Aixi va ser la festa del centenari del Villarreal Club de Futbol
Vibrant, bonica, emotiva, històrica… gairebé 20.000 aficionats han gaudit amb magnificència de la festa del centenari del Vila-real CF en un Estadi de la Ceràmica abarrotat i entregat que va rememorar totes les èpoques del club i la ciutat, en una celebració que va explicar amb la participació de 7 associacions, 7 bandes de música de la província i 7 artistes individuals, fet que va suposar una posada en escena en total de 600 persones. Un espectacle inèdit que quedarà al record de tots els groguets per sempre. Impressionant!
La ‘Festa del Centenari’ del 10 de març ha estat una representació artística dels 100 anys d’història del club i la ciutat, amb picades d’ullet socioculturals a través de diferents components teatrals, musicals i audiovisuals. L’acte va començar mostrant les arrels, el context social dels anys 20′ del segle passat -moment de la fundació del CD Vila-real-, amb un homenatge a una icona de Vila-real com Francisco Tàrrega amb dos músics locals (cel·lista Alfonso Rochera i guitarrista (Sara Mezquita), que formaran part de l’espectacle que també organitzarà el club en aquest centenari a finals del 2023 en honor a Tàrrega. El va prosseguir el Ball de l’Anguila com a tradició d’oci de l’època a través de l’Associació Cultural El Trull, dolçainers i tabaleters i el Grup de Danses El Raval, acompanyats a més per la colla gegantera de Vila-real: Pasqualet, Marigracieta, Jaumet i Pinella.
La reconeguda companyia de teatre de Vila-real, Xarxa Teatre, va acompanyar a l’organització i va formar part de les diferents actuacions que es van anar desenvolupant sobre el terreny de joc. Un cop representat l’entorn, va començar la part històrica de l’entitat, amb la biografia del fundador i el personatge important del CD Vila-real, José Calduch. Farmacèutic, visionari i apassionat per l’esport, Calduch portaria el futbol a la seva ciutat -equipació blanca, pantalons negres-, generant una gran afició per als joves de l’època. Després del recés obligat per la guerra, va arribar la refundació sota el nom de Club Atlètic Foghetecaz: als 40′, unes estranyes sigles que corresponien a les inicials dels seus fundadors (tots dos punts simbolitzaven un ‘etcétera) i que després recuperarien el nom de la ciutat sota el CAF Villarreal. Aquesta dècada acabaria amb el canvi de color del blanc al groc a l’equipació, que es convertiria en la marca diferenciadora per sempre del club. El nom definitiu de l’entitat, el Vila-real Club de Futbol, es va adoptar el 1954.
L’arribada de Pascual Font de Mora va marcar un punt d’inflexió al club. Jugador, directiu i president, se’l considera el gran salvador de l’època en professionalitzar l’entitat, convertint-la en societat anònima esportiva. Amb Font de Mora va arribar la primera gran fita del club: l’ascens a la Segona Divisió després d’una final disputada davant el Bilbao Athletic al Santiago Bernabéu el 1970. Aleshores, una cançó es va convertir en el crit de guerra i emblema dels aficionats. El Submarí Groc dels Mustang –versionada dels Beatles– canviaria la història del club amb una nova identitat. El cantant, Santi Carulla, que ja va actuar al llavors Madrigal després d’aquell èxit, va tornar a La Ceràmica per poder interpretar-la a la festa del centenari. Els aficionats van tornar a entonar en directe el ‘hit’ i el submarí groc inflable de les grans gestes modernes, acompanyat per una marea groga d’aficionats i de la mascota Groguet, va tornar a lluir al terreny de joc.
José Manuel Llaneza seria, sens dubte, un directiu determinant a l’era moderna del club. El de Puçol va arribar al Vila-real el 1994 i va ocupar diferents càrrecs executius, sent un dels grans artífexs del creixement institucional. Llaneza va ser la peça clau en la transició del traspàs de poders per a l’arribada de Fernando Roig el 1997, cosa que seria el punt d’inflexió definitiu perquè el projecte es refermés a la màxima categoria del futbol espanyol i es convertís en un model de gestió amb èxit, mirant al futur amb la construcció de la Ciutat Esportiva i l’aposta ferma i clara pel planter. Roig va aconseguir el que ningú s’imaginava: l’ascens a Primera el primer any. I llavors la ciutat ho va celebrar pels carrers, a la plaça. Alegria infinita. Aleshores va néixer l’himne oficial del club, al qual Toni Pitarch va donar lletra i la Coral Sant Jaume, dirigida per Alfredo Sanz, la música. Acompanyats pels Violincheli Brothers (Alejandro i Pablo Turlo), van interpretar l’himne davant de la gent. I el públic es va deixar la gola, com abans de cada partit.
Amb Roig al comandament i Llaneza com a mà dreta, el Vila-real ràpidament es va consolidar a l’elit, es va convertir en el millor equip debutant a la Lliga de Campions en assolir les semifinals el 2006 i va aconseguir el subcampionat de lliga el 2008. El club creixia i l’ambient era especial. Una relació molt propera jugadors i afició que es palpava a l’ambient. Una complicitat que es va potenciar quan la cançó del vestidor, Violeta, del cantant argentí Alcides, es va transformar ràpidament en la cançó representativa de tots els groguets. Del vestidor a les llars, a les festes, als ringtones del mòbil. Alcides, que va viatjar especialment des de l’Argentina, va ser un dels protagonistes de la festa i els aficionats van vibrar a La Cerámica.
El creixement del club va ser bestial. Va repetir participació a la Lliga de Campions en dues oportunitats -aconseguint els quarts en una d’elles- i semifinals de l’Europa League. Tot i això, en ple apogeu i evolució, quan tot anava cap amunt, va passar l’inesperat: el descens sobtat a Segona Divisió. Un cop terrible que, lluny d’enfonsar el club, el va enfortir. En aquell moment de tristesa i desolació, l’endemà de consumar-se la tragèdia, el president va transmetre amb seguretat i fermesa un missatge: Tornarem. Aquest missatge que es va transformar en cançó. Aquesta cançó de Lax’n’Busto, que el cantant Salva Racero va entonar en directe i va emocionar tots els presents.
El retorn a la màxima categoria va ser immediat. El conseller delegat, Fernando Roig Negueroles, va liderar l?ascens reestructurant el club, reduint despeses i impulsant el projecte esportiu. Des d’aleshores, el Vila-real es va tornar a consolidar a l’elit a nivell esportiu i també social: actualment hi ha llista d’espera per aconseguir un abonament d’un estadi que s’ha transformat definitivament per convertir-se en un dels millors camps d’Espanya . El club també es va bolcar amb el seu entorn a través de diferents fins socials amb la seva marca corporativa Endavant. L’èxit esportiu més gran del club es va consumar amb el primer títol: la UEFA Europa League aconseguida a Gdansk ni més ni menys que davant el Manchester United. Va ser el moment en què la festa va pujar la temperatura i els capitans de l’equip actuals Raúl Albiol, Manu Trigueros, Gerard Moreno, Dani Parejo i Pau Torres, juntament amb el president Fernando Roig, van lluir el trofeu davant dels aficionats i van rememorar aquell dia, a casa, davant de tota la gent, a l’esdeveniment més important de la història celebrat a l’estadi. Pilotes inflables grocs per les grades i pirotècnia. Festa total.
La nit va tenir com a colofó de tancament a l’himne del centenari compost pel reconegut i prestigiós Nacho Cano, acompanyat de les veus d’Amanda Digon i Dani Rosado, i amb la música de 7 bandes de música de la província. Impressionant. Emocionant. El Vila-real compleix Un any més. I llavors va aparèixer Kuve a l’escenari per cantar el clàssic de Mecano amb Nacho Cano. Perquè el Vila-real continua creixent. I, com que era el seu aniversari, i no podia ser d’una altra manera, calia cantar-ho. I així tots els aficionats van tancar la festa cantant l’aniversari feliç. Felicitats, groguets!
ACTUACIONS (600 artistes en total)
Francisco Tàrrega
Interpretació de Francisco Tàrrega amb dos músics locals (cel·lista Alfonso Rochera i guitarrista Sara Mezquita), que formaran part de l’espectacle que també organitzarà el club aquest centenari a finals del 2023 en honor al guitarrista de Vila-real. Un medley d’Adelita, Gran Valls, Marieta, Records de l’Alhambra i Capricho Árabe.
Ball de l’Anguila
Ball i música tradicional de Vila-real interpretada per l’Associació Cultural El Trull, dolçainers i tabaleters de Vila-real, el Grup de Danses El Raval de Vila-real i la Colla Gegantera de Vila-real: Pasqualet, Marigracieta, Jaumet i Pinella.
Submarí Groc: Els Mustang i Xarxa Teatre
El cantant dels Mustang, Santi Carulla, va interpretar la cançó que va donar una identitat al club, acompanyat de la reconeguda companyia de teatre de Vila-real, Xarxa Teatre, i el mític submarí groc inflable de les grans gestes modernes.
Himne oficial del club
La Coral Sant Jaume, dirigida per Alfredo Sanz i lletra de Toni Pitarch, juntament amb l’actuació dels Violincheli Brothers (Alejandro i Pablo Turlo).
Alcides: Violeta
El cantant argentí, Alcides, va interpretar una de les cançons que es van convertir en emblema del club a l’era moderna, a partir del subcampionat de lliga el 2008.
Lax’n’Busto: Tornarem
El cantant del grup català, Salva Rocero, va reviure una cançó que va unir tots els groguets en el pitjor moment de la darrera dècada.
La copa de l’Europa League
Els capitans del Vila-real, Raúl Albiol, Manu Trigueros, Gerard Moreno, Dani Parejo i Pau Torres, juntament amb el president Fernando Roig, van lluir el trofeu davant els aficionats i van rememorar aquell dia històric davant l’afició. Pilotes inflables grocs per les grades i pirotècnia. Festa total.
Himne del centenari
Compost per Nacho Cano, amb les veus d’Amanda Digón i Dani Rosado, i acompanyat per 400 músics de 7 bandes de la província de Castelló, que van ser dirigides pels mestres Santiago Mollar i Juanjo Peláez:
Unió Musical La Lira de Vila-real.
Orquestra simfònica del Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega de Castelló.
Unió Musical Santa Cecília d’Onda.
Associació Musical Ciutat de Benicarló.
Unió Musical de Betxí.
Associació Musical Santa Cecília d’Almenara.
Unió Musical Llucenenca de Lucena del Cid.
Un any més
El Vila-real compleix un any més i ho celebra amb el clàssic de Mecano, amb Nacho Cano al piano i la veu de la cantant Kuve.
Aniversari feliç
Nacho Cano al piano i tots els aficionats canten l’aniversari feliç per tancar la festa més espectacular de la història celebrada a l’estadi.
Informació i Foto: Villarreal CF
