El senador de Compromís,vCarles Mulet, va exposar en el Ple del Senat la *dramàtica situació del camp valencià comparant els preus que paguen les cooperatives de regants valencianes
Intervenció:
He portat una sèrie de factures, gràcies a la Federació de Comunitats de regants de la Comunitat Valenciana, Fecoreva.
La Comunitat de regants d’Alfarb, l’any passat, el mes d’agost, va pagar 15 700 euros de subministrament elèctric per a reg. El mateix mes, un any després, va pagar 69 593 euros pel mateix consum energètic per a poder regar cítrics o el cultiu del caqui.
La Cooperativa de regants de Pedreguer, a l’agost de l’any 2021, va pagar 42 478 euros per regar els seus camps. El mateix mes d’agost, un any després, ha pagat 115 000 euros, un 317% més.
La Comunitat de regants de la Vall de Càrcer i Sellent, a l’agost de l’any 2021, va pagar per subministrament elèctric per a poder regar 84 378 euros; un any després ha pagat pel mateix consum energètic, per la mateixa aigua, 270 000 euros, un increment del 220%, quasi res.
La Comunitat de regants de Serra i Pla, a l’agost de 2021, va tindre uns costos de llum de 15 746 euros; aquest mateix mes d’agost, pel mateix consum ha pagat 70 000 euros.
La Comunitat de regants de Vila−real, mantenint el mateix consum, va pagar 2,8 euros per fanecada i ha acabat pagant aquest any 24,56 euros per fanecada, la qual cosa suposa que el percentatge destinat al reg per degoteig l’any 2020 per a pagar la llum ha sigut el 6,9% i ha passat al 24% en 2022.
La Comunitat de regants de Loriguilla va pagar fa un any, a l’agost, 5400 euros per subministrament elèctric per a regar i, enguany, ha pagat 34 000 euros.
Podria malgastar ací una hora parlant comunitat per comunitat de regants del País Valencià, i aquesta és l’evidència, però el problema no és que únicament s’haja incrementat d’aquesta manera bàrbara el preu de la llum o de l’electricitat per a poder regar, sinó que s’han incrementat d’igual manera el preu dels abonaments, el preu dels fitosanitaris, el preu del combustible per a poder transportar el producte.
Per això, entenem que fa falta votar a favor de les esmenes que queden pendents. Ací no estem per a autosatisfer-nos perquè, després, passa el que passa amb Sud-àfrica; passa que s’aproven lleis insuficients i es veten o no s’aproven esmenes que modifiquen aquesta situació.
Amb això, el que està passant és que, l’any passat, ja era inviable completament el cultiu en el nostre camp; costava un euro produir un quilo de caqui i a l’agricultor se li pagaven 25 cèntims; en aquest any imaginen-se la diferència. Costava un euro cultivar un quilo de taronges i a l’agricultor se li pagava, si tenia sort, 30 cèntims; imaginen-se enguany amb l’increment. O la mandarina que es pagava, com a molt, a 12 cèntims, si li la compraven. Llavors, per a què serveix la PAC o aquestes lleis si no donem solució a aquesta vergonya? Així no es pot cultivar, així no es pot continuar, estan perdent any rere any diners els agricultors. O els donem una solució o no sé per a què som ací.
Informació i Foto: Compromis