Aquest 7 de abril de 1991, davant el Real Oviedo, el primer gol de Camarasa va arribar per insistència. A la sortida d’un córner botat a la banda dreta de l’gol sud de l’llavors Luis Casanova, el de Rafelbunyol va buscar de cap la pilota que inicialment va rebutjar Viti. Després de diversos rebutjos en els quals l’esfèrica va passar pels peus de Rierol i Toni ‘Lambada’, el brasiler deixava la pilota al cor de l’àrea perquè un jove Paco Camarasa donés un cop de puntera amb la dreta que va perforar la porteria. El gol col·locava a el València CF per davant en el marcador en un partit que va acabar finalment en empat després gol de l’davanter oviedista Carles, tot i que precisament Camarasa tindria en el seu cap una altra gran ocasió en els inicis de la segona part.
Com totes les primeres vegades, aquest gol davant el Real Oviedo té un record especial per Camarasa, que sobre la gespa de Mestalla va rebre l’efusiva felicitació dels seus companys. Curiosament, amb molts dels que llavors eren companys d’equip comparteix ara treball en el València CF en diferents àrees: Ochotorena, Voro, Carlos Horacio González González, Arias, Arroyo, Bossio … La celebració més personal, però, va arribar hores després de el partit, a la nit, amb els amics de Rafelbunyol, que en aquests dies de Setmana Santa caminaven d’acampada a Sot de Ferrer. Després del partit fins allà es va desplaçar Paco Camarasa per veure com els seus amics rebien amb alegria a l’flamant golejador de València CF. Ningú en aquesta tenda de campanya imaginava que l’acabat d’estrenar golejador acabaria sent un dels 3 jugadors que aixecaria la Copa d’el 99 a La Cartoixa de Sevilla.

