Adeu en temps de pandemia, per Sergio Pastor
Avui m’he aixecat molt d’hora, com de costum, reconec que m’agrada molt matinar. És de reconèixer que dormo poc, me’n vaig a dormir tard i m’aixeco aviat. De petit pensava que dormir era perdre el temps “mentre dorms no vius” solia dir, i cada vegada ho penso més, sobretot ara en “temps de pandèmia” que veiem amb ira com la injustícia s’obre camí arrabassant cada dia el temps de les persones.
Sí, també li diem adéu, i aquest “també” és tan dur com l’adéu. Dir adéu és ja un costum, i quan ens referim a l’adéu a un ésser estimat és un mal costum. Lamentablement és un costum perquè ens hem habituat, per força, massa aviat i ràpid a dir adéu. Aquesta pandèmia ens està arrabassant moltes coses sense dret a comiat, sona irónico per a mi, que mai em van agradar els comiats.
Pensar, recordar, parlar, i en el meu cas escriure, és l’única comiat, a títol pòstum, que ens queda per honrar a qui es marxa quan ni tan sols podem acompanyar-lo en els moments més durs, i fugaços, de la seva vida. És injust per a qui se’n va i també ho és per a qui es queda.
En aquest impàs apareixen ells, els àngels de la guarda. Els professionals que són més persones que professionals si és possible: infermers, metges, zeladors, netejadors, i tots aquells treballadors de l’àmbit sanitari que, a més de vetllar per les vides, acompanyen en la terrible soledat als nostres éssers estimats quan més ho necessiten i no poden tenir una altra companyia. Per la vostra sensibilitat i humanitat, a tots vosaltres sempre GRÀCIES, en majúscules, eternament agraït.
Avui més que mai cal viure el moment i dir, encara que sigui per vídeo trucada, els t’estimo que no acaben mentre funcionen els rellotges de la vida. I és que el temps, i els fills, et fan entendre gairebé tot.
Aquest virus s’ho emporta tot. Les relacions, els somriures, les amistats, les abraçades, les persones, els petons, les cerveses al bar i fins a la sensatesa. Estem vivint una cosa mai vista i n’hi ha que no semblen adonar-se que per sobre de tot està l’educació i el respecte. Si es perden les formes amb elles també es perd la raó.
Avui cal protegir per protegir els altres. Tot el que fem, i el que no fem, encara que alguns puguin pensar que no, tindrà conseqüències en els altres. Als que tenen a la seva mà decidir, implementar mesures preventives, que aparquin l’orgull i decideixin sempre fer. Perquè quan es tracta de prevenir, de tenir cura de la gent, tot esforç serà poc, ja que tots, absolutament tots, estem bregant la mateixa batalla.
No van a haver-hi en aquesta història vencedors ni vençuts. Tots haurem estat vençuts d’un o altra, ja que tots haurem perdut molt en aquest camí: relacions, somriures, abraçades, petons i les cerveses al bar però, si us plau no perdem el seny.
Sergio Pastor Martínez.
Empresari i president de Fira d’Esdeveniments Altea