El president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, ha presidit aquest matí l’acte de constitució de la Comissió Mixta que redactarà el Pla director per a la posada en valor de l’jaciment arqueològic ‘del Monastil’ d’Elda. L’alcalde de la localitat, Rubén Alfaro, ha estat també present en la rúbrica de el document, així com el diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, i el director de l’àrea d’Arquitectura de la institució provincial, Rafael Pérez.
El pla director ha d’establir les bases i el programa amb el qual es procedirà a recuperar aquest enclavament. El document tècnic, redactat per un equip multidisciplinari, contindrà la descripció i estudi històric de l’jaciment arqueològic, els seus antecedents documentals, l’estat de conservació i la seva definició geomètrica. També analitzarà les seves potencialitats des de la sostenibilitat (cultural, educativa, turística o econòmica) i les propostes corresponents a obres de consolidació, restauració, reconstrucció i museïtzació, a més de les seves fases d’intervenció, amb l’estimació econòmica i els estudis pertinents per al seu finançament i futura gestió.
El termini d’execució dels treballs de redacció serà de quatre mesos i per al seu seguiment s’ha constituït aquesta comissió mixta integrada per tècnics de l’Ajuntament d’Elda i de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació.
El jaciment arqueològic ‘del Monastil’, de titularitat municipal i declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) el 2014, constitueix un dels elements més representatius i rics de el patrimoni històric d’Elda. Amb una extensió de 35.000 metres quadrats, aquest enclavament es situa a la partida rural de el mateix nom, emplaçada a uns 450 metres sobre el nivell de la mar, als contraforts orientals de la serra de la Torreta.
L’ocupació d’aquest assentament es data entre finals de el tercer mil·lenni a. C. i l’època almohade (segle XIII), amb un especial desenvolupament entre l’època ibèrica i el període alt-medieval. Amb assentaments documentats de l’Edat de Bronze, es vincula en època romana a una comunitat pelegrina i de la mansio Ad Això de l’itinerari d’Antonino.
La major part dels vestigis de l’jaciment se situen a la part alta, on es coneixen més de setanta departaments excavats, i en les quatre terrasses de la seva vessant sud. Destaquen, així mateix, les restes d’un magatzem d’època ibèrica (segles V-IV a. C.), una muralla que va fortificar l’accés a l’oppidum ibèric (segles III-II a. C.), una terrisseria d’època romana tardorepublicana i inicis de el període imperial (segles i a. C.-i d. C.), i una església cristiana dels períodes bizantí i visigot (segles VI-VII d. C.).
Aquesta església va ser, amb tota probabilitat, reconvertida posteriorment en un monasterium, que al seu torn va poder haver estat utilitzat, en època islàmica, com a el-munastir, denominació que ha romàs substancialment en l’actual nom de la partida i de el jaciment arqueològic, ‘ el Monastil ‘.
Plans directors de la Diputació
Actualment, a més de el Pla director per a la posada en valor de l’jaciment arqueològic “Monastil”, es gestionen des de l’Àrea d’Arquitectura de la institució altres projectes per a la recuperació de patrimoni cultural immoble de la província, entre els quals destaquen el de Palau Comtal de Cocentaina, el de el sistema hidràulic (mina, aqüeductes, assuts i sèquies) dels Qanats àrabs de Crevillent, el jaciment arqueològic de l’vicus romà dels Banys de la Reina de Calp, o el de l’castell de Relleu.
La Diputació d’Alacant manté des de fa dècades una línia específica de foment i cooperació municipal amb l’objectiu de recuperar i conservar el llegat arquitectònic de la província. Aquesta línia d’actuacions és la que ha possibilitat l’obertura a l’públic de monuments i espais com la ciutat romana de Lvcentvm, a Alacant, la Illeta dels Banyets, al Campello, la Torre medieval de Almudaina o la Cava Gran d’Agres, una gelera a la Serra de Mariola.
Informació i Foto: Diputació d’Alacant