En aquests dies de confinament hem parlat molt amb jugadors del TAU Castelló i també amb el president però no havíem parlat amb ningú d’el cos tècnic. Avui hem xerrat amb Toni Ten per saber com un entrenador professional porta això de no poder cada dia estar a la pista entrenant al seu equip i també saber la seva opinió respecte a com està afectant aquesta pandèmia a l’esport professional i especialment al bàsquet.
Què fa un entrenador confinat en quatre parets quan està acostumat a estar moltes hores al parquet?
Entenc que el que gairebé tots els ciutadans de l’món, que estem absorts davant aquesta situació. Intentar comprendre i explicar tot el que ens està passant, i buscar maneres de poder ajudar a la gent més propera. Poder donar passos per sumar, ara som un gran equip i tots els jugadors compten.
Cuidar en família, i aprofitar les coses positives que et dóna sempre tota situació. Crec que són lliçons que es barregen en la vida i el bàsquet, ser capaços de que tot ens faci més forta, afrontar totes les adversitats amb energia, mai posar una excusa i caminar sempre vertical !!!!.
Es veuen molts clínics i xerrades d’entrenadors on line aquests dies. Creus que està situació ha vingut bé perquè els entrenadors puguin seguir reforçant coneixements i que hi hagi una consciència en el gremi de la necessitat d’això i que es faci una pràctica habitual?
Jo crec que aquesta consciència ja existia. Per sort nostra professió et fa mai poder aturar d’aprendre. El joc està en constant evolució. Ara el nostre aprenentatge es queda coix, i no pot tenir la part pràctica, per això hem de bolcar a la teòrica.
A l’igual que estem evolucionant, la voluntat de compartir i de divulgar, la societat està donant molts exemples aquestes setmanes. I cada gremi aportem tot el que podem.
No estem capacitats per estar en primera línia batallant contra la malaltia, però sí que hem de donar exemple tots des de la nostra posició. I el món de l’bàsquet ho està donant.
Quina opinió et mereix tot el que està passant en el món de l’esport i en particular en el bàsquet?
Crec que des del primer dia, tots els estaments ens hem vist superats. I estem intentant i aconseguint reaccionar de la millor manera que sabem i podem. En el meu cas particular, el club ha reaccionat d’una manera exemplar per defensar i cuidar els seus treballadors.
El bàsquet és el reflex de tota la resta. Hi ha una voluntat àmplia per part de tots d’arribar a acords vàlids, i que ningú perdem massa.
Sembla que uns esports fan unes coses altres altres, ¿hauria d’haver una unanimitat a nivell estatal?
Hi ha una unanimitat total, que és que hem d’ajudar a sortir d’això. Tots estem conscienciats i units cap a aquest objectiu. Després hi ha el tema laboral i econòmic, el tema professional, aquí tot és molt diferent, i cada situació requereix una solució. És complicat tenir remeis màgics iguals per a totes les circumstàncies. Hem de trobar la solució particular a cada cas, entre tots els afectats. Tenir tots veu, per poder arribar a acords que no ens perjudiquin. És vital per a cada implicat.
T’agradaria poder acabar la lliga? I en el cas que fos així, Quant de temps necessitaria l’equip per tornar en la millor forma possible?
A nosaltres ens agrada la nostra feina, desitgem poder tornar a entrenar i a jugar, i que això signifiqui que tot torna a la normalitat. Però realment, ni m’ho plantejo. Hem de ser conscients, que no sabem ningú com evolucionarà la malaltia a nivell mundial. Em preocupa més l’escenari a mig termini que quedarà …
Segueixes parlant amb el cos tècnic i amb els jugadors? ¿I amb el president Luis García?
Si, és clar. Som una família, i també ens hem de cuidar els uns als altres. Hi ha un vincle molt gran entre tots nosaltres. A l’igual que amb la resta de gent de club. Ens ajudem …. així ha de ser un equip.
Has parlat amb altres entrenadors sobre la situació? Quina és l’opinió de la resta de tècnics?
Cada un té la seva pròpia opinió sobre els seus casos particulars. Però si em preguntes sobre la lliga i si són partidaris de jugar .. crec que la sensació general és que estem davant d’una situació extraordinària, i de molta coherència (com no podia ser d’altra manera), el primer és la salut de tots els que formem això.
Per acabar i tenint en compte que encara ens queden dies de confinament ia més es que t’agrada llegir biografies, ¿ens recomanes alguna en especial per a aquests dies?
El primer felicitar multitud d’editorials, que han obert les seves webs per poder descarregar llibres i poder ajudar dins del que podem. Gairebé tots estem sent un exemple en aquesta situació.
Hi ha moltes i molt bones que coneixereu tots .. jo ara estic amb «Creer« de Cholo Simeone …. ja us explico a veure què tal.
Informació i Foto: Tau Castelló