Amb el lideratge de Marcel·lí, que va tenir el poder de convicció en el grup perquè mantingués el focus en arribar a unes metes que s’anaven allunyant, al vestidor es va instal·lar una reflexió en els moments més complicats de la temporada que un a un els futbolistes van fer pròpia: “Treball, unió i il·lusió”.
Quan s’entrenava forta diàriament sense obtenir la recompensa del resultat, un dels riscos és que apareguin esquerdes al vestidor, que puguin sorgir retrets i fins i tot poder buscar culpables. Sol ser una situació comuna en l’esport excepte en un vestidor campió, com reconeixia aquest divendres Marc Gasol després de proclamar-se campió de la NBA amb els Toronto Raptors: “Ens hem ajudat, sobretot en els moments més difícils en què podríem haver-nos assenyalat amb el dit i culpar-. No vam fer això i ens aferrem als nostres companys “. Així va succeir prèviament al València CF.
El fàcil és caure en el desànim i que entrin els dubtes al no guanyar, però aquí va emergir la figura de Marcel·lí per convèncer amb arguments que calia insistir i mantenir-se units en el camí. En què es podia millorar? Al encert. I així va ser. Com reconeixia Kondogbia, un dels capitans, “sempre vam creure i vam estar junts quan les coses no anaven bé”.
Marcelino va exercir d’altaveu, però per anar a poc a poc donant-li un gir a la situació i anar acostant-se a la zona Champions, el grup no va dubtar a estar unit, a seguir treballant dur i en no perdre la il·lusió en arribar a la meta.
Ho va reconèixer Parejo el dia en què el València CF va certificar el quart lloc: “Amb companyonia vam aconseguir el nostre objectiu”. Una setmana després va arribar el títol de Copa en derrotar a la final el FC Barcelona, però la poció de l’èxit del València CF campió va ser el treball, la unió i la il·lusió.
Informació i Foto: ValenciaCF