La Universitat Jaume I ha reflexionat sobre el passat, present i futur d’Ucraïna, d’Europa i la relació entre tots dos en una taula redona titulada «Ucraïna i Europa al segle XXI: passat i futur», celebrada a l’aula magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, i organitzada per Natalia Lytvyn, del Departament de Filosofia, Sociologia i Ciències Polítiques de la Universitat Estatal de Comerç i Economia de Kíev junt amb Vicent Sanz Rozalén, professor del Departament d’Història, Geografia i Art de l’UJI.
A la inauguració han participat la degana de la Facultat de Comerç Internacional i Dret de la Universitat de Kíev, Yuliia Honcharova, i el degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l’UJI, Francisco Javier Vellón qui ha destacat que aquesta jornada «és una baula més en la implicació de l’UJI per donar visibilitat al sofriment de la ciutadania ucraïnesa, però també per a reivindicar la necessitat que tant els que han optat per romandre al seu poble i ciutat com els que s’han vist abocats a l’exili puguen retrobar-se amb un país lliure i en pau».
L’expert en Història d’Espanya, Bohdan Chuma, de la Universitat Catòlica Ucraïnesa, ha obert les ponències amb la intervenció «La presència d’Espanya en la història d’Ucraïna: breu introducció» on ha realitzat una exposició dels contactes històrics succeïts entre Espanya i Ucraïna des del s. X fins al s. XX. Ha incidit en les relacions comercials estables entre la península ibèrica i la ciutat de Leópolis, i en la presència d’espanyols que habitaven entre els cosacs, entre els servidors del rei de Polònia i, al s.XVII, a Lviv.
També ha tractat altres temes com la importància de pintures i lletres (escrits de Lope de Vega) com a forma de difusió de les idees de la península ibèrica fins a l’est d’Europa; l’augment d’esments d’Ucraïna en els diaris espanyols després de l’inici de la Primera Guerra Mundial, i la presència d’Ucraïna en la Guerra Civil Espanyola.
En la segona intervenció, José María Faraldo, professor de la Universidad Complutense de Madrid, ha abordat «Ucraïna i Espanya: passat i futur d’una relació a Europa» on ha destacat el valor de «descolonitzar la mirada», confessant la poca atenció investigadora sobre Europa de l’Est i que se li havia prestat a la història d’un dels països europeus més grans, Ucraïna. En l’exposició ha analitzat quatre moments clau: el reconeixement en 1918 de la República Popular Ucraïnesa pel Regne d’Espanya, els ucraïnesos a la Guerra Civil Espanyola, els refugiats ucraïnesos a Espanya després de la Segona Guerra Mundial i, finalment, el reconeixement de la dependència ucraïnesa en 1991 i la nova emigració.
«Hem parlat molt dels aspectes relacionats amb la guerra i el que ha portat a la guerra i és important, però crec que és molt més important encara el que avancem en els aspectes de cooperació i comprensió de la nostra història», ha assenyalat.
A aquests ponents, els han seguit Аndriy Morozov, de la Universitat Estatal de Comerç i Economia de Kíev, amb el tema «L’eurocentrisme com a problema filosòfic» i Simón Suárez, de la Universidad de Granada, que s’ha centrat en «Ucraïna: des de la generació Postsoviètica fins a la generació Maidán».
Finalment, s’ha realitzat un torn de debat fins la clausura per Alla Kravchenko, directora del Departament de Filosofia, Sociologia i Ciències Polítiques de la universitat de Kíev i per Víctor Mínguez, director del Departament d’Història, Geografia i Art de l’UJI.
Informació i Foto: UJI