‘Alerta tortuga’, una iniciativa per conscienciar sobre la biodiversitat i en favor d’un oceà més net

En una platja protegida del parc natural de l’Albufera de València, un niu enterrat a la sorra conté al voltant d’un centenar d’ous de tortuga ‘caretta caretta’. Mentrestant, en un laboratori de l’Oceanogràfic de València, una incubadora manté a uns 30 graus de temperatura alguns dels ous recollits en el lloc per garantir el seu desenvolupament. El passat mes de juliol, l’avís d’uns banyistes que van veure a una tortuga desovant en una platja de Castelló va activar la Xarxa de Varaments, un protocol per a la conservació d’aquests rèptils que una campanya de la Generalitat i aquest centre de fauna marina pretenen divulgar perquè la ciutadania sàpiga què fer si troba algun exemplar d’aquests animals a les platges.

Per això, sorgeix la campanya ‘Aquesta tortuga viu a la Mediterrània’, en què participen la Generalitat Valenciana i la Fundació Oceanogràfic, entre altres entitats, i que pretén que es coneguin els passos a seguir en aquesta «alerta tortuga».

El responsable del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Juan Jiménez, considera que la conscienciació i la col·laboració ciutadanes són fonamentals. En aquest mateix sentit, Jiménez destaca el valor de la campanya, i explica que «és important que la gent sàpiga què fer quan veu una tortuga ferida, morta, varada o quan la captura accidentalment».

El punt de partida és el desconeixement de la vida marina a les costes valencianes, assegura la directora de Comunicació de la Fundació Oceanogràfic, Elena Belenguer, que relata que, en les soltes de tortugues, «nens i adults pregunten si les tortugues vénen del Carib i què fan aquí «.

«Les tortugues viuen a la Mediterrània i és estrany que les vegem prop de la costa, però si les veiem a la platja, no s’allunyen i deixen que ens acostem a elles, és possible que els passi alguna cosa», adverteix la responsable de Comunicació l’Oceanogràfic, que explica que s’ha de trucar al 112 immediatament per activar la Xarxa de Varaments.

Les accions que es duen a terme després de l’avís depenen d’una sèrie de circumstàncies. Segons Juan Jiménez, pot tractar-se, per exemple, d’una captura accidental o de la troballa d’una femella de tortuga que posarà un niu, de manera que per a cada cas hi ha un protocol concret.

En general, la crida a Emergències genera un avís de la Sala del 112 a la Universitat de València, que és l’encarregada de comunicar a l’Oceanogràfic el parador de la tortuga, sempre que l’animal estigui viu. Després d’aquesta trucada, personal tècnic de la Fundació Oceanogràfic, amb el suport de la Conselleria d’Agricultura, es desplaça fins al lloc i trasllada a l’animal a l’Àrea de Recuperació i Conservació d’Animals del Mar, l’anomenada Arca del Mar del centre valencià.

Un cop a l’arca, les tortugues són sotmeses a una sèrie de proves (radiològiques, ecogràfiques, analítiques i sanguínies) per determinar possibles lesions o patologies. Belenguer explica que és freqüent trobar símptomes d’embòlia gasosa, és a dir, partícules de nitrogen en sang, per pesca accidental. En aquests casos, l’Oceanogràfic disposa d’una cambra hiperbàrica per dissoldre el gas acumulat en el flux sanguini.

Residus plàstics i contaminació

Però no només la pesca accidental s’explica entre les amenaces per a la salut d’aquests rèptils. Des del centre marí alerten de les conseqüències sobre la fauna de la contaminació dels oceans. «Totes les tortugues que entren en l’àrea de recuperació i conservació de l’Oceanogràfic tenen microplásticos en la femta», destaca la responsable de Comunicació, que considera «alarmants» els efectes que això pot tenir també sobre les persones, que, recorda, «formen part de la xarxa tròfica «.

Els efectes dels residus plàstics es combinen amb altres lesions i patologies. «Aquest hivern vam tenir a una tortuga que va entrar per captura accidental, però en les anàlisis vam veure que també s’havia empassat un encenedor», afirma.

Juan Jiménez adverteix també que, tot i que es tracta d ‘ «animals molt resistents», la presència de plàstics al mar pot suposar un seriós perill per a les tortugues. Segons explica, al llarg de la seva vida «s’empassen molts plàstics pensant que formen part del seu aliment, com ara meduses». De vegades, aquests animals són capaços d’eliminar-los del seu organisme, però en molts altres casos no ho fan.

Explica, això sí, que segons dades de la Universitat de València, «fa 20 anys les tortugues portaven més càrrega de plàstic», i opina que actualment hi ha més conscienciació al respecte. Tot i això, considera que «la presència del plàstic al mar ia les platges és impresentable».

«Hem de parar-nos, pensar què estem fent malament i què podem fer per canviar-ho, perquè pot ser que encara estiguem a temps», conclou per la seva banda Belenguer, que aposta més per divulgar «el natural».

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana