Aquest ha estat el discurs de Marti que es converteix en el nou president de la Diputació de Castelló

Les meues primeres paraules m’agradaria que foren de reconeixement i de record a aquells companys socialistes que abans ens han precedit en la sempre lloable tasca de representar als ciutadans en la Diputació Provincial i que sobre tot en els darrers vint-i-quatre anys ens han precedit en la representació socialista a la Diputació.

Un record emocionat i afectuós a Francisco Solsona, el nostre darrer President en aquesta institució, un president que al llarg de dotze anys va obrir camins, possibilitats i alternatives a l´administració provincial. Gràcies President. I com ens es impossible nomenar a tots els diputats dels darrers anys, enviem una cordial salutació als nostres portaveus, el primer, el Molt Honorable President de la Generalitat Ximo Puig, seguit per Enrique Navarro, Francesc Colomer, Toni Lorenzo, José Benlloch i Santi Pérez. Alguns d´ells han sigut portaveus en temps molt foscos i difícils, també alguns d’ells han sigut clau en el desenvolupament de la vocació política del que ara es parla i de tots ells, de tots, hem aprés i tots ells ens marquen el camí del treball, la dignitat, la honestedat i la fermesa en la defensa de les pròpies conviccions des del respecte i el reconeixement a les conviccions dels altres. A tots ells, gràcies.

Agrair també al President ixent Javier Moliner la seua predisposició al consens, a l´acord i al pacte. No ho va tindre fàcil, gens fàcil, esperarem les seues memòries. I si que es pot dir d’ell amb justícia i veritat, que ha pacificat la institució i ha fet que tornara a ser el que mai haguera tingut que deixar de ser: un Ajuntament d’Ajuntaments. Gràcies President.

Amb ell, també l´agraïment a tots els diputats de totes les forces polítiques ací representades.: PSOE – PP – COMPROMÍS I CIUTADANS. Els demòcrates mai lloarem prou les virtualitats i la grandesa de la representació política. El ostentar-la és per a tots un gran honor i una gran responsabilitat. Alguns ens acomiadeu avui, altres continuareu, els més us estreneu, a tots us desitgem el millor.

CONTINGUT CENTRAL

Avui arribe a la presidència de la Diputació, un professor de filosofia, un alcalde de poble, d’un poble d´interior, i un socialista, un socialdemòcrata. Hi ha veurem que done de sí la mescla d’aquests tres ingredients.

PROFESSOR DE FILOSOFIA

Sempre he tingut l´aspiració de que la filosofia no es tancara a les aules, que ixquera al carrer. De vegades ho he intentat vestint-me de Plató o de Kant, de Fray Bartolomé de las Casas, eh Francesc Fray Bartolome de las Casas, quasi res! o d’un gran valencià: Gregori Mayans i Siscar i eixint a associacions cíviques o culturals per a que ells mateixos personatges parlaren. Ara aquest càrrec em dona una gran oportunitat. Atents, doncs i avis per a navegants un PROFESSOR DE FILOSOFIA ARRIBA A LA PLAÇA DE LES AULES. Horreur!!!, diran alguns.

Algun concepte o termini filosòfic em tindreu que aguantar, quin remei!, però la veritat es que la filosofia aporta logos, racionalitat, capacitat de comprensió i diàleg, reciprocitat, reconeixement de l’altre, empatia i eixos valors, els valors del humanisme i la il·lustració procuraré que formen part de la meua presidència. Uns valors que han estat presents trenta tres anys en la meua tasca docent a l’IES Penyagolosa, que ara amb gran pena em veig obligat a deixar i han sigut eixos mateixos valors els que he intentat transmetre i, sortosament veig que amb algun èxit, a alumnes que avui estan ací com a diputats provincials Virginia Martí, en el Partit Socialista i Ignasi Garcia en Compromís, el nostre soci.

Però no es pensen que el PP es lliure, per a mi sempre ha sigut un honor i ho he dit a molta gent, ser professor de filosofia del president de la Diputació Javier Moliner. I avui trenquem els socialistes el ordre natural de les coses fent que siga el mestre el que vinga a substituir a l’alumne, i no que l’alumne substituïsca al mestre.

Aquests dies es parlava del Pacte del Penyagolosa, fent referència a la nostra muntanya mítica, però quasi, quasi es podria parlar del Pacte del Penyagolosa, però de l’Institut Penyagolosa i no creguen, ni Francesc Colomer com ex- alumne , ni Vicent Sales com a pare de família de dos ex alumnes ens quedarien fora.

Però més enllà d’ironies, estem ací perquè creiem que la política pot ser una forma d’educació, de pedagogia. Una educació per altres mitjans i que en la «formació discursiva de la voluntat raonant», que diria el gran Habermas, una política humanista i il·lustrada fa molta falta.

ALCALDE DE POBLE

Els deia que arribava també un alcalde de poble. I jo volia subratllar avui, en una ocasió tant destacada, la figura dels alcaldes o alcaldesses o dels regidors/es tant si val. Nosaltres som els que estem en primera línia de foc, en l’avantguarda, en la trinxera. El municipi és la gran escola de la política, el nostre president Ximo Puig ho sap molt bé. Som els primers i s’alegrem horrors quan la tia Maria ens dona les gràcies perquè li hem ficat el banquet que reclamava; o no ens entra el sopar o no podem dormir perquè tal veí o veïna encara no està content després de que hem fet tot el que hem pogut per arreglar-li el seu problema.

Aquesta sensació de proximitat, d’immanència directa, quasi quasi d’osmosi comunicativa entre veïnat i ajuntament s’incrementa si eres alcalde d’un poble menut. I avui, per primera vegada en la història de la Diputació de Castelló arriba a la Presidència l’alcalde d’un poble menut de la nostra província.

El missatge que llança el Partit Socialista a la ciutadania és clar i diàfan i és un missatge de fets, de realitats, d’accions, no de paraules, no de discursos, no de grandiloqüències. Quan es parle en fets tot el món ho entén. L’alcalde de Suera, un poble de 520 habitats de l’Espadà és ni més ni menys que President de la Diputació. Fins ara tots els Presidents havien sigut regidors de la capital, ara Castelló i al front la seua alcaldessa, gràcies Amparo, entén que hi ha que donar visibilitat i presència a eixe interior que tenim a Castelló.

Perquè les nostres terres i comarques són en veritat privilegiades i si és magnífica la Costa amb eixa Mediterrània sempre blava que la banya, no menys magnífic és eixe interior que ací avui reivindiquem, la riquesa patrimonial i artística dels Port Maestrat, les tradicions que afloren a cada pas en l’Alcalatén, el Millars que dibuixa bellesa natural en el seu discórrer, el Palància que crea experiències vitals i culturals quan el visites i de l’Espadà que els tinc que dir de l’Espadà. L’Espadà es un luxe dels valencians, un paradís que tenen al seu costat i alguns encara no el coneixen, perquè els que el coneixen s’enamoren. Queden ja prendats per sempre.

Però allí tenim un problema. I eixe problema es diu despoblació. Les xifres no enganyen: 14 municipis de la nostra província concentren el 80% de la població i 121 municipi el 20% restant. Dos de cada tres municipis tenen menys de 1000 habitants i hi ha 65 pobles en menys de 500 h. Sortosament en aquesta legislatura la Generalitat i la Diputació han ficat el problema en la seua agenda i s’ha començat a fer actuacions. Hi ha que fer-ne moltes més i han de ser també a nivell estatal i europeu. Nosaltres anem a estar ací.

Ens constituirem davant d’altres administracions en lobby, en grup de pressió, el que faça falta, i en el que estiga en les nostres mans actuarem. Just es reconèixer-ho, algunes coses s’han fet, però anem a fer-ne més. Una fiscalitat que discrimine positivament al que viu o inverteix a l’interior és fonamental, i encara que eixa no es correspon a nosaltres, no està en les nostres mans, la reivindicarem davant de la resta d’administracions. Però si que hem d’impulsar un canvi cultural, un canvi de mentalitat, de mirada i en aquest canvi és essencial que lo rural no s’identifique única i exclusivament en l’agrari, si no que la ruralitat s’identifique en benestar, en qualitat de vida, en naturalesa, en salut. Ací està la batalla i anem a donar-la. I no hi ha una dialèctica d’enfrontament ciutat- poble, costa- interior. Això seria pervers. Les mesures que es fiquen en marxa per frenar la despoblació beneficien a tots, també a les ciutats de la costa. Seria nefast per tota la província un interior despoblat i abandonat a la seua sort.

SOCIALISTA / SOCIALDEMÒCRATA

I per acabar, a la presidència de la Diputació arriba un socialista, un socialdemòcrata. I els socialistes que no creuen en ella, cóm aneu a gestionar-la?, és el que alguns de vostès estaran pensant. Contestaré de la mà del gran Descartes que al Discurs del Mètode dona unes regles de moral diària, directa, vital que no estan gens malament. Allí diu com a regla per a la vida que hi ha que fer DE LA NECESSITAT, VIRTUT. Anem a fer virtut de la Diputació!

El nostre es un partit viu i el debat ha estat present. Sempre hi ha hagut posicions diverses, però les Diputacions són un fet i molts pensem que donada la gran fragmentació municipal que tenim i el problema de la despoblació que sofrim, la Diputació pot ser una eina molt adequada per enfrontar aquest problema i millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans. Una Diputació que siga útil,que oferisca serveis i que ajude a pobles i ciutats . Per això en aquest nou model ens escoltareu parlar de:

La DIPUTACIÓ COM A UN ORGANISME INTERMUNICIPAL, MÉS QUE UN ORGANISME SUPRAMUNICIPAL. Els municipis i les províncies integren una sola comunitat política per al desenvolupament de l’autonomia local. Les Diputacions no són un nivell territorial més, sinó que formen part del govern local i són necessaris per a garantir que l’autonomia local existisca. Som administració local. Una adequada regulació de la intermunicipalitat pot ajudar molt als municipis menuts als que per sí mateix els resulta difícil gestionar les seus competències u oferir serveis als seus ciutadans.

Un altre concepte. LA DIPUTACIÓ DE LA CONCERTACIÓ, MÉS QUE LA DIPUTACIÓ DE LA COOPERACIÓ. Més que de cooperació municipal, parlarem de concertació municipal. Els ajuntaments seran els protagonistes, institucions majors d’edat, capaços d’agarrar les seues decisions. Nosaltres estarem ací per ajudar-los i dur endavant els seus projectes, però ells decidiran. Es el propi ajuntament el que decidirà en què vol gastar els diners (en plans que pugen durar més d’un any) i quines són les seus prioritats.

I per anar acabant i no cansar-los serà la DIPUTACIÓ DE LA COORDINACIÓ AMB LA GENERALITAT i no tant sols perquè les dos administracions tinguen el mateix color polític, sinó perquè és necessari crear sinergies entre les administracions que tenen com a gran finalitat millorar la vida dels ciutadans. A més a més, el nostre president és un gran municipalista, de les qüestions que ací he parlat ell és un gran coneixedor i té una gran sensibilitat en tot el que respecta als pobles d’interior i a la despoblació.

EPÍLEG

Estem molt il·lusionats i anem per feina, tots els nostres diputats, els dotze companys i companyes del Partit Socialista i a bon segur els diputats/es de Compromís, els nostres socis en el govern i també els de l’oposició: Partit Popular i Ciutadans estan en ganes de que la legislatura s’inicie. A tos ells els invite a fer cas al nostre pare, el mestre Aristòtil, que en un bell text es preguntava: Què es una vida digna de ser viscuda? I es contestava:

«La del ciutadà que discuteix amb els altres sobre els assumptes de la vida pública, de la seua polis i sobre el que convé o no als seus conciutadans perquè tots ells son capaços de paraula i per tant de racionalitat»

A la paraula i la racionalitat us convoque per el bé de la gent dels nostres pobles i ciutats, pel be de tots els castellonencs.

Moltes gràcies i bon dia a tots.

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: