18 jugadors professionals del Villarreal CF han completat o estan cursant els seus estudis universitaris
Un total de 18 jugadors professionals del Villarreal CF han completat o estan cursant els seus estudis universitaris. Al primer equip del Submarí, el futbolista cum laude per excel·lència és Manu Trigueros, també conegut per haver finalitzat el Grau en Magisteri de Primària amb especialitat en Educació Física. Però de prop el segueix el jove Ramon Terrats, que està estudiant Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.
D’altra banda, al Vila-real B i el Femení, els altres dos equips professionals de l’entitat groga, hi ha fins a 16 futbolistes universitaris o llicenciats. El porter del Mini Submarí Iker Álvarez, que estudia Administració i Direcció d’Empreses, i la centrecampista grogueta Paola Soldevila, que ja va acabar el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i el Màster en Direcció Esportiva, expliquen com combinen els estudis amb l’esport d’elit.
El principal problema és gestionar correctament els horaris. “Possiblement, això és el més complicat, sobretot al principi. Igual ara, també fruit de l’experiència, et vas adaptant i t’adones que hi ha coses que no depenen de tu i restes importància a certes coses, com canvis d’horaris a última hora o imprevistos que passen, que en algun moment, et poden arribar a estressar perquè t’has perdut alguna mena o algun examen. També és veritat que des que l’equip està en categoria professional, l’accés a l’esportista d’elit et facilita certs canvis, encara que no tots”, explica Iker Álvarez.
Tant en els problemes com en les facilitats coincideix Paola Soldevila, que subratlla que “és complicat si vas presencialment a la universitat perquè de vegades entrenes al matí i d’altres a la tarda, però em donen facilitats i s’adapten als que competeixen a l’elit . T’has d’organitzar molt bé i aprofitar al màxim l’estona que vas a la universitat i si tens hores de descans te’n vas a la biblioteca”.
Estudiar als desplaçaments, una utopia
I quan arriba el cap de setmana, als desplaçaments, uns juguen al parxís o veuen pel·lícules mentre altres aprofiten per estudiar, intentant trobar una mica de concentració en un espai tan reduït com pot ser un autobús, per això sempre no és possible continuar avançant tasques.
“Sent sincer, de vegades em resulta impossible i he de posar-me amb ells, perquè hi ha molt enrenou, perquè es fa incòmode estudiar-hi o simplement perquè aquell dia no et ve de gust tant, encara que he d’admetre, que treure aquesta força de voluntat alguns dies , m’ajuda després a mantenir la concentració al camp. És difícil, de vegades impossible, però volent-ho, es pot”, confessa el porter andorrà, al que la jugadora catalana s’adhereix: “Jo gairebé mai estudio al bus perquè no ho porto bé, m’entretinc molt fàcilment i intento anar a els desplaçaments amb les tasques fetes, però quan tinc exàmens intento posar-me a la zona de més tranquil·litat i posar-me música amb els auriculars”.
De la tensió del partit a l’estrès de l’estudi
Molts aficionats pensen que el futbol professional només comporta un esforç físic, però la veritat és que l’estrès, la concentració i la tensió en els partits estan pels núvols i l’esforç mental és alt, cosa que pot minvar les forces per estudiar quan es torna a casa.
Per això, el Mur de la Massana té la solució: “Intento sempre no deixar-me tasques per al dia del partit. Aquests moments previs, m’agrada només focalitzar-me a guanyar i sabent que aquesta és la meva primera prioritat. Després de la trobada, depèn del que passi al camp tampoc no ve de gust, així que intento aïllar una mica aquell dia de la meva rutina d’estudi”. Per la seva banda, l’aguerrida futbolista a les ordres de Sara Monforte opta per planificar al detall la seva rutina i vèncer la procrastinació: “Quan arribes a casa, l’únic que et ve de gust és desconnectar i descansar la ment. Intento descansar una estona i després posar-me. Fa mandra, però és l’única solució. En els darrers anys, he après a gestionar els meus horaris. El millor és fer una planificació. Si saps que tindràs X hores lliures, t’organitzes i et marques objectius diaris”.
El suport de la família és fonamental
En el cas dels dos futbolistes, la decisió de continuar estudiant un cop finalitzat el Batxillerat va ser personal, però el suport de la família va sumar.
“Des de casa, no va ser una obligació de manera directa. Va ser més aviat un suggeriment amb un retintí final d’obligació, encara que tot sigui dit, no m’han pressionat mai perquè l’acabi en un cert temps, només han volgut que vagi fent a poc a poc i com tampoc ho necessito actualment, ja ho acabaré. Tot i que tot sigui dit, ja tenia pensat estudiar una carrera”, recorda l’internacional tricolor, que coincideix amb Soldevila en aquest aspecte. “Va ser una decisió totalment personal, però és veritat que la meva mare sempre va intentar que aprofitéssim el temps i que no ho deixasi el podia combinar amb el futbol i, els últims anys, el meu pare també m’insisteix força a continuar estudiant. De fet, he acabat el màster i ja m’està dient que estudiï més. Si t’ho recomanen és pel teu bé”, manifesta la futbolista de Porrera.
Un pla post futbol
Quan un esportista professional decideix començar els estudis, el pot veure com una sortida professional o simplement com una manera de culturitzar-se i desconnectar de la seva activitat diària. En el cas d’Iker Álvarez, l’arquer prefereix no sobrepensar sobre aquest tema: “No ho sé, al final, la vida fa moltes voltes, i no saps què et depararà. Prefereixo no prendre-m’ho com una futura sortida ja que és una cosa que desconec si passarà. L’únic que ara mateix és que m’ajuda a desconnectar i amb això em quedo. El que el futur depari, ja em dirà si m’hi he de dedicar o si pel camí, m’aficiono a altres coses i llenço per aquest altre costat. L’únic que tinc clar és que quan s’acabi la carrera, continuaré estudiant”.
En canvi, Paola Soldevila té un objectiu clar i es forma per això: “Les meves expectatives passen per seguir lligada al món del futbol pels estudis que he realitzat. Depèn de molts factors, però el meu somni passaria per ser directora esportiva. Estudio per tenir una sortida laboral, encara que també m’ajuda a desconnectar”.
Els altres futbolistes del Vila-real B que cursen estudis universitaris són Rodri Alonso (ADE), Antonio Espigares (Infermeria) i Marcos Sánchez (Psicologia). Al Vila-real Femení, regnen les jugadores amb estudis superiors en curs o finalitzats, que, a més de Soldevila, són Elena de Toro (CAFD i Màster en Educació Física), Cristina Cubedo (Finances i Comptabilitat i Fisioteràpia), Yenifer Giménez (Contaduría) , Lucía Gómez (Psicologia i Màster en Psicologia Esportiva i Coaching), Ainoa Campo (Infermeria), Tere Morató (CAFD, Màster en Readaptació i Preparació Física i Màster en Gestió Esportiva), Claudia Iglesias (Psicologia), Kayla McKenna (Antropologia Cultural i Màster en Salut Pública), Carmen Carbonell (Fisioteràpia i Ciències de l’Esport), Nerea Pérez (Magisteri de Primària) i Queralt Gómez (Infermeria i quatre màsters relaciona
Informació i Foto: Villarreal CF