La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que les dones «estem al centre de la lluita per la pau, de la reivindicació de més justícia social, de la defensa de la sostenibilitat mediambiental i de les accions per a frenar el canvi climàtic”.
Oltra ha fet referència a les manifestacions celebrades aquest dimarts, 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, en què «milers de dones de totes les edats sortim ahir als carrers per reivindicar alt i clar que som dones, que defensem els nostres drets i que ho fem cada dia allà on calgui. Un crit feminista que aquest any ha anat unit amb el del ‘No a la guerra’, el del no a totes les guerres del món».
En aquest sentit, ha realitzat un al·legat per la pau i en contra de les guerres, que són “l’expressió més grollera del patriarcat”. «Les dones no parim els nostres fills perquè els matin a les guerres», ha assenyalat.
«Aquesta lluita per la pau és també compartida pel món universitari i per les generacions de joves, que ja estan reclamant tenir veu en les polítiques que definiran el futur» que ha de ser «més sostenible, inclusiu i igualitari», ha afegit.
Oltra ha realitzat aquestes declaracions durant la inauguració del I Fòrum d’Ocupació i Emprenedoria de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, on ha estat acompanyada per la rectora de la UV, Mavi Mestre.
La vicepresidenta ha ressaltat que es tracta d’una «excel·lent iniciativa enfocada a garantir i millorar els nivells d’ocupabilitat de l’estudiantat», i ha valorat que s’hi tinguin en compte les diferents visions de tots els col·lectius implicats, cosa que permet «treballar des de mirades» molt diferents, però amb causes comunes com són l’ocupació estable i de qualitat, i la justícia social”, igual que es fa al Consell.
En la seua intervenció, ha destacat que la Comunitat Valenciana es troba en una «clara consolidació de la tendència cap a la recuperació econòmica i laboral», tal com mostren les darreres dades de l’EPA, amb un descens de la desocupació de més de 66.000 persones el 2021 respecte al 2020.
«Es tracta d’una xifra «rècord» fruit del «treball compartit i de la intel·ligència col·lectiva a l’hora d’implementar els primers passos de la transició cap al nou model econòmic valencià», ha apuntat Oltra.
Tot i això, «la bretxa de gènere fa que 6 de cada 10 persones aturades a la Comunitat Valenciana siguin dones», la qual cosa revela «les desigualtats del nostre mercat laboral, en què les dones solen tenir contractes més precaris, més temporals i, per tant, són els més afectats en temps de crisi”.
Per combatre aquesta situació, ha recordat que la Generalitat, a més de tenir en compte la perspectiva de gènere en totes les convocatòries d’ajudes, avança en la posada en marxa de polítiques actives dirigides específicament a les dones sense feina amb més i millor formació per a sectors econòmics que tradicionalment estan masculinitzats» i també per «prestigiar socialment i econòmicament sectors històricament menyspreats per estar altament feminitzats, com és l’economia de les tres C: criar, cuidar i curar»
En aquest àmbit, ha recordat que des de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es finançarà per a l’any 2022 un total de 27.385 llocs de treball ben remunerats, estable i de qualitat, no deslocalitzats, amb valor afegit i sostenibles mediambientalment”.
«Així mateix -ha afegit- l’impuls del Pla Convivint crearà els propers anys, de forma directa, 4.800 llocs de treball al camp de la construcció per a l’edificació de nous centres residencials, centres de dia i altres infraestructures socials».
Alhora, ha apostat per «continuar avançant en les polítiques públiques des d’una mirada integral dirigida a combatre la feminització de l’empobriment i la precarietat acompanyada pel nou marc de relacions laborals que combatrà particularment la temporalitat».
Aquestes mesures han d’anar acompanyades de «polítiques que sedueixin, atreguin, incentiven i animen els homes a ocupar-se activament de la criança i les cures des de la coresponsabilitat de gènere» que és «una de les principals novetats de l’avantprojecte de la nova llei valenciana igualtat”.
Polítiques de treball per a la joventut
Respecte a la lluita contra la desocupació entre els i les joves, Oltra ha assenyalat que, malgrat l’empitjorament dels indicadors a causa de les conseqüències de la crisi provocada per la COVID-19, les polítiques impulsades pel Consell han aconseguit “reduir la taxa d’atur juvenil a més velocitat que la taxa d’atur de la població general, del 38,12% el 2015 fins al 26,44% el 2021 (més de 10 punts menys).
Entre aquestes mesures s’ha referit al programa Avalem Joves 2021-24 per combatre l’atur juvenil i la precarització amb un pressupost estimat de 275 milions d’euros; o el programa Jove Oportunitat (JOOP) de l’IVAJ, que aquest any compta amb 2,8 milions d’euros per donar noves oportunitats a joves exclosos i excloses tant del sistema educatiu i laboral com dels entorns socials normalitzats, a través del qual s’han atès 3.200 persones joves del 2017 al 2021, de les quals un 62% han tornat a estudiar o ha trobat feina.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana