Després de la cancel·lació de la primera jornada de SanSan Festival 2026 a Benicàssim, més de 15.000 persones van acudir el segon dia per gaudir, entre d’altres, de Guitarricadelafuente, l’espectacle festiu de Rigoberta Bandini i un ambient inigualable a tot el recinte.
Leo Rizzi va tenir l’honor d’inaugurar el festival a l’escenari Túria, on la seva característica veu va connectar immediatament amb una audiència que ja omplia les primeres files. El va seguir Leo Rizzi que es va apoderar de l’escenari Túria, on la seva característica veu va connectar immediatament amb una audiència que ja omplia les primeres files. Gairebé a l’uníson, Michael Foster va arrasar al seu pas amb la música acompanyada d’un públic totalment entregat i gaudint de la seva actuació.
imatge
Michael Foster sobre l’escenari Johnnie Walker. Fotografia d’Aldara Zarraoa.
El relleu a l’escenari Johnnie Walker el va prendre Malva, que amb el seu pop-rock i gran energia va demostrar per què és un dels artistes amb més projecció del panorama actual amb només 24 anys. Darrere seu, la veterania i l’ofici de Xoel López van inundar l’escenari SanSan, que va regalar un directe ple de matisos que va recórrer el millor de la seva extensa trajectòria.
La música no es va aturar a l’escenari Johnnie Walker amb l’arribada d’Anouck, la força del qual sobre les taules va mantenir l’eufòria entre el públic a dalt de tot. Mentrestant, a la programació del Santuari, Rocío Saiz va fer la seva aparició per transformar l’espai en una proclama de llibertat i festa a través d’una sessió carregada d’actitud.
imatge
Xoel López sobre l?escenari SanSan. Foto de Javier Bragado.
El to festiu i de diversió va pujar de nivell a l’escenari Túria amb la irreverència de Chiquita Movida, que va fer al públic entendre per què és una de les bandes que està donant més de què parlar actualment. Van donar pas poc després a l’escenari contigu a la proposta avantguardista i envoltant d’Ultrallàgrima.
Un dels moments de la nit va arribar amb la sensibilitat de Guitarricadelafuente, que sota el cel de Benicàssim, la que és casa seva, va crear una atmosfera màgica d’arrel i folklore a l’escenari principal, i va estrenar una nova cançó que va provocar una intensa ovació entre el públic. Alhora, Robin Tooth prenia els comandaments a El Santuari i animava el públic amb una selecció de ritmes increïble.
imatge
Guitarricadelafont sobre l’escenari SanSan. Foto de Javier Bragado.
La revolució va arribar a l’escenari Johnnie Walker de la mà de Las Petunias, que amb la seva energia desenfrenada van servir d’avantsala perfecta per a la grandíssima Rigoberta Bandini. L’artista barcelonina va convertir l’escenari Túria en una celebració col·lectiva inoblidable i va estrenar el xou de festivals amb la nova «cançó de primavera».
imatge
Rigoberta Bandini sobre l’escenari Túria. Foto de Javier Bragado.
Al Santuari, Cori Matius mantenia l’eufòria col·lectiva amb una tècnica impecable, mentre que Anabel Lee desencadenava els ressons més punk del festival a l’escenari Johnnie Walker amb un directe directe i sense concessions.
L’explosió de pop galàctic va arribar amb La Casa Azul, liderada per un brillant Guille Milkyway que va transformar l’escenari Túria en una festa infinita. Paral·lelament, l’elegància electrònica de Goyo Navfer aportava l’eufòria necessària al Santuari per guiar els assistents cap a les darreres actuacions de la nit.
imatge
La Casa Blava sobre l?escenari SanSan. Foto de Javier Bragado.
El colofó a l’escenari principal el va posar Hoonine, l’electrònica emocional i cuidada del qual es va encarregar d’acomiadar la jornada. El SanSan va tancar així una nit per al record, que va deixar el llistó molt alt per al gran final de dissabte que comptarà amb La M.O.D.A. i el tancament esperat d’Alizz
Comunicació SanSan Festival