L’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Clínic Universitari de València, Incliva, a través de la coordinadora del Grup de Recerca de deteriorament neurològic, Carmina Montoliu, ha participat en la confecció d’un article publicat recentment a la revista Journal of Hepatology en el qual es demostra que la reducció d’amoni en sang podria ajudar a tractar casos greus de fetge gras no alcohòlic.
Els resultats d’aquest estudi descriuen, per primera vegada, un vincle entre una complicació del fetge gras (coneguda com esteatohepatitis no alcohòlica), funció del cicle de la urea i excés d’amoni en sang.
Aquest treball és fruit de la col·laboració entre diversos instituts de recerca (Incliva, UCL Institute of Liver and Digestive Health, University College London i Idibaps Biomedical Research Institute & Ciberehd de Barcelona), hospitals (Hospital Clínic Universitari de València i l’Aarhus University Hospital de Dinarmarca) i el Centre d’Investigació Príncep Felip de València.
Una malaltia comuna
La malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD) engloba múltiples malalties hepàtiques que afecten persones que beuen molt poc o gens d’alcohol. La seva principal característica és una gran acumulació de greix en les cèl·lules del fetge el que provoca que aquest deixi de funcionar i sigui incapaç d’eliminar l’amoni generat pel metabolisme.
En la majoria de casos, la malaltia del fetge gras no alcohòlic es presenta en graus 1-2 i no implica complicacions notables. No obstant això, un petit percentatge d’afectats pot presentar una afecció més greu, l’anomenada esteatohepatitis no alcohòlica (NASH). En aquests casos, l’acumulació de greix es relaciona amb una inflamació més elevada de les cèl·lules hepàtiques i diferents graus de fibrosi, el que pot derivar en una cirrosi.
Les causes del fetge gras
Segons dades de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, l’esteatosi hepàtica no alcohòlica és la malaltia del fetge més freqüent i afecta un 20% -30% de la població. Les investigacions dels últims anys indiquen que la seva aparició pot associar-se a diverses causes, entre elles sobrepès i obesitat, nivells elevats de colesterol i / o triglicèrids, pèrdua de cabell, resistència a la insulina, consum de medicaments (corticoides) o malalties en les genives.
Alguns estudis també han apuntat a la possibilitat d’un component genètic en el desenvolupament d’aquesta afecció hepàtica. D’altra banda, el fetge gras no alcohòlic s’ha convertit en la malaltia hepàtica crònica més comuna entre els pacients amb diabetis mellitus tipus 2.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana