Cada dia telèfons mòbils, rellotges intel·ligents, televisions o tauletes presenten pantalles més planes i lleugeres, de major resolució i amb menors consums energètics gràcies a la tecnologia OLED (Organic Light-Emitting Diodes), díode orgànic d’emissió de llum. La prestigiosa revista científica The Journal of Physical Chemistry Letters ha publicat un article examinat un nou mecanisme per a la generació de llum en dispositius optoelectrònics -tecnologia que combina l’òptica i la electrònica- i que podria convertir-se en la nova font de llum en OLEDs estenent la seva ús a tot tipus d’aparells electrònics i pantalles.
L’article, titulat «Computational Design of thermally Activated Delayed Fluorescence Materials: The Challenges Ahead», forma part del treball desenvolupat pel Grup de Recerca de Química Quàntica de la Universitat d’Alacant al costat de les universitats de Mons (Bèlgica), Bolonya (Itàlia ) i Grenoble (França) en el camp de la Química teòrica i computacional.
«Els díodes OLED estan formats per molècules orgàniques que es sintetitzen en un laboratori i les possibilitats són gairebé infinites ja que es pot controlar qualsevol variació química que es desitgi», explica l’investigador de la UA i un dels autors de l’article, Joan Carles Sancho-García.
Tot i que les prestacions i avantatges d’aquesta tecnologia són innombrables, un dels desafiaments presents i futurs és augmentar la seva eficiència, entesa aquesta com la relació entre el nombre d’electrons que arriben a la pantalla, procedents de la bateria, i el nombre de fotons ( partícules de llum) que emet la pantalla, el que repercuteix en la qualitat i intensitat de la imatge. «Fins ara, per certes regles de la mecànica quàntica, només s’ha arribat a un 25% d’eficiència. A més, mentre que els colors vermell i verd es troben molt desenvolupats, no passa el mateix amb el color blau per al qual encara hi ha molt marge de millora «, assenyala Sancho-García.
En aquest marc, la investigació publicada a The Journal of Physical Chemistry Letters proposa un nou mecanisme d’emissió de llum anomenat ‘thermally Activated Delayed Fluorescence’ (TADF) -Fluorescencia retardada activada térmicamente- per aconseguir explorar altres vies moleculars i arribar al 100% de eficiència en el mecanisme de funcionament de OLEDs.
«Si l’eficiència d’un dispositiu és propera al 100% els avantatges són clarament competitius: consum molt més baix i augment considerable del temps de vida i del nombre d’hores en funcionament de la bateria, ja que la pantalla consumeix una bona part de la mateixa; qualitat inigualable en la imatge perquè el nombre de píxels augmenta alhora que millorés la brillantor i resolució; i millors prestacions mecàniques com una major lleugeresa i, fins i tot, la possibilitat de tenir pantalles corbes o enrotllables «, apunta l’investigador de la Universitat Alacant.
L’article ha despertat gran interès ja que a les poques setmanes de la seva publicació a The Journal of Physical Chemistry Letters, revista editada per editada per Societat Nord-americana de Química, s’ha col·locat entre els articles més descarregats i llegits en el darrer mes.
antecedents
Aquest article forma part de la col·laboració que mantenen les universitats d’Alacant, de Mons (Bèlgica) i Bolonya (Itàlia) des de l’any 2013, juntament amb la companyia Samsung Electronics, per desenvolupar amb simulacions computacionals materials nous que puguin incrementar l’eficiència, estabilitat i els cicles de vida dels díodes de llum (OLEDs).
Informació i Foto: http://www.web.ua.es