El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler ha destacat que «el Consell s’enfronta, ara més que mai, a l’repte de la digitalització de l’Administració per garantir un eficaç funcionament dels serveis públics2.
Així ho ha assegurat durant la inauguració de el seminari ‘L’Administració regional davant el repte de la digitalització’, organitzat per la Direcció General de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera, en el marc de el pla formatiu de la funció pública que s’està celebrant fins al proper mes de novembre.
El seminari, en la jornada inaugural també han participat la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, i el director general de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera, Juan Pérez, es desenvoluparà en un total de cinc sessions durant els mesos d’octubre i novembre i té com a objecte servir d’espai de trobada i formació dels responsables de l’execució de les polítiques públiques de Consell.
En el transcurs de l’acte, Soler ha explicat que «el major repte a què ens enfrontem és el de la recuperació econòmica després de l’emergència sanitària que estem vivint, i l’Administració valenciana ha d’estar preparada per a garantir l’eficàcia necessària per sostenir el seu funcionament, donar resposta a l’ciutadà i donar suport al nostre teixit empresarial. la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19 ens ha mostrat amb absoluta claredat la dependència en la gestió pública dels sistemes d’informació i comunicacions «.
Durant la seva intervenció, el conseller ha assenyalat que la digitalització de l’Administració «és un procés extremadament complex, que ha de ser abordat amb una perspectiva holística, que implica una col·laboració plena i efectiva de tots els departaments de la Generalitat i que afecta totes les activitats de la nostra organització «.
Soler ha recordat que l’últim estat d’alarma ha comportat un confinament que ha alterat l’activitat quotidiana de les persones, exigint de l’Administració un funcionament àgil i eficient, capaç de donar resposta a les necessitats sorgides arran de l’emergència.
«Hem estat capaços de respondre a l’accessibilitat telemàtica que requeria l’atenció de l’emergència, gràcies a l’important esforç de la Direcció General de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions (DGTIC), però l’administració digital demana seguir donant passos cap a un nou model de servei públic, tant pel que fa a la seva organització com pel que fa a l’administració dels recursos públics «.
Aconseguir la màxima eficiència
No obstant, ha assegurat que no es tracta de digitalitzar qualsevol procés ja existent sinó d’aconseguir la màxima eficiència, per això la Generalitat va implementar un pla estratègic per la digitalització amb l’objectiu d’augmentar el 6% de digitalització de l’àmbit públic valencià que existia en 2015.
Segons ha explicat el conseller, «pretenem utilitzar les TIC per donar un salt qualitatiu, ja que a través d’l’instrument de la digitalització podrem transformar els nostres propis processos, que han de ser millorats i redissenyats per donar resposta a les actuals demandes normatives ia una societat cada vegada més capacitada digitalment. i aquest és un dels majors projectes i reptes als quals s’enfronta qualsevol Administració en l’actualitat «.
«Per això, ha afegit un cop implantat el Primer Pla de Transformació Digital de la Generalitat, que va concloure en 2019, cal dotar de continuïtat a l’aposta per la digitalització administrativa de el Consell dels últims cinc anys amb el compromís de tots aquells que feu rodar aquesta administració «.
Algunes conclusions de la primera jornada
Durant la primera jornada celebrada aquest dilluns amb el títol ‘Un món digitalitzat. Estat de situació a Espanya i context europeu ‘, i coordinada per Nicolás Jannone, sudirector de Política Financera i Finançament, han intervingut com a ponents professionals de reconegut prestigi com Rafael Doménech, de BBVA Research i la Universitat de València; Juan Francisco Jimeno, de el Banc d’Espanya, i Matilde Mas, de la Universitat de València i l’Ivie.
Rafael Doménech ha assenyalat que les revolucions tecnològiques en el passat han afectat de manera desigual als diferents tipus de treball però l’evidència apunta a un balanç positiu. «La capacitat de el progrés tècnic per crear llocs de treball es manté per sobre de la seva capacitat de substitució de llocs de treball».
«El que això segueixi sent així pot dependre en gran mesura de les estratègies i polítiques que les societats adoptin. Davant els elevats costos de transició i els riscos de la desigualtat derivada de la polarització de l’mercat de treball, cal repensar i reorientar les polítiques socials i laborals per evitar que ningú quedi fora de el sistema «, ha indicat Doménech.
Per la seva banda, Juan Francisco Jimeno ha distingit entre les innovacions de procés que permeten produir el mateix amb menys recursos, i les innovacions de productes que provoquen l’aparició de nous béns i serveis i que són l’autèntic motor de l’creixement i la millora de l’benestar de la societat.
En aquest sentit, Jimeno considera que «la capacitat innovadora es pot veure llastrada per les tendències demogràfiques d’envelliment de la població, ja que l’evidència observada apunta que les societats més joves són més innovadores i emprenedores».
Així mateix, la catedràtica Matilde Mas ha posat de manifest el que els experts anomenen «la paradoxa de la productivitat» i ha assenyalat a l’això que «tot i l’actual avanç continu de noves tecnologies, aquestes no s’estan traduint en majors nivells de productivitat dels factors productius, com sí succeïa en el passat «. Per superar aquesta paradoxa, l’experta proposa augmentar l’esforç i la inversió en els denominats actius intangibles, entre els quals destaca la formació d’el capital humà per aconseguir fer el millor ús d’aquestes noves tecnologies.
En el desenvolupament de la taula rodona, Juan Pérez (director general de Model Econòmic, Finançament Autonòmic i Política Financera) ha destacat que «a més de la digitalització interna, un dels grans reptes de l’administració autonòmica és fer front a la bretxa digital des tres punts de vista: les diferències en el grau de digitalització existents entre activitats empresarials, la bretxa de accessibilitat digital al territori entre àrees urbanes i rurals, i la bretxa digital en l’àmbit social tant per edats i gènere com per nivell socioeconòmic. »
De la mateixa manera, el director general per a l’Avanç de la Societat Digital, Pedro Pernías, ha afirmat que «la política educativa en les etapes obligatòries, en els estudis superiors i en la formació contínua al llarg de la vida, és essencial per l’èxit de la transició digital d’una comunitat «.
El seminari tindrà la seva continuïtat amb quatre jornades que tractaran la digitalització de el sistema educatiu, les noves tecnologies en l’àmbit sanitari, els efectes de l’món digital en la fiscalitat i el procés de digitalització de l’administració pública.