covirán Granada: dues pròrrogues i un final d’infart que es va acabar decantant per al TAU Castelló gràcies a la faceta més triplista de Matt Stainbrook. Toni Ten es mostrava satisfet especialment per haver vist la versió més dura de l’equip, a el mateix temps que mantenien la consistència anotadora.
Mal joc, lesions i COVID; el TAU Castelló s’enfronta a alguns sots
El TAU Castelló va tancar l’any vencent de nou a Reial Múrcia (88-83) i l’obria imposant-se a l’Real Canoe (67-77), en el primer partit en què es va absentar Matt Stainbrook per la seva lesió de menisc que encara el manté allunyat de les pistes. L’equip va saber treure el partit endavant, però el cos tècnic sabia que calia canviar la dinàmica: «Hem abusat de el triple, no estem en el nostre millor moment de joc».
I aquest dèficit en el joc del taulell es va traduir en derrota a la pròrroga davant Girona: «Hem de ser encara més humils i saber que no anem sobrats en res, encara que la classificació sigui molt bona». L’equip va prendre nota de les paraules de l’entrenador i va reaccionar on més complicat semblava: a casa de el líder, l’HLA Alacant. Després d’una primera part molt igualada, el TAU Castelló va tornar dels vestidors disposat a assaltar la part més alta de la taula; dirigits per un gran Joan Faner i liderats per un incommensurable JJ García, van jugar «els millors 20 minuts de la temporada» per endur-se la victòria de l’Pedro Ferrándiz. No obstant això, la cara més negativa de la temporada va arribar després d’aquest partit: detectats tres casos d’coronavirus, tot l’equip i cos tècnic van haver de confinar i ajornar el seu partit contra Palmer Ànima Mediterrània Palma.
Amb moltes incògnites sobre com jugaria l’equip pels dies d’inactivitat, els blanc-i-van visitar el Barris Nord de Lleida i, tot i que els va costar entrar en el partit, van mostrar la seva versió més coral i el seu millor joc en equip en un últim període en el que van remuntar un desavantatge de 11 punts.
La recta final: amb la segona fase en el punt de mira
El TAU Castelló va certificar el seu bitllet a la següent fase a Osca, en un partit una mica descafeïnat per la poca transcendència que tindria el resultat a la següent fase (Osca marxava a el grup de l’descens). Però els següents tres trobades eren absolutament vitals: Almansa, Palma i Granada; a l’almenys dos dels tres podien ser rivals a la següent fase (finalment ho han estat els tres).
Almansa va fer patir molt a un TAU Castelló que veia com se li escapava un partit fonamental per mantenir el balanç en la fase d’ascens: deu punts a sota a falta d’una mica menys d’un quart; però llavors, a l’heroica, l’equip va desenvolupar els seus millors minuts de joc i va fer un increïble parcial de 25-0 que li va servir per sumar una altra victòria. Molt pitjor va ser la trobada davant Palma, que va aprendre dels errors dels manxecs i va impedir la reacció taulellera al final de la trobada, posant així una derrota més a la casella de l’TAU per a la fase d’ascens. El tècnic onder va avisar que l’equip havia d’aprendre molt d’aquest partit per a la següent fase: «Ara ve la Champions i si volem competir anem a haver d’estar tots de deu».
Com si d’un videojoc es tractés, la fase final seria contra el rival més poderós, 1 Covirán Granada en dinàmica ascendent que buscava prendre-li el liderat a l’equip castellonenc. A diferència del que va passar a l’anada, el partit es va presentar molt aspre i travat en el que a fluïdesa ofensiva es refereix, però el TAU Castelló ja havia après a moure en aquest ‘fang’ que tant els va perjudicar a inicis de temporada i va mantenir la fe fins al final. Un final apoteòsic que va tenir com a desenllaç d’una jugada de pissarra de Toni Ten que es va materialitzar en una passada de alley oop d’Óscar Alvarado des de la banda perquè JJ García rebentés el cèrcol a dues mans. Un final immillorable per a una primera fase pràcticament insuperable. Ara només queda mantenir la lliçó apresa i seguir treballant per créixer encara més en la fase d’ascens.
Els cinc rivals de la fase d’ascens
Després disputar-se els partits ajornats de l’Força Lleida, claus per definir qui seria l’últim equip en arribar a la fase d’ascens, es va configurar completament la classificació: Leche Río Breogán (7-1), Leyma Corunya (5-3), Real Valladolid (3-5), Liberbank Oviedo (3-5) i Destinació Palència (2-6) anirien pel grup A; i TAU Castelló (6-2), Covirán Granada (5-3), Palmer Ànima Mediterrània Palma (4-4), HLA Alacant (4-4) i CB Almansa (1-7) pel grup B. A el ja haver disputat les dues trobades davant els conjunts del seu mateix grup, el TAU Castelló es veurà les cares únicament davant els cinc equips de el grup A, entre els quals es troba el ‘coco’ de la competició: el Leche Río Breogán.
Informació i Foto: Tau Castelló