La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat que el departament que dirigeix està treballant en el disseny d’una “xarxa estable” d’atenció a les persones amb trastorn mental greu, basada en el “suport i inclusió social” a aquest col·lectiu, i que serà complementària de la sanitària.
Oltra ha presentat la campanya per l’eradicació de l’estigmatització de les persones amb trastorns mentals greus, en companyia de la presidenta de la Federació Valenciana de Salut Mental, Rosa Bayarri, amb qui ha coincidit en la necessitat de visibilitzar a un col·lectiu que a la Comunitat Valenciana representa 50.000 persones de forma directa, ja 200.000 de forma indirecta.
La posada en marxa d’aquesta campanya, que es podrà seguir en ràdios, televisió i mitjans digitals, era un dels compromisos adquirits en el Pacte Autonòmic Valencià per a l’Atenció Integral de la Salut Mental 2018-2028, subscrit per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques inclusives, la de Sanitat Universal, al costat de col·lectius i agents econòmics i socials.
Les persones amb trastorn mental greu, ha explicat, “han patit una llarga història de marginació, han estat víctimes d’una actitud general d’incomprensió i durant molt de temps no se’ls ha prestat la protecció necessària”, el que els ha portat, en moltes ocasions, a “rebutjar” ells mateixos, arribant al que es coneix com el “autoestigma”.
La campanya pretén fer visible aquest “estigma” amb què viuen les persones amb trastorn mental greu, que moltes vegades són classificades com a “vagues, faltes de motivació” o se les acusa d’estar “cridant l’atenció”, i ho fa a través de la bossa al cap que porta la persona protagonista del vídeo i del cartell. La vicepresidenta ha agraït als usuaris dels centres d’ADIEM Ontinyent “per cedir la seva veu en aquesta lluita contra l’estigma”.
Oltra ha explicat que, de la mateixa manera es pretén que la ciutadania sigui conscient que els problemes de salut mental són una realitat que a la Comunitat Valenciana pot afectar “1 de cada 4 persones” i, que en la “societat embogida” a la que es viu actualment, termes com depressió o anorèxia són molt propers a qualsevol persona.
“Des del Consell del Botànic som conscients de la necessitat d’iniciar un canvi de paradigma, que s’adeqüi a una societat inclusiva que vegi a les persones amb problemes de salut mental com a ciutadanes i ciutadans de ple dret” ha reivindicat la vicepresidenta, que ha incidit que en aquest camí el pacte per a l’atenció integral d’aquest col·lectiu representa una fita important.
Aquest document, ha informat, té com a objectiu “millorar la salut i la qualitat de vida de les persones amb trastorn mental greu des d’un model comunitari, d’atenció integral, orientat a la recuperació ia la plena inclusió social de les persones, tenint en compte la participació activa del col·lectiu “.
Per a això, des de la Vicepresidència s’ha treballat en els últims tres anys per incrementar els recursos destinats a aquest col·lectiu amb 296 noves places corresponents a 16 centres nous i a altres 8 centres per ampliació, sent el 68% d’elles habitatges tutelats.
A més, prop del 80% dels 77 programes subvencionats per Igualtat dirigits a persones amb malaltia mental es desenvolupen l’àmbit de la convivència, la cooperació, el foment de la vida independent i la intervenció.
Xarxa de suport i inclusió
La xarxa estable de suport i inclusió social per a les persones amb malaltia mental, complementària i coordinada amb la xarxa sanitària, “estarà plantejada en un doble vessant”, ha explicat Oltra.
D’una banda, els recursos d’atenció diürna, com els centres de recuperació i inclusió sociolaboral (CRISOL) on s’oferirà suport per a la inclusió de les persones a la comunitat mitjançant actuacions amb el protagonisme central de la persona usuària, els centres de dia per a persones amb més risc d’exclusió i que necessiten un suport específic, i els equips de suport social i comunitari, amb equips multidisciplinars coordinats amb les unitats de salut mental que oferiran atenció domiciliària.
D’altra banda, la xarxa de suport i inclusió social estarà formada pels recursos vivencials, com els centres residencials de salut mental de caràcter obert i flexible amb caràcter temporal o puntual amb estades màximes de 6 mesos, i els habitatges tutelats que estaran vinculades a els recursos sociocomunitaris ia les comissions de coordinació sociosanitàries i de gestió.
La vicepresidenta ha destacat que l’autonomia i la recuperació del projecte vital de les persones amb trastorn mental greu “és l’element que guia la constitució d’aquesta nova xarxa” que s’està consensuant amb les i els professionals de salut mental.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana