Escoltar música editada per marcar ritmes durant la pràctica de la carrera és una eina útil per a la millora de resultats i, alhora, la prevenció de lesions. Aquesta seria la principal conclusió a què ha arribat l’estudi “L’ús de la retroalimentació musical augmenta la freqüència de gambada en corredors recreatius”, que ha realitzat un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant i publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health.
L’equip investigador, compost per Roberto Cejuela Anta, Sergio Sellés Pérez, Lara Eza Casajús i Miguel Martínez Moreno, de la Universitat d’Alacant, i José Fernández Sáez, de la Universitat Rovira i Virgili, ha aconseguit plasmar un dels primers resultats de la nova filosofia implantada pel Secretariat d’Esports de la Universitat d’Alacant, dirigit pel mateix Cejuela, que pretén establir sinergies constants entre investigació i la pràctica esportiva a la comunitat universitària.
En concret, l’objectiu de l’estudi era, indiquen els investigadors, “comprovar si l’entrenament de retroalimentació musical amb un ritme determinat conduiria a millores a la freqüència de gambada i que aquesta seria estable al llarg del temps, conduint a un augment de la freqüència de gambada preferida”.
Per això, van treballar amb una mostra de runners, com es coneix popularment les persones que practiquen la carrera de manera amateur, als quals es van mesurar els entrenaments dividits en dos grups, un que corria amb música creada segons el ritme de carrera al que es pretenia arribar (grup experimental) i un segon al que es va monitoritzar sense utilització de música durant la carrera (grup de control). Alhora, tots dos grups s’integraven de forma equilibrada per dones i homes.
Els mesuraments es van realitzar en tres sessions durant períodes separats per 15 dies a 20 corredors (11 homes, 9 dones) que no havien patit lesions recents i que complien uns paràmetres personals i esportius mínims, com ara ser majors d’edat, ser corredors en actiu i córrer més de 15 km per setmana.
Prèviament al mesurament en carrera es va realitzar un examen de les capacitats individuals físiques dels participants i aquests van resoldre qüestionaris sobre historial esportiu, historial de lesions i gustos musicals amb què els investigadors determinarien els ritmes de la música a escoltar durant els entrenaments.
Després de realitzar les pertinents monitoritzacions de les sessions de carrera de la vintena de participants a l’estudi, aquest ha donat diverses conclusions. La de més singularitat és que “s’ha demostrat que, efectivament, hi va haver una millora en la freqüència de gambada al grup experimental, que va utilitzar la retroalimentació musical durant les seves sessions de carrera contínua”, a la qual cosa s’afegeix que “a causa de l’augment de la freqüència de gambada, es pot reduir el risc de lesions, ja que les forces de resistència es redueixen i, entre altres aspectes, es millora l’estabilització del maluc durant la carrera i es redueix el xoc tibial”, explica Roberto Cejuela.
Tot i això, els beneficis d’escoltar música durant la carrera no se circumscriuen únicament a la millora de resultats, sinó que també resulten “un estímul que afavoreix l’aprenentatge de la tècnica de carrera i, en conseqüència, redueix el risc de lesions, té diferents efectes tant a la velocitat de carrera com a la freqüència cardíaca, per la qual cosa es millora el rendiment, i les interaccions amb el tempo de la música s’associen amb diferents beneficis com allargar el temps d’esgotament, l’acceleració del ritme de recuperació després del exercici i l?augment del temps de treball”, detalla Sergio Sellés.
A més dels efectes beneficiosos en termes físics, la música també té la seva aportació positiva a nivell psicològic, ja que “ajuda a regular les emocions, fet que suposa augmentar la motivació de l’esportista i el que la converteix en una eina que ajuda a millorar el rendiment, per la qual cosa es considera un estímul plaent”, concreta Cejuela.
Millores significatives
En definitiva, l’estudi conclou que hi va haver millores significatives al grup experimental en les diferents proves, mentre que les diferències entre les proves del grup de control no eren significatives. Els resultats van mostrar que l’entrenament amb feedback musical ajuda a augmentar la freqüència de gambada als corredors, un fet pot ser de gran interès per millorar els paràmetres de la tècnica de carrera.
De la mateixa manera que s’estableixen aquests resultats, l’equip investigador matisa que tant la mostra com el temps de mesuraments emprats són una mica reduïts, per la qual cosa es comminen a investigacions futures que serveixin per ampliar aquests resultats.
Informació i Foto: Universitat Alacant