La Comissió Interdepartamental de Memòria Democràtica impulsa un Pla Estratègic per promoure els drets de les víctimes i les seves famílies
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha destacat presidit la reunió de la Comissió Interdepartamental per a la Recuperació de la Memòria Democràtica, en què s’ha aprovat el Pla Estratègic de Memòria Democràtica amb què la Generalitat “promou el dret de les víctimes i els seus familiars al seu reconeixement, justícia i reparació com a garantia de no repetició”.
La reunió s’ha celebrat al Palau dels Català de Valeriola i ha comptat amb la participació de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en qualitat de vicepresidenta d’aquesta Comissió, que ha assenyalat que aquest document “ posa en valor la tasca política a la recuperació de la memòria democràtica”.
“En aquest sentit, -ha apuntat- “es fa efectiu el dret a conèixer la veritat del que va succeir, promovent que surti a la llum, dignificant les víctimes i els seus familiars, visualitzant els llocs de la memòria i la recuperació dels restes de les víctimes exhumant totes les fosses del nostre territori”.
El Pla Estratègic de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana, de durada quadriennal, conté els objectius i les prioritats, a més d’establir mesures específiques relatives als treballs d’indagació, localització, exhumació i identificació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
L’estratègia de treball per als propers quatre anys respon a la necessitat d’articular i ordenar les múltiples actuacions que el Govern valencià realitza en matèria de memòria de manera coherent, sostenible i avaluable a mitjà i llarg termini. El pla sestructura en sis eixos que pretenen cobrir el conjunt de polítiques públiques encaminades al compliment de la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Generalitat.
El primer dels eixos fa referència a les exhumacions i identificació de les víctimes. Està previst crear un mapa de fosses i un banc de dades d’ADN en col·laboració amb Fisabio que permeti elaborar un cens de víctimes. També s’hi inclou un pla específic de nadons robats per a la seva identificació.
En segon lloc, s’aborda l’eliminació total de vestigis contraris a la memòria democràtica ia la dignitat de les víctimes en territori valencià.
També es desenvolupa una política d’exhibició del patrimoni relacionat amb la II República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició per donar a conèixer a la societat valenciana el ric patrimoni existent i dotar elements formatius al públic per conèixer el passat.
En aquest sentit, els Llocs i Itineraris de la Memòria, segons Pérez Garijo, “són essencials perquè els valencians i valencianes coneguin aquest període”, com El Terrer de Paterna, un memorial dedicat a les 2.238 persones que hi van ser assassinades.
Alhora, es contempla la protecció del patrimoni bèl·lic, la construcció de monuments i memorials dedicats a les víctimes de la repressió franquista i centres d’interpretació de la memòria democràtica, a més de la creació d’un fons documental sobre memòria democràtica valenciana.
El tercer dels eixos fa referència a la posada en valor de la participació de la societat civil en la implementació de les polítiques memorialistes. Per impulsar la seva participació a l’elaboració de les polítiques de memòria es posarà a disposició de la ciutadania les plataformes ja existents de participació com GVA Participa i la nova web de Memòria Democràtica.
El quart eix aborda un element essencial de les polítiques de memòria democràtica com és la reparació i el reconeixement de les víctimes del franquisme. El primer objectiu és la creació d‟oficines d‟atenció i ajuda a les víctimes que cobreixin el territori valencià. Alhora, s’aborda com a proposta innovadora l’impuls d’una iniciativa legislativa de modificació del Codi Penal per introduir el delicte d’apologia del franquisme, de la mateixa manera que es recull el d’enaltiment del terrorisme a l’article 578 del Codi Penal espanyol.
Aquesta iniciativa es canalitzarà a través de la capacitat d’iniciativa legislativa de les comunitats autònomes al Senat. També es pretén eliminar al territori valencià qualsevol acte d’exaltació del franquisme o d’ofensa a les víctimes. En aquest apartat, s’hi inclou alhora la creació d’una Comissió de la Veritat, la Justícia i la Reparació de la Comunitat Valenciana.
El cinquè eix s’orienta a l’ensenyament de la memòria democràtica a l’educació reglada. En el marc d’aquest pla, s’introdueix l’estudi de la repressió franquista als temaris de l’Ensenyament Secundari Obligatori, Batxillerat i Formació Professional.
Està previst crear un pla específic d’ensenyament dels valors democràtics des del coneixement del passat, elaborat per experts en la matèria i alhora en didàctica i pedagogia. A l’àmbit universitari es fomenta la creació de càtedres de Memòria Democràtica per tal de convertir les universitats valencianes en referents a l’estudi d’aquest període.
El darrer dels eixos aborda les diferents actuacions de col·laboració, coordinació i cooperació a la Comunitat Valenciana i també amb l’Estat i altres comunitats autònomes per compartir les millors pràctiques en memòria democràtica.
Alhora, la nova pàgina web de Memòria Democràtica es converteix en una finestra de difusió de les polítiques i pedagogia de la memòria, de continguts i documents d’interès tant per al públic general, com per a l’especialitzat i, en definitiva, una referència de lacció del Consell.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana