Agricultura assenyala la “necessària revisió de la política comercial europea en matèria agroalimentària” i exigeix reciprocitat en les normes i recuperar la preferència comunitària
Aquesta és una de les principals conclusions de l’posicionament expressat per l’Administració autonòmica davant l’avaluació de la política comercial europea proposta a mitjans de juny per l’actual comissari europeu de Comerç i excomissari d’Agricultura, Phil Hogan. És una postura que la Conselleria ja va avançar en l’última conferència sectorial d’el Ministeri d’Agricultura al costat de la resta de comunitats autònomes.
L’agricultura, sotmesa a importants canvis a escala europea, com la nova PAC, el Pacte Verd Europeu o els documents ‘De la granja a la taula i Biodiversitat horitzó 2030,’ “pateix, així mateix, les tensions d’uns acords comercials que intensifiquen la competència sense que aquesta es doni en igualtat de condicions “, segons la postura de la conselleria.
Les propostes de el departament que dirigeix Mireia Mollà posen l’accent en reequilibrar les forces des de la reciprocitat: “Exigir idèntiques normes que la Unió Europea imposa als productors europeus, a les mercaderies importades de països tercers on s’hagi signat un tractat”.
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha incidit, en concret, en l’aplicació de productes fitosanitaris: “El que no es pot utilitzar en la nostra agricultura, no es pot utilitzar en els camps de productes que hagin d’entrar en el mercat comunitari “.
Mollà considera l’exigència una “qüestió de coherència”, tenint en compte, sobretot, la reducció progressiva de pesticides químics, antibiòtics o plaguicides que introdueix l’estratègia ‘De la granja a taula’.
La intensificació dels controls i les inspeccions, davant el risc d’entrada de noves plagues, una constant en les reivindicacions de la consellera que, entre les seves demandes, també advoca per la creació d’un “organisme únic de control fronterer” i “el tractament en fred obligatori per a les importacions de fruites i hortalisses, com s’exigeix a la UE per les seves exportacions “.
La Conselleria considera que aquestes mesures susciten el consens de el sector i dels consumidors i consumidores “davant una amenaça que ja s’ha materialitzat, com mostren les plagues importades de l’ ‘Cotonet’ dels Valls o la més recent ‘Pulverina'”, com han constatat els treballs de camp dels equips de Sanitat Vegetal.
Consum de proximitat
En relació amb el Pacte Verd Europeu, “una de les grans transformacions de la Unió Europea en el seu conjunt i de cada un dels estats membres”, Mireia Mollà ha destacat “l’impacte positiu de l’consum de proximitat en un context de reducció de les emissions i de despesa energètica “.
En aquest sentit, el document de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica proposa aplicar una taxa de contaminació a l’transport de productes importats de tercers països, així com posar en marxa campanyes en favor de l’consum de productes comunitaris que compten amb una menor petjada de carboni.
Una altra de les peticions és agilitzar el procés d’aplicació de les clàusules de salvaguarda, perquè permetin revertir a temps les distorsions detectades en el mercat, una condició especialment important en productes peribles com fruites i hortalisses.
Tot i això, “les clàusules de salvaguarda també poden incorporar millores en el cas de productes no estacionals, com l’arròs o el suc, per garantir la supervivència de el sector”, conclou la proposta valenciana.