Arqueòlegs del MARQ troben ceràmiques rellevants del Neolític en una esquerda de la Cova de l’Or de Beniarrés
La segona campanya d´excavacions del MARQ a la Cova de l´Or de Beniarrés han tret a la llum importants ceràmiques del Neolític amb representacions de l´astre sol. Arqueòlegs i especialistes han treballat durant el mes de juliol juntament amb estudiants en règim de voluntariat procedents de diferents universitats.
La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, ha celebrat els progressos que s’estan produint a totes les exploracions del Pla d’Excavacions del Museu Arqueològic, dotat amb un pressupost de 130.000 euros i amb la participació de més de setanta arqueòlegs del MARQ i voluntaris . Així mateix, Parra ha assegurat que “aquest any novament s’estan complint els ambiciosos objectius marcats per avançar en la investigació en un enclavament tan rellevant com és la Cova d’Or, exemple de l’esforç que s’està dut a terme des del MARQ per aprofundir en el coneixement de la nostra història”.
La Cova de l’Or és un dels jaciments més representatius de la Comunitat Valenciana, clau per a la investigació del Neolític a la Península Ibèrica, amb una seqüència que abasta des del 5.600 al 2.800 a.C. La posada en valor d’aquest enclavament patrimonial, duta a terme per la Diputació d’Alacant a través de l’Àrea d’Arquitectura i del MARQ, va culminar amb la seva obertura al públic el juny del 2021, mitjançant visites guiades gestionades des de la Fundació MARQ en col·laboració amb el Ajuntament del municipi.
Investigada en diferents moments del segle XX, la cavitat està considerada com un santuari del qual es van valer els primers agricultors i pastors al VI mil·lenni a.C. Sota la direcció de Consuelo Roca de Togores, Carlos Ferrer i Jorge A. Soler, aquest any s’ha procedit a excavar una estreta esquerda oberta a l’exterior, el registre de la qual ha aportat fragments ceràmics de gots grans i altres amb decoracions, entre els quals es determinen representacions astrals que confirmen la vinculació religiosa. Aquest registre adverteix de la vida a l’exterior de la cavitat i apunta que a l’esplanada d’accés a la Cova es van poder practicar ritus vinculats a la producció.
La campanya d’aquest any ha estat molt satisfactòria en documentar nivells més recents de l’ús de la cova corresponents a l’època moderna (segles XVII-XVIII). A més de material ceràmic com olles, cassoles i galets, s’han trobat restes de fauna i de combustió que s’han interpretat com a zones de corral per al tancament del bestiar domèstic dins de la cova. També s’han documentat nivells puntuals de lèpoca romana i ibèrica.
En un altre dels perfils l’excavació ha permès aprofundir en la investigació dels moments finals del Neolític, en què el registre de restes humanes i elements com vasos ceràmics, adorns com penjolls elaborats en petxina i en pedra, objectes realitzats amb ossos d’animal , com punxons i altres realitzats en pedra de sílex, com laminites, confirmen l’ús funerari de la cavitat.
Informació i Foto: Diputació d’Alacant