AINIA desenvolupa un protocol per a la desinfecció i reutilització de màscares FFP2 i FFP3

L’estudi, finançat pel IVACE, s’ha comprovat que un tractament tèrmic de màscares FFP2 introduïdes en bosses d’alumini individuals redueix a l’almenys un 99,999% la càrrega biològica contaminant, sense afectar la seva capacitat de filtració.

L’objectiu de l’estudi és oferir a les autoritats i centres sanitaris una alternativa per a possibles situacions d’emergència per desproveïment en centres sanitaris i hospitals.

València, 22 de juny de 2020. La situació de desproveïment d’Equips de Protecció Individual (EPI) com les mascaretes filtrants FFP2 i FFP3 durant l’actual crisi COVID-19 ha despertat l’interès en la comunitat científica per avaluar possibles tractaments de descontaminació que incrementin la seguretat de la seva reutilització.

AINIA ha volgut sumar-se a aquest repte, realitzant un estudi amb la col·laboració de la Fundació FISABIO i el Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent de la Comunitat Valenciana, i el finançament de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), marcant-se dos objectius: eliminar la contaminació microbiològica que pogués haver-se quedat a la mascareta durant el seu ús, i que el tractament de desinfecció no perjudiqui l’eficàcia filtrant.

Desinfecció mitjançant tractament tèrmic.

Segons assenyala Andrés Pascual, Cap d’Innovació d’AINIA, «D’entre les diferents tecnologies de descontaminació avaluades per AINIA s’ha optat per investigar el tractament tèrmic en acte-clau, a 120 graus centígrads durant 20 minuts».

Segons Pascual, «mullar una màscara filtrant FFP2 i FFP3 pot alterar la seva capacitat de fixació electrostàtica de partícules, reduint significativament la seva eficàcia filtrant pel que, d’entrada, es podria descartar mètodes de descontaminació que emprin aigua o líquids com solucions alcohòliques, lleixiu o solucions sabonoses «.

Un altre motiu no menys important per a la selecció de l’tractament tèrmic és «la disponibilitat d’auto-claus en els centres hospitalaris, el que permet aplicar el protocol amb equips i procediments similars als que ja fem servir per a l’esterilització de material sanitari, evitant així la adquisició de nous equips «, indiquen Ana Taula i Rafaela Bono, supervisores de Quiròfan dels Hospitals d’Ontinyent i Xàtiva respectivament.

«Aquesta investigació a l’igual que la resta d’accions desenvolupades pels centres tecnològics durant la pandèmia – ha assenyalat la directora general de l’Ivace, Júlia Company- sorgeix de el coneixement acumulat en els més de 400 projectes desenvolupats en els últims anys en col·laboració amb 1.800 empreses i que hem finançat des del IVACE «. «Una col·laboració institut tecnològic-empresa important i necessària que ajuda a que les investigacions d’aquests centres responguin a les necessitats reals de les nostres empreses i que evidencien una vegada més que la apostar per la R + D és una inversió i no una despesa».

Comprovació de l’eficàcia de l’tractament.

Per comprovar l’eficàcia de l’mètode de descontaminació, AINIA ha desenvolupat una metodologia de contaminació de mascaretes amb el microorganisme E. coli, emprat com a model alternatiu vàlid per estudiar tractaments tèrmics davant de la SARS-Cov-2. S’ha pogut determinar l’eficàcia dels tractaments tèrmics aconseguint reduccions de al menys 1 99,999% d’E coli. Durant l’estudi, s’han assajat diferents tipus de mascaretes FFP2, models i marques, trobant diferències en la resposta d’alguns materials.

D’altra banda, la comprovació de l’efecte de l’tractament sobre les propietats filtrants de la mascareta ha estat realitzada pel IISTA-Ceama, pertanyent a la Universitat de Granada. Els assajos realitzats van mostrar que les màscares tractades tèrmicament mantenien la seva eficàcia filtrant per sobre de l’95%, fins i tot, després de tres cicles de descontaminació.

Borses d’alumini individuals per a ús unipersonal

Per limitar riscos s’ha previst la introducció de les mascaretes a descontaminar en bosses d’alumini individuals. Luis Gil, investigador de AINIA que ha participat activament en l’estudi explica que «Les bosses d’alumini impedeixen el pas de el vapor d’aigua evitant condensacions que puguin mullar la mascareta i reduir la seva càrrega electrostàtica, i per tant, perdre eficàcia filtrant. A més, l’ús d’una bossa individual permet garantir l’ús unipersonal aportant més confiança a l’usuari «.

propers passos

El nou protocol desenvolupat a les instal·lacions de AINIA a Paterna (València) ha estat assajat pels centres hospitalaris de l’Dep. De Salut Xàtiva-Ontinyent de València, que col·laboren en l’estudi per mediació de FISABIO.

«Aquest projecte és una mostra més de la importància que té per al nostre departament de salut comptar amb el suport de la Fundació FISABIO. Això unit a l’planter de professionals sanitaris i no sanitaris amb grans inquietuds en recerca de què disposem, ens ha portat a tenir actius actualment nou projectes sobre la COVID19. Aquest que presentem avui juntament amb Ainia és fonamental tant dins de la línia de sostenibilitat que estem treballant com especialment per la protecció que ens brinda la reutilització de les mascaretes per al seu ús per part dels professionals sanitaris que treballen amb pacients afectats de COVID19 «, ressalta Margarida Llaudes, gerent de l’DS de Xàtiva-Ontinyent.

Els resultats de l’estudi es posen a disposició de la Conselleria de Salut de la Comunitat Valenciana i la resta de el sector sanitari, així com la disponibilitat d’AINIA per seguir aprofundint en la investigació amb altres models de màscares, nous equips de tractament tèrmic o l’adaptació de el protocol per a altres col·lectius de consumidors d’aquest tipus de mascaretes.

AINIA és un centre tecnològic constituït el 1987 com a associació privada sense ànim de lucre. Amb 30 anys d’experiència, treballa per impulsar la competitivitat de les empreses a través de la innovació. És un dels centres tecnològics europeus amb major base social empresarial, amb més de 700 empreses associades i 1.300 clients.