La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i l’Oceanogràfic han col·laborat per salvar 1.300 cloïsses d’aigua dolça en perill d’extinció, que eren a la sèquia Mare de Reial destruïda a causa del desbordament del riu Magre.
Aquest canal, de prop de mig quilòmetre, albergava una important població de cloïsses d’aigua dolça, conegudes localment com a petxinots; una espècie autòctona, filtradora d’aigua i indicador natural de la salut d’aigües continentals.
Davant d’aquesta situació, els tècnics del Centre Aqüícola del Palmar, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, en col·laboració amb l’Oceanogràfic de València, van iniciar el procés de rescat d’exemplars i van poder constatar que la sèquia era un punt actiu de reproducció de dos de les tres espècies de petxinots que habiten a la Comunitat Valenciana: Unio mancus i Potomida littoralis.
Les també anomenades nàiades, en ser bivalves filtradores, contribueixen a l’eliminació d’impureses de l’aigua i mantenen així la qualitat de l’ecosistema aquàtic. A més, la seva presència als rius actua com a indicador natural de la salut d’aquests entorns. Tot i això, el seu declivi poblacional ha estat constant en els darrers anys a causa de la pèrdua d’hàbitats, principalment per la contaminació i els efectes del canvi climàtic.
D’altra banda, aquests exemplars han trobat refugi en moltes de les infraestructures de regadiu del territori valencià, de manera que un maneig adequat és primordial per fomentar la conservació d’aquestes depuradores naturals.
Gràcies a la presència d’instal·lacions adequades per al manteniment d’espècies aquàtiques a l’Oceanogràfic, els petxinots rescatats es van traslladar a l’aquari, on romanen en un entorn controlat que simula el seu hàbitat natural i amb les condicions òptimes d’aigua dolça per a la recuperació, l’anàlisi i estudi.
En el procés de seguiment dels animals, els tècnics han marcat més de 500 cloïsses, assignant-los un codi únic i registrant les seves dades biomètriques (longitud, amplada i alçada).
Fins ara, s’han dut a terme dues soltes a diferents zones fluvials prèviament avaluades com a segures. En aquestes àrees es continuarà fent un seguiment per mesurar l’èxit del rescat, amb una atenció especial en el creixement dels exemplars i en la possible aparició de nous juvenils.
Cooperació internacional
El descens poblacional de les cloïsses d‟aigua dolça no és un problema únic de la Comunitat Valenciana. A nivell internacional, nombrosos equips de recerca estan treballant en la protecció d’aquestes espècies, catalogades com a vulnerables a Europa segons la Llista Roja d’Espècies Amenaçades de la UICN.
Amb l’objectiu d’ajudar a frenar aquest declivi, l’Oceanogràfic i la Conselleria de Medi Ambient treballen des de fa tres anys en un projecte conjunt centrat en el desenvolupament de tècniques de reproducció al medi controlat, el manteniment de juvenils i la seva reintroducció al medi natural .
La protecció d‟aquestes espècies és fonamental per preservar la biodiversitat fluvial i garantir l‟estabilitat dels ecosistemes aquàtics a llarg termini. Amb aquest projecte es busca protegir l’espècie i augmentar el coneixement sobre la reproducció i les condicions òptimes per a la supervivència.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana