La història, l’art i la memòria col·lectiva s’entrellacen en el projecte liderat per Víctor Mínguez, professor del Departament d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castelló, que explora la recepció artística de la reialesa visigoda entre els segles XVI i XIX. La recerca, finançada pel Pla Estatal d’Investigació Científica 2021, busca comprendre com la figura dels reis i reines visigots va ser reinterpretada i utilitzada com a símbol polític i cultural per la monarquia hispànica.
El projecte, denominat La recepción artística de la realeza visigoda en la Monarquía Hispánica (siglos XVI a XIX), estableix un marc teòric que analitza des de la valoració i conservació de restes arqueològiques visigodes fins a la seua transformació en icones propagandístiques. S’hi estudia com figures com Hermenegild, Leovigild o Recared van ser recuperades per monarques com Felip II o Felip IV per a legitimar el poder dinàstic i projectar una imatge d’unitat peninsular.
A més, s’han catalogat i estudiat obres artístiques fonamentals com l’Apoteosi de Sant Hermenegild de Francisco Herrera el Vell i el Triomf de Sant Hermenegild de Francisco Herrera el Jove, així com nombrosos gravats i retrats de monarques visigots encarregats al llarg dels segles. La recerca també ha permès contextualitzar estratègies visuals que connecten el llinatge gòtic amb la Casa d’Àustria i la dinastia Borbó, des dels retrats encarregats per Felip IV fins a les escultures del Palau Reial Nou impulsades per Ferran VI.
Entre els productes de difusió del projecte, destaca la preparació de dos llibres que recullen els resultats de la recerca i que veuran la llum després de l’estiu: el monogràfic La invención de los visigodos. Imaginario y recepción artística en la Monarquía Hispánica (Universitat de Jaén, Jaén, 2025), i Pervivencia y metamorfosis del mundo medieval en el imaginario moderno (Trea, Gijón, 2025), vinculat al congrés internacional amb el mateix títol celebrat el passat novembre al castell de Peníscola i a la Universitat Jaume I. Paral·lelament, el projecte encara ha d’abordar reptes rellevants, com aprofundir en l’anàlisi de les iconografies vinculades a les reines visigodes o estudiar la pervivència del llegat visigot al llarg del segle XIX, línies de treball que obrin noves perspectives d’estudi sobre la construcció simbòlica del poder en l’època moderna.
L’equip encarregat del projecte està coordinat per Víctor Mínguez, catedràtic d’Història de l’Art i director del Departament d’Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I, i fundador del grup Iconografia i Història de l’Art (IHA), que actualment dirigeix Inmaculada Rodríguez, també integrant d’aquesta investigació. Es tracta d’un grup consolidat i reconegut per la seua sòlida trajectòria en l’estudi de les imatges del poder, l’art efímer i la cultura simbòlica, així com per l’organització de congressos i exposicions internacionals.
Amb aquesta investigació, la Universitat Jaume I reafirma el seu compromís amb la recuperació i difusió del patrimoni cultural, contribuint a aprofundir en el coneixement d’una etapa clau per a la construcció de la identitat històrica i artística de la península Ibèrica.
La recerca forma part del projecte PID2021-127111NB-I00, finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i FEDER/UE.
Informació i Foto UJI