Analisis amb profunditat de la UD Melilla
Jugadors i entrenadors importants que han passat pel Melilla
- Juan Ramón López Caro: exentrenador de la UD Melilla que, després de l’equip unionista, va entrenar al RCD Mallorca, Reial Madrid, Racing de Santander, Llevant UD, Celta de Vigo i la Selecció de futbol sub-21 d’Espanya. Amb aquest entrenador, el Melilla va aconseguir el 1r lloc en la Segona B.
- Chota: jugador de Melilla que ha jugat a Primera Divisió passant pel CD Numància i el Llevant UD.
- Dorronsoro: porter menys golejat de la història del club, ha jugat partits com a integrant de la plantilla de la Selecció de futbol de Cantàbria.
- Juan Antonio Anquela: va passar per la temporada 2005-2006, actual entrenador del CD Numància. Va entrenar a l’AD Alcorcón portant-lo a Segona Divisió i disputant la temporada següent el Playoff d’ascens a Primera Divisió.
- Bartolomé Hernández Alcalá “Totó”: Melilla que va passar per les files de la UD Melilla i després pel FC Barcelona.
- Pepillo II: Melilla que va passar per les files del club i seguidament del Sevilla FC, Reial Madrid, RCD Mallorca, River Plate i CD Màlaga. Va anotar 5 gols en la golejada del 11-2 del Reial Madrid a l’Elx CF en la temporada 1959-60.
- Aritz Solabarrieta: va passar per l’Athletic Club, ha estat internacional amb la selecció de futbol d’Espanya, de totes les categories inferiors fins arribar a la Sub-20 i va ser campió del Campionat Europeu de la UEFA Sub-19 en 2004 sent company de selecció de Sergio Ramos, Andrés Iniesta i Cesc Fàbregas.
- Alberto Bernat: Jugador hispà-belga que va jugar entre altres en el Reial Madrid i l’Sporting de Gijón a la dècada dels 80. Va jugar dues temporades a l’equip de Melilla.
Cronologia dels últims entrenadors
Categoria principal: Entrenadors de la Unió Esportiva Melilla
Bandera d’Espanya Juan Manuel Generelo Carrasco (Destituït) / Bandera d’Espanya Francisco Sánchez Montoya, 2001-02
Bandera d’Espanya Francisco Sánchez Montoya, 2002-03 (119 partits)
Bandera d’Espanya Miguel Rivera Mora, 2003-04 (38 partits)
Bandera d’Espanya Jose Luis Montes Vicente, 2004-05 (38 partits)
Bandera d’Espanya Juan Antonio Anquela, 2005-06 (38 partits)
Bandera d’Espanya José Diego Pastisser Corbacho, 2006-09 (114 partits)
Bandera d’Espanya Andrés García Tébar, 2009-11 (82 partits)
Bandera d’Espanya Óscar Cano Moreno, 2011-12 (39 partits)
Bandera d’Espanya Juan Moya, 2012-2014 (80 partits)
Bandera d’Espanya Fernando Currás Gallego, 2014-2016
Bandera d’Espanya Josu Uribe, 2016-2017
Bandera d’Espanya Juan Moya, 2017
Bandera d’Espanya Manuel Herrero Galaso, 2017-
Palmarès
tornejos nacionals
Campionat Segona Divisió B (1): 1998-99
Subcampionat del Grup IV de Segona Divisió B (2) temporades 1989-90 i 2009-10
Subcampionat de Tercera Divisió (1): 1978-79
Ha disputat 4 Liguillas d’ascens a Segona Divisió, temporades 1989-1990, 1998-99, 2009-10 i 2010-11
tornejos amistosos
Trofeu “Ciutat de Melilla“ (9): 1968, 1974, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1984 i 1991
Torneig Estació de Sant Roc (1): 2014
Trofeu Nord-africà d’Estiu (1): 2015
Jugadors amb mes partits
| Jugador | Temporadas | Total | |
|---|---|---|---|
| 1 |  Mustafá Abdelasam Mohand “Chota” |
2004-2005/ 2014-2015 (11) | 350 |
| 2 | Juan Carlos Redondo Viciana |
1996-1997 / 2004-2005 (8) | 311 |
| 3 | Yamal Mohamed Amar |
1996-1997 / 2008-2009 (12) | 289 |
| 4 | Javier Orta Zaragoza |
1996-1997 / 2004-2005 (9) | 286 |
| 5 | José Carlos Fernández Compán |
1996-1997 / 2002-2003 (7) | 253 |
| 6 | Mohamed Mohamed Mahanan |
2005-2006 / Actual (10) | 243 |
| 7 | Enrique Alonso Villaverde “Quique” |
1996-1997 / 2001-2002 (6) | 214 |
| 8 | Mohamed Sedik Belkaid “Moha” |
1996-1997 / 2008-2009 (12) | 208 |
| 9 | Amar Amar Mohamed “Amarito” |
2006-2007 / 2014-2015 (9) | 200 |
| 10 | Pedro José Dorronsoro González “Dorronsoro” |
2007-2008 / 2012-2013 (6) | 196 |
Temporades en Primera Divisió: 0
Temporades a Segona Divisió: 8
Temporades a Segona Divisió B: 27
Temporades a Tercera Divisió: 11
Millor lloc en la lliga: 5º (Segona Divisió temporada 1952-53)
Pitjor lloc en la lliga: 16º (Segona Divisió B temporada 01-02)
Millor lloc a la Copa: 1/16 de Final (Temporada 2012-13)
Pitjor lloc en la Copa: Primera ronda (Temporada 2011-12)
Jugador amb més partits: Chota (341 Partits)
Màxim Golejador: Chota (84 gols en Lliga i Copa)
Porter menys golejat: Pedro Dorronsoro
Equip Filial: La Unió Esportiva Melilla “B“ a partir de juliol de 2013. Juga en grup IX de Tercera Divisió d’Espanya
Últimes temporades del club
|
Primera equipació:
- Samarreta de color blau, pantalons blancs i mitjanes blaves.
- Segona equipació: Samarreta de ratlles color vermell i negre, pantalons negre i mitjanes negres.
Cos tècnic
Entrenador: Luis Miguel Carrion Delgado
Preparador físic: Carlos Gomez Herrera
Massatgista i fisioterapeuta: Sara, Ruth i Halee
Delegat de camp: Javi Zamora
Metge: Antonio Linares
Fundació i anys posteriors
La Unió Esportiva Melilla va ser fundat el 6 de febrer de 1946 mitjançant la fusió dels equips principals a la ciutat en aquest moment.
La primera competició oficial disputada pel club nord-africà va ser la Copa del Marroc, que englobava equips de l’Espanya nord-africana i del país rifeny, proclamant-se campió invicte del torneig. La temporada 1943/44 va acabar amb gran èxit, ja que va acabar campió de la regió espanyola del nord d’Àfrica, fet que li donava oportunitat de disputar la fase d’ascens a Tercera divisió d’Espanya. En aquesta promoció es va enfrontar en primer lloc al Electromecànica de Còrdova, que arribava com a campió d’Andalusia, al que va aconseguir eliminar. Posteriorment es veuria aparellat contra l’Hèrcules de Cadis, al qual guanyaria els 2 partits, 3-1 a Melilla i 1-2 a Cadis, aconseguint no només l’ascens a Tercera divisió, si no convertint-se en el primer equip de la ciutat a aconseguir disputar aquesta competició.
En la temporada 1944-1945, ja a Tercera Divisió, el club debuta a la categoria amb una plantilla formada íntegrament per futbolistes de la ciutat, acabant en un meritori 5è lloc.
La temporada 1945-1946 va significar un important canvi en l’equip nord-africà, arribant així els primers fitxatges de jugadors aliens a la ciutat a l’equip entrenat per Gaspar Ros. En el Grup X de la categoria, van aconseguir quedar en 3ª posició a només 4 punts del líder. Aquesta temporada, el 29 de setembre de 1945 es va inaugurar l’actual estadi del Melilla, l’Álvarez Clar, amb capacitat per a 12.000 espectadors.
Nova fundació
Però Melilla, no podia quedar òrfena de futbol. Hi havia diversos equips de categoria regional, entre ells el C. D. Tesorillo, els dirigents van tirar sobre si mateixos la tasca feixuga de tornar a Melilla el rang de potència futbolística que havia gaudit. Es va aconseguir l’ascens a Tercera Divisió i neix el Melilla C. F. Que dotze anys més tard portava de nou a la ciutat a la Segona Divisió.
L’any 1976 es funda la nova Unió Esportiva Melilla. Aquest equip debuta a la Segona Divisió B a la temporada 1987/88.
La temporada 98-99 va ser la més important del club en els últims anys, acabant a 1ª posició en el Grup IV de la Segona Divisió B gràcies a l’entrenador Juan Ramón López Caro. Finalment, no va aconseguir l’ascens després de no superar la lligueta d’ascens a Segona Divisió.
En la temporada 2009/10 el club de Melilla es va convertir en un dels més forts de la categoria, sent líder durant 14 jornades consecutives. Finalment acabaria 2º en el Grup IV de Segona Divisió B amb 22 victòries, 10 empats i 6 derrotes. En la fase d’ascens va ser aparellat amb el Universitat de Las Palmas, perdent els 2 partits per 1-0 i 0-3, de manera que no va aconseguir l’ascens.
En la temporada 2010/11 el club de la ciutat autònoma aconseguia el seu tercer lloc en la classificació estant encara Andrés García Tébar al capdavant de la banqueta azulino. En els playoff va ser derrotat en la primera fase pel CD Alabès per 1-1 i 1-0.
En la temporada 2011/12 arribava com a nou inquilí a la banqueta Óscar Cano Moreno que amb un alt pressupost no va aconseguir ficar l’equip en la lligueta per l’ascens a la Lliga Adelante. Al juny de 2012 Óscar Cano Moreno prenia la decisió de marxar del club i el nou entrenador seria Joan Moya. A més, el conseller d’esports Miguel Marín demanava al club que per a la temporada 2012/13 la meitat de la plantilla estigués formada per jugadors de la ciutat.
La temporada 2012/13 és de les més pròsperes del club a la Copa del Rei, ja que va aconseguir eliminar a la Real Balompédica Linense i al Constància d’Inca, i en Setzens de Final es va enfrontar al Levante UD en el qual el partit d’anada al Municipal Álvarez Clar va guanyar 1-0 a l’equip de Juan Ignacio Martínez i en la volta va perdre 4-1. La temporada segueix endavant i el Melilla amb una plantilla molt curta i la meitat d’ella amb jugadors de Melilla, que amb prou feines van gaudir de minuts, es col·loca en els llocs alts de la classificació, acabant en el novè lloc. Al gener de 2013, el jugador Fausto Tienza se’n va al Betis “B” per la quantitat de 50.000 €.
La temporada 2014-15 comença amb un canvi en el cos tècnic, col·locant a Fernando Currás com a entrenador del conjunt unionista i amb la creació de l’escola de porter Jose Luis Montes Vicente i l’escola d’iniciació al futbol Quique Alonso, ex capità de la UD Melilla. A la pretemporada aconsegueix el Torneig Estació de Sant Roc imposant-se al Sant Bernat i al filial del Algesires.
La temporada 2016-17 comença amb un canvi en la direcció del club. Amb la convocatòria d’eleccions, va sortir elegit com l’únic candidat que es va presentar, Luis Manuel Racó Pérez, passant a ser president de la UD Melilla. Comptant entre els seus membres de la junta directiva amb ex–jugadors de futbol professionals com Bartolomé Hernández Alcalá (Totó) i Alex Fernández. Aquest canvi de directiva va comportar la contractació de Josu Uribe, per fer-se càrrec de la direcció esportiva del primer equip, així com incorporacions de nous jugadors amb l’objectiu de tenir l’equip en els primers llocs de la taula classificatòria. Així mateix, aquesta nova junta directiva ha impulsat un reclam al societat de Melilla per ser soci i abonat del club amb els preus més econòmics d’Espanya. El lema de la campanya de la UD Melilla és “sent el pressentiment“.