Tamarit: “120 objectes quotidians cobren vida en el CCCC per a explicar-nos com ens milloren la vida gràcies al seu disseny”

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha presentat l’exposició ‘Per què sóc així?’, organitzada per Cultura de la Generalitat mitjançant el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i el World Design Capital València 2022 en el marc del programa World Design Capital València 2022. Una mostra que compta amb el suport de la Diputació de València.

Raquel Tamarit ha explicitat que “des del departament del conseller Vicent Marzà volem servir d´altaveu de la World Design Capital València 2022 i per aquesta raó amb la mostra que organitzem en un espai artístic fonamental per a nosaltres, com és el Centre del Carme, volem aportar el nostre granet de sorra de difusió i reflexió en el marc d’activitats de la nostra capital del disseny”.

“Els dissenys exposats formen part de la col·lecció Pérez d’Albéniz-Bergasa i han estat recopilats i dibuixats per Juli Capella per explicar-ne el funcionament. 120 objectes quotidians compten en primera persona, ajudats per dibuixos, com són i per què són així. Tots ells estan agrupats en 10 apartats segons les diferents prioritats estratègiques: abaratir, reduir, facilitar, sorprendre, complementar o innovar”, ha afegit Tamarit.

A la presentació han participat també Juli Capella, comissari, arquitecte i dissenyador; José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i Xavi Calvo, director del World Design Capital València 2022.

“Avui obrim al públic la primera de les exposicions que coproduïm al costat de València Capital Mundial del Disseny 2022. Una mostra que permetrà als nostres visitants comprendre l’important paper que juga el disseny a l’hora de facilitar el nostre dia a dia, en qüestions que probablement no haguem pensat i que ens sorprendran, i que asseuen les bases de la resta d’exposicions que hem programat, on descobrirem escenaris domèstics futurs, farem jugar al públic o repassarem la gràfica de les marques de fruita que ens acompanyen des de finals de la dècada dels cinquanta”, ha explicat Pérez Pont.

D’aquesta manera, l’arquitecte i el dissenyador barceloní Juli Capella torna al CCCC com a comissari d’aquest projecte -un dels més rellevants dels primers mesos del programa de la capitalitat-, 30 anys després d’haver comissariat en aquest mateix lloc la primera exposició sobre dissenyadors valencians.

120 objectes ens parlen sobre ells

La mostra ‘Per què sóc així?’ reuneix 120 objectes que ens parlen i expliquen per què tenen la forma que tenen. “És una exposició pensada per al públic general, fugint intencionadament de les mostres de dissenyadors i per a dissenyadors. Es tracta de sensibilitzar el visitant amb el disseny, però d’una manera afable, no impositiva, amb modestos objectes quotidians que li són familiars i sap entendre “, relata el comissari del projecte.

“Tots els productes que ens envolten han estat creats per complir una funció. Sigui una cafetera, una sabata o un llibre; cadascú ens dóna un servei: fer cafè, poder caminar protegint el peu o llegir. Per resoldre aquesta funció n’han adquirit una forma concreta, amb uns materials i unes dimensions adequades La relació entre el seu ús i el seu aspecte és el que coneixem com a disseny Tot el que ens envolta està dissenyat, sigui de manera més conscient o inconscient Les coses no cauen d’un arbre ni brollen de la terra. Són fruit d’un complex procés d’imaginació, projecció i producció. Per això podem dir que els objectes, amb les formes, ens parlen de com són i ens expliquen per què van néixer així”, ha afegit.

Capella ha explicat que “alguns objectes han nascut per l’enginy innovador d’algun visionari, com la bombeta; la majoria solen obeir a millores que es van afegint sobre tipologies ja existents, com una ampolla, a la qual pots afegir per tapar-la una xapa, o un tap de suro, que alhora requerirà un llevataps, un dosificador, etc.

Moltes peces són servidores d’altres anteriors, com la funda del mòbil, l’escombreta del vàter o un cendrer, que no existirien sense la presència de l’objecte a què han de servir: telèfon, inodor o cigarreta. D’altres suposen millores humils, però sovint importants, com un embut o l’obrefàcil (si funciona i no et quedes amb l’anella a la mà!). Hi ha també algunes estratègies constants en l’evolució del disseny dels objectes, com anar disminuint-ne el pes o el volum, fer-los plegables, més duradors, més barats, més versàtils o amb diverses funcions, com la navalla suïssa…”.

Més enllà de funció i forma

Evidentment, alguns objectes es beneficien de múltiples estratègies de millora, no només una. Un assecador elèctric, respecte a la tovallola, és una innovació, però també un accelerador del temps d’assecatge i pot ser plegable i diminut. Certament, també hi ha productes que en realitat només busquen ser més bells, o més luxosos, o més sorprenents. I aquí és on la premissa de funcionar no es pot restringir a lús, alguns per ser més estilitzats funcionen pitjor. Encara que poden argumentar que compleixen una altra funció, sigui estètica, simbòlica o emocional, com una sabata de taló alt, a canvi de no ser tan funcional per caminar ofereix bellesa al portador.

Els 120 objectes seleccionats s’han posat sobre 10 taules d’anàlisi per poder entendre’n les virtuts. Es tracta de saber apreciar-los més enllà de la seva immediata percepció quotidiana, cada dia ens servim d’ells, però gairebé sense prestar-los atenció. Només quan no funcionen ens fixem en quina manera tenen i busquem un millor recanvi. Ara sabrem escoltar-los i entendre per què són com són.

Anònims i estrelles

Entre les peces seleccionades hi ha moltes anònimes i d’autor desconegut, però també obres de prestigiosos dissenyadors d’estils molt diversos, com ara Dieter Rams, Philippe Starck, Achille Castiglioni, Alessandro Mendini, Ettore Sottsass, André Ricard, Rafael Marquina, Daniel Gil, Tibor Kalman o Matteo Thun, i dels valencians Daniel Nebot, Lavernia & Cienfuegos, Culdesac, Inma Bermúdez, Alberto Arza i Joan Rojeski. I d’empreses rellevants com ara Braun, Olivetti, Bic, Apple, Victorinox, Swatch, Alessi, Sony o l’empresa valenciana Closca.

Però la majoria són peces sense autor ni empresa reconeguda, intentant diluir la frontera entre el disseny culte del que ens ajuda cada dia de manera servicial i discreta. Com un penjador, una ouera o un clip. Què faríem sense tots aquests objectes? Viure pitjor, sens dubte. El disseny no és només exhibició formal, sinó una millor qualitat de vida.

Juli Capella torna a València

Juli Capella, arquitecte i dissenyador nascut a Barcelona el 1960, va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura. Va crear les revistes ‘De Diseño’ i ‘ARDI’ (arquitectura i disseny), en la qual es va publicar un reportatge monogràfic del grup La Nave el 1988. Va crear el certamen biennal Primavera del Disseny el 1991. Va ser president del FAD i impulsor de l’Any del Disseny el 2003. Va ser membre del Consell Nacional de la Cultura de Catalunya i va rebre la menció honorífica dels Premis Nacionals de Disseny el 2000.

Ha comissariat exposicions de dissenyadors com Achile Castiglioni, Philippe Starck, Oriol Bohigas, Ingo Maurer o Oscar Tusquets. També temàtiques, com Cocos, còpies i coincidències, que va visitar el MUVIM; Bravos Spanish Groundbreaking Design; ‘300% Spanish Design’, o ‘Tapas Spanish Design for Food’, que va visitar el CCCC el 2016. El 1994 va comissar al costat de Quim Larrea la primera exposició sobre disseny valencià que va tenir lloc al Centre del Carme, depenent llavors de l’IVAM , on posteriorment va presentar l’exposició ‘Patas’

Informació i Foto: Generalitat Valenciana