L’IVAM posa en valor l’artesania, els oficis i els sabers tradicionals a la seva nova exposició ‘A media lumbre’

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘A media lumbre’ que proposa un recorregut per obres contemporànies vinculades a sabers, oficis i materials tradicionals com ceràmica, fang, llana, tèxtils, brodats, espart, palmell, vímet i altres fibres naturals a les quals se suma també el son.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat que el projecte “ens convida a recuperar altres formes de coneixement històricament desvaloritzats ia posar en valor el nostre ric patrimoni material i immaterial”.

En aquest sentit, ha recordat que la protecció dels oficis tradicionals i artesanals a la Comunitat Valenciana s’articula a través de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, “cosa fonamental que sempre he reivindicat i m’alegra que es reflecteixi en aquesta exposició”.

A la presentació ha estat acompanyada per la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, i pel coordinador de Cultura i Turisme a l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Cuesta, que ha intervingut en representació de les institucions col·laboradores, ja que el projecte neix a l’IVAM i continuarà al Casal Solleric i Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, al CD.

Per a Fernando Gómez de la Cuesta “els projectes han de transcendir els límits de la sala d’exposicions i no conformar-se amb aquest àmbit espacial per a la seva reflexió i això és precisament el que fa l’exposició. ‘A mitja lumbre’ es converteix així “en una xarxa de coneixement, rigor, sensibilitats i talent que permet que girem la nostra mirada cap a territoris essencials, vitals, territoris.”

Sobre la col·laboració amb altres institucions, Marta Alonso ha detallat que suposa “un canvi de paradigma per part de l’IVAM, es tracta de cercar sinergies i complicitats en termes d’aliances transescalars”.

Així, segons ha explicat la directora de l’IVAM i comissària de la mostra, Blanca de la Torre, cada seu acollirà una exposició autònoma en què artistes i obres aniran mutant i “adaptant-se a cada territori”.

“M’agrada pensar l’exposició com un filandó, aquelles reunions nocturnes al voltant del foc on s’entrellaçaven la feina manual i el relat compartit”, ha detallat de la Torre sobre el títol de la mostra a l’IVAM, que aplega més de quaranta obres de 27 artistes.

Algunes procedeixen de la col·lecció de l’IVAM, “pertanyen a una nova línia d’adquisicions que connecta amb el discurs de la mostra”, ha matisat la secretària autonòmica sobre les obres d’Ana Esteve Llorens, Pilar Albarracín, Laura Segura, Belén Rodríguez, Mónica Jover i Sonia Navarro.

Sobre la mostra

Una gran pancarta brodada amb la paraula “Guapa” de Pilar Albarracín rep els visitants de la mostra. Al llarg del recorregut el públic descobreix les obres realitzades en argila vidriada de Glenda León, les àmfores d’Antonio Fernández Alvira que parteixen de la tradició terrissera, les flors blaves de porcellana de Noemi Iglesias Barris elaborades manualment utilitzant un pigments extrets de telèfon mòbils rebutjats o peces ceràmiques de Marta (Valldemossa).

Hi ha peces realitzades a partir d’antigues tècniques ancestrals, com la costura mecanitzada del margalló d’Isabel Servera, els tapissos d’Adriana Meunié, una instal·lació escultòrica de Laura Segura a partir del trenat o una peça de Jessica Stockholder que recupera la tècnica mediterrània de la llatra.

D’altres recuperen l’ús de l’espart, com les peces de Sonia Navarro o Ana Laura Aláez, o bé la ceràmica, com Concha Ybarra, Javier Bravo de Rueda o les rajoles esmaltades de Susana Cámara Leret, credes amb les cendres dels residus del cultiu del llúpol.

La mostra no es limita a reivindicar unes materialitats concretes que han estat invisibilitzades o relegades; davant de l’acceleració constant “proposa una pausa: respirar, escoltar el murmuri de la matèria i atendre processos manuals que exigeixen lentitud, cura i atenció”.

La museografia mateixa de la galeria s’ha dissenyat perquè apel·li a altres sentits i no només al purament visual, amb intervencions com una gran paret arrebossada en tova “que connecta l’espai expositiu amb els materials i el territori de la Comunitat Valenciana”.

En línia amb aquesta important dimensió sensorial, l’exposició incorpora no només peces visuals, sinó també “obres sonores, com les peces inèdites de Saskia Calderón, i també peces olfactives, com un monumental collaret suspès de Julie C. Fortier que desprèn aromes de sotaboscos”, ha assenyalat de la Torre.

Un altre dels eixos fonamentals de lexposició és la reivindicació del coneixement situat i de les pràctiques comunitàries. Diverses obres han estat desenvolupades en col·laboració amb artesanas, comunitats rurals i col·lectius locals, com el projecte de Josefina Guilisasti, juntament amb la comunitat Rari de Xile o les peces de Sonia Navarro en col·laboració amb dones de la regió de Múrcia que recuperen el treball de l’espart.

La producció d”A media lumbre’ ha incorporat, a més, criteris de sostenibilitat “acords amb la responsabilitat institucional del museu”, va subratllar Blanca de la Torre. Entre les mesures adoptades, va esmentar l’ús de materials naturals i no contaminants, la reutilització d’elements expositius i l’eliminació de transports internacionals. Les cartelles i el text de sala, ha recordat, “estan realitzades amb tela i es reutilitzaran a totes les seus del projecte”.

‘A mitja lumbre’ s’aproxima a sabers no hegemònics vinculats als territoris -artesania, oficis, pràctiques camperoles i modes de vida lligats als territoris-, “però no hi ha una visió nostàlgica o romantitzada”, en paraules de Blanca de la Torre. “La pèrdua de sabers tradicionals repercuteix directament en la pèrdua de la diversitat, tant cultural com biològica”, ha conclòs.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana