Recentment, un equip de arqueòlogues i arqueòlegs de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant han tret a la llum la porta principal de l’assentament protohistòric de Los Almadenes (Hellín, Albacete). L’objectiu de la campanya d’excavació ha estat estudiar la porta oriental de l’assentament i comprendre millor el sistema d’accés a la potent fortificació.
L’actuació forma part d’un projecte de recerca més ampli centrat en l’estudi de Los Almadenes i el seu entorn durant el període històric conegut com Ferro Antic. Aquests estudis es van iniciar el 1993 i han continuat fins ara revelant nombrosos detalls de la vida quotidiana i de l’organització social i econòmica d’aquest assentament datat entre finals de segle VII i mitjan el VI a.C.
L’assentament, d’uns 5.000 m2 d’extensió, es troba en un paratge natural espectacular marcat pels rius Món i Segura que conflueixen a tot just tres quilòmetres a sud de l’jaciment. Així, la fortificació s’erigeix en un turó triangular protegit per dos dels seus costats pels penya-segats que conformen el canó de Los Almadenes. (Figura 1)
Sense terres aptes per a l’agricultura i la ramaderia i fortament emmurallat, es desconeixia per què en el segle VI a.C. un grup humà va decidir aixecar un assentament d’una mica més de mitja hectàrea en un entorn àrid i inhòspit per a la vida humana amb unes mesures defensives tan potents. A aquest interrogant se li sumava el fet de tenir una durada molt curta, ja que va ser abandonat tot just unes dècades després de la seva fundació i mai va tornar a ser ocupat. Durant les gairebé dues dècades d’investigació dirigides per la catedràtica de la UA Feliciana Sala s’han anat afegint diferents peces a l’puzle que han permès generar una hipòtesi consolidada: un assentament de vocació minera dedicat a l’explotació de l’sofre.
La campanya sobre la porta principal, que va acabar a finals de setembre 2020, ha aportat noves dades que reforçarien aquesta hipòtesi de l’explotació de l’sofre de l’entorn. En aquest sentit, s’explica que la porta de la muralla excavada aquest any no coincideixi amb les característiques típiques d’una porta urbana o militar, com es documenta en altres llocs arqueològics similars.
Fort caràcter econòmic
La porta de Los Almadenes presenta un marcat caràcter econòmic. «Té com a tret distintiu un moll de càrrega i descàrrega destinat a el tràfec de mercaderies i materials com així ho testifiquen les nombroses àmfores i vasos d’emmagatzematge trobats en els edificis excavats fins ara», apunta Feliciana Sala. La porta obre pas a un passadís d’entrada, d’uns 3 m d’amplada, que es pot considerar normal dins de les construccions defensives d’aquesta època, l’insòlit és el desnivell d’aproximadament 1 m existent entre el passadís d’entrada i l’exterior. En aquest punt, afegeix Sala, «l’escarpe que envolta el cim va ser convenientment retocat fins a deixar un sortint pla que funcionaria com un moll de càrrega i descàrrega respectant una petita rampa a l’extrem dret de la porta per permetre l’accés a l’interior». (Figura 2)
Així doncs, la informació que aporta l’excavació de la porta principal de l’assentament sembla reforçar el motiu que se sospitava per a la fundació de l’assentament. Els experts de la UA indiquen que «el cost econòmic i humà que suposa construir un enclavament fortament fortificat en un espai de difícil accés, àrid i hostil, aporta la certesa que la fundació va obeir a una empresa socioeconòmica capaç de generar enormes beneficis en el segle VI aC » I a hores d’ara el sofre era un element escàs i altament apreciat per les potències mediterrànies que començaven a traçar complexes xarxes de comerç a la Mediterrània occidental. Totes les dades que ha anat aportant la investigació arqueològica al llarg d’aquests anys justificarien que la fundació de l’enclavament «en un punt tan a l’interior de la conca de l’Segura no va ser altre que l’explotació d’una matèria primera costosa i apreciada: el sofre . Això implicaria l’existència en aquesta època d’un sistema productiu d’obtenció d’aquest producte i la seva sortida comercial a través del riu Segura «, expliquen els codirectors de l’excavació Feliciana Sala i Pascual Perdiguero, catedràtica d’Arqueologia i investigador predoctoral de la UA respectivament.
Informació i Foto: Universiat Alacant