“L’especialització és el futur de la professió, no podem saber de tot”

L’atenció a persones amb problemes de salut mental no és competència exclusiva de
psiquiatres i psicòlegs. En aquest àmbit, la tasca de les infermeres i infermers
especialistes en Salut Mental és clau, encara que sigui desconeguda per a molts. Amb motiu
del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d’octubre, la infermera Lorena
Liñán parla del seu treball com a especialista a l’Equip d’Intervenció Comunitària
Infanto-Juvenil (EICIJ) de l’Hospital Universitari de la Plana —a Vila-real—, missió que
compagina amb la faceta investigadora i docent.
—Quan va decidir que volia ser infermera de Salut Mental?
—Diria que la meva vocació té les seves arrels a la infància. Des de petita, juntament amb el meu
família, vaig viure de prop el que signifiquen proves, quiròfans i hospitalitzacions, i aquesta
experiència em va fer fixar-me en els que tenen cura. Amb els anys vaig decidir estudiar el Grau a

Infermeria. Després vaig tenir clar que volia dedicar-me a la salut mental i em vaig presentar a l’EIR
per formar-me com a especialista. Crec que el futur de la professió passa per la
especialització, perquè, a diferència del que se sol pensar, no podem saber de tot.
“Treballar amb roba de carrer em permet reduir les barreres

amb les persones que atenc”
—En què consisteix la feina a l’Hospital de la Plana?
—Des de l’EICIJ, ajudem adolescents amb problemes de salut mental que, per
diferents motius, tenen dificultats per accedir o mantenir-se als dispositius
convencionals datenció ambulatòria. Són joves que, a més del malestar, viuen
situacions d‟aïllament social, absentisme escolar o dinàmiques familiars vulnerables. El
que més m’agrada de la meva feina és la possibilitat d’acompanyar-los a la seva realitat diària,
generant un vincle que els permeti confiar i avançar. També valoro poder treballar
amb roba de carrer. Això permet reduir les barreres amb les persones que atenc.
—Avui es té molt present la importància de la salut mental. Creu
que la ciutadania coneix i valora el rol de la infermera en aquest àmbit?
—Cada vegada més, però encara queda molt de camí. La base del problema és que moltes
persones encara no saben realment què fem les infermeres i, si no es coneix el nostre
treball, encara és més difícil comprendre què aporta una especialista en salut mental. Les
persones comencen a entendre la nostra feina quan entren en contacte directe amb
nosaltres, però necessitem més visibilitat.
“Que el creixement de la nostra especialitat sigui ràpid o lent
dependrà de les decisions polítiques i de gestió”
—En la propera convocatòria de l’IR s’oferiran 23 places d’Infermeria de
Salut Mental a la Comunitat Valenciana, 356 a nivell nacional. Són suficients?
—És un pas endavant, però aquestes xifres encara són insuficients. Hi ha una necessitat social a
la que només es pot respondre amb més professionals qualificades. No podem cobrir els
serveis de salut mental sense un increment clar de les places formatives. Per això,
també és fonamental que es creïn més llocs de treball específics per a especialistes,
de manera que les residents puguin incorporar-se i donar continuïtat a les cures. Que el

creixement de la nostra especialitat sigui ràpid o lent dependrà de les decisions polítiques
i de gestió.

Liñán mostra el disseny amb què ha guanyat el concurs de l’AEESME per al Dia Internacional de la Infermeria de Salut Mental.
-Vostè és sòcia de l’Associació Espanyola d’Infermeria de Salut Mental
(AEESME). Per elaborar el cartell del Dia Internacional de la Infermeria de Salut
Mental, aquesta entitat va convocar un concurs en què va resultar guanyadora. Podria
explicar-nos el significat del disseny?
—Al cartell he volgut representar les eines bàsiques que tenim les infermeres
especialistes en salut mental: escolta activa, presència, acompanyament, humanitat,
curiositat… Moltes són silencioses, no fan soroll i moltes vegades semblen
invisibles, però hi són sempre, sostenint la cura. És un homenatge a la feina que
realitzem i que, només quan et toca rebre’l, comprens la importància que té.
Com a membre de l’AEESME, vull destacar la defensa de l’especialitat que la
associació realitza des de 1983, treballant amb un fort compromís ètic i
social.
-A més d’infermera de Salut Mental, també és doctoranda de la Universitat
Jaume I (UJI) i docent a l’acadèmia d’infermeria SalusPlay. Com
interactuen aquestes tres facetes?

—Aquestes tres facetes es retroalimenten. La pràctica assistencial em manté en contacte amb
la realitat, de manera que els està passant i necessiten les persones. La investigació em
permet qüestionar, analitzar i generar nou coneixement. I la docència em dóna la
oportunitat de continuar aprenent, transmetre la meva pròpia experiència i animar futurs
companys i companyes a mirar els problemes de salut mental de forma humana i lliure
d’estigmes. A més, la docència em permet acompanyar i formar els qui decideixen
prepllaurar-se per a l’examen EIR. Com vaig llegir una vegada, “ensenyar és aprendre dues vegades”.

La infermera combina la tasca assistencial amb la investigació i la docència. Actualment, està completant el seu doctorat a l’UJI.
—Entre altres qüestions, ha reflexionat sobre el poder del llenguatge a l’hora de
estigmatitzar persones amb problemes de salut mental. Per acabar, podria donar
algunes claus per evitar aquest efecte negatiu?
—El llenguatge que utilitzem influeix directament en com entenem, tractem i
acompanyem les persones. No és el mateix preguntar “què té?” que “què li ha
passat?” El llenguatge no és només una manera de descriure el món, també és una forma
de construir-ho. Quan canviem el llenguatge, canviem també la mirada i, amb això, la
manera com cuidem. Fa uns anys parlava de “pacients” i avui parlo de
“persones”. Pot semblar un matís petit, però marca una gran diferència: el primer
col·loca algú en un paper passiu i el segon li torna protagonisme.