Informació i Foto: http://www.gva.es
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador ha presentat en Les Corts Valencianes el Projecte de Llei de l’Horta de València.
Aquesta iniciativa legislativa impulsada per l’actual Govern valencià suposarà un “punt d’inflexió” que permetrà “protegir i recuperar els valors socials, ambientals, econòmics i culturals d’aquest espai únic que s’ha vist seriosament amenaçat per la degradació de les últimes dècades”. Segons ha recordat, “les polítiques especulatives i la pressió urbanística s’han transformat en sòl urbanitzat més del 30% del seu terreny històric”.
Salvador ha destacat que, aquesta norma, s’ha realitzat mitjançant el “debat i consens amb tots els sectors socials” i recull, 17 anys després, el “esperit del dictamen del Consell Valencià de Cultura sobre la conservació de l’horta que els governs anteriors mai van impulsar “.
En aquest sentit, ha apuntat que “la millor manera de conservar aquest espai és fer de l’horta un espai viu i sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental, no volem una horta museística sinó una horta productiva”.
Per això, ha explicat que la Llei de l’Horta de València es desenvoluparà a través de tres figures: el Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta, que ja està tramitant la Conselleria i que aquest mateix dimecres el DOGV publica l’ seguna exposició al públic; l’Ens de Gestió de l’Horta i el Pla de Desenvolupament Agrari que realitzarà la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Aquest últim punt, segons Salvador, evidencia que la llei es basa sobretot en el “factor humà” perquè té com a “element fonamental i central del Sistema de l’Horta la figura de l’agricultor i la seva potenciació”.
Pla d’Acció Territorial de l’Horta
Així, la consellera ha desgranat cadascuna de les potes fonamentals d’aquesta llei com el Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta que és un “instrument d’ordenació supramunicipal que permetrà la conservació activa de més de 10.000 hectàrees, així com la definició i classificació dels usos i activitats permesos en cada un dels graus de protecció de l’horta “.
En aquest punt, Salvador ha incidit en les figures específiques de classificació i zonificació del sòl que permetran la recuperació d’horta degradada: els Enclavaments i els Sectors de Recuperació de l’horta que quedaran definits en el PAT.
Els Enclavaments són terrenys degradats amb edificacions en ruïna sense valor patrimonial i sobre els quals es poden realitzar actuacions de regeneració per a la seva explotació agrària efectiva, així com per a reedificar o rehabilitar les construccions.
Els Sectors són espais amplis d’horta en les vores urbanes sobre els quals hi ha edificacions en ruïna o mal estat de conservació o terrenys agrícoles degradats, que seran regenerats i posats en cultiu.
De la mateixa manera, el projecte de llei també contemplen mesures per fer front a l’abandonament o mala utilització de les parcel·les en el sòl agrari infrautilitzat. En aquest cas, Salvador ha assenyalat que s’aplicarà la mediació per assegurar l’ús efectiu i el manteniment de les terres de cultiu i en casos extrems, d’acord amb criteris de la Unió Europea i com ja apliquen altres comunitats autònomes, un sistema d’arrendament forçós en favor d’un tercer per treballar la terra o la seva cessió a l’Ens Gestor de l’Horta de València per a l’aprofitament de les terres de cultiu.
L’Ens Gestor de l’Horta
Una altra dels puntals bàsics de la llei és l’Ens Gestor de l’Horta de València la finalitat serà la de garantir la pervivència de les activitats agràries i participarà en l’elaboració del citat Pla de Desenvolupament Agrari, al costat de la conselleria competent en matèria de agricultura.
Es tracta d’un òrgan amb àmplies funcions en què participaran tant entitats públiques com privades i on estaran representats el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, la Reial Sèquia de Montcada, les comunitats de regants, l’organisme de Conca del Xúquer, les universitats, els ajuntaments de la zona, la Diputació Provincial, els sindicats, les associacions agràries, les organitzacions de defensa del medi ambient, les associacions de consumidors i els representants de la Generalitat.
Entre les seves funcions -ha esmentat la consellera- figuren les relatives al suport a la promoció, comercialització i diferenciació dels productes de l’horta, impulsant i gestionant les marques de qualitat que els doten d’un valor afegit i diferencial. En definitiva, es tracta d’oferir un instrument legal, “molt estudiat i consensuat per protegir de manera activa a les persones que conreen l’horta com el seu mitjà de vida, així com la pervivència dels cultius i les explotacions agràries”.