Reportatge unitat de Hospitalització Domiciliaria del Hospital General Universitari de Castelló “Les famílies són una part molt important de el nostre equip, sense elles no existiríem”

La Unitat d’Hospitalització Domiciliària (UHD) és un paràmetre de qualitat
del nostre sistema sanitari, perquè és capaç de treure tecnologia de l’hospital
per portar-la al domicili del pacient.” Així ho assenyala Olga Domingo, supervisora
d´Infermeria d´aquesta unitat de l´Hospital General Universitari de Castelló
(HGUCS) que va començar el seu camí al novembre de 2005. Coincidint amb el
vintè aniversari de la posada en marxa, la UHD de l’Hospital General ha
estat guardonada als XXIV Premis Onda Cero Castellón “per la seva atenció
innovadora i propera”. “La qualitat humana i l’empatia són fonamentals en
aquest servei”, apunta la supervisora d’Infermeria.
Aquest dispositiu assistencial s’encarrega de proporcionar cures de rang
hospitalari al domicili dels pacients “d’una manera integral,
individualitzada i continuada en el temps”, sense oblidar-se de donar suport als seus
familiars. Olga Domingo afirma que l’hospitalització domiciliària ofereix
“certs avantatges” respecte a l’hospitalització convencional: “Evitem
complicacions com les infeccions nosocomials o quadres confusionals
derivats de l’hospitalització. La UHD també millora l’eficiència del
sistema sanitari i permet retallar despeses perquè redueix el nombre dingressos
hospitalaris convencionals, alhora que escurça aquestes estades”.
D’altra banda, augmenta el confort dels pacients: “Es troben a la seva
ambient habitual amb les comoditats de casa, en companyia de la seva família i
amb una dieta que s’adapta més als vostres gustos. Tampoc no tenen els horaris i les
interrupcions constants de lhospital. Així mateix, els familiars eviten els
desplaçaments, afavorint així la conciliació. Les famílies se senten útils
en col·laborar en les cures del pacient. Són molt agraïts, especialment
en casos de pal·liatius”.
Domingo afegeix que l’opinió del pacient i dels seus éssers estimats “és
important i es valora molt a l’hora de prendre decisions terapèutiques,
procés que afrontem de manera conjunta. Les famílies són una part molt
important de lequip de UHD. Sense elles no existiríem, són el nostre pilar al
domicili. Si un pacient no té un cuidador, el millor lloc terapèutic és el
hospital”.
La UHD en xifres
Una auxiliar administrativa, una TCAE, una coordinadora mèdica, una
supervisora d’Infermeria, set infermeres i tres metges són les persones que
porten el pes de la UHD. “Els equips que realitzen les visites domiciliàries per
els matins estan compostos per dues infermeres i un metge. A les tardes,
hi ha un infermer de torn i un metge de guàrdia que proporcionen atenció
domiciliària i/o telefònica fins a les 22.00 hores. Fora del nostre horari de
cobertura, és a dir, entre les 22:00 i les 8:00 hores, els nostres pacients tenen
la seva disposició el 112”, explica Olga Domingo.
El 2024, aquests professionals van dur a terme 6.944 visites d’Infermeria, 313
transfusions, 1.116 analítiques i 1.712 cures, també en van administrar 2.007
antibiòtics endovenosos. La infermeria de la UHD, a més, en fa moltes
altres tècniques com drenatges peritoneals i pleurals, i administració de
nutrició enteral/parenteral.
El principal desafiament per a aquesta unitat, segons la infermera, seria arribar a la
població de tot el Departament de Salut de Castelló: “Físicament,
abastem el 95% del territori, però faltaria aquest 5% de població allunyada, que
sobrepassa la isòcrona establerta per a la UHD d’aproximadament 30
minuts. Aquests casos els fem servir amb suport telefònic als professionals
sanitaris de la zona i facilitem el material i medicació necessaris”.
Qui pot accedir a aquestes cures?
Els metges i infermeres decideixen qui ingressarà a la UHD atenent a
diferents criteris. “Els potencials pacients han de comptar amb un cuidador
principal —ja sigui un familiar o una persona remunerada—, les condicions de la
habitatge han de ser adequades i habitables, i el domicili ha d’estar dins de
la nostra àrea de cobertura. No es descarta cap patologia, però l’ingrés a
la nostra unitat és una opció voluntària”, aclareix Olga Domingo.
Segons comenta la supervisora d’Infermeria, a la UHD atenen perfils de
tot tipus: “Tenim pacients aguts, crònics, pluripatològics, quirúrgics
—sobretot complicats— i pal·liatius (ja siguin oncològics o no). Al final
aprens de tot, realitzem moltíssimes tècniques als domicilis. A nivell de
Infermeria, t’enriqueix perquè no t’encaselles en un únic tipus de pacient”.
Una altra part fonamental de la feina d’aquests professionals és el suport emocional
i l’escolta activa als pacients ia les famílies, sobretot en el cas dels
malalts pal·liatius. “Quan detectem problemes
es emocionals més severs
recorrem a un psicòleg que també va als domicilis. La presència de
aquest professional és possible gràcies a un projecte social de La Caixa i la Creu
Roja. Ens recolzem en ell per ajudar els pacients i de vegades a nosaltres,
ja que portem molta càrrega emocional que dificulta mantenir la barrera
terapèutica. Passem moltes hores a determinats domicilis i, en casos
concrets, acabes involucrant-te molt, fins i tot en els problemes de la pròpia
família”.
Perspectives de futur
Com observa Olga Domingo, la població és cada cop més longeva, les
malalties es cronifiquen, els pacients són pluripatològics i cada vegada estan
més polimedicats. Davant aquest escenari, la infermera considera “absolutament
necessari” que les unitats d’hospitalització domiciliària vagin augmentant
pes dins del sistema sanitari. Mentrestant, l’equip de la UHD del
HGUCS seguirà cuidant dels qui més ho necessiten: “Que et facin una abraçada o
que et diguin ‘gràcies’ és el que et motiva per seguir endavant”.