La Càtedra Smart Ports premia tres innovadors projectes per la seva contribució al desenvolupament dels ports intel·ligents
Reconéixer la innovació, la investigació i el coneixement dels ports intel·ligents és el principal objectiu dels Premis Càtedra Smart Ports. En aquesta segona edició de la convocatòria, les comissions de valoració a les tres categories establertes han decidit guardonar una metodologia eficient per avançar cap a una caracterització multiprocés i multivariable de l’operativitat portuària; una anàlisi de dades climàtiques històriques, provinents de models predictius i observacions, que facilita la caracterització dels esdeveniments extrems ocorreguts i permet als operadors portuaris una gestió basada en la definició de llindars i alertes més precisa i contextualitzada; i una solució per millorar l’elecció dels millors itineraris cap a/des dels ports que aporta beneficis notables a nivell socioeconòmic i mediambiental.
Els guardonats als II Premis Càtedra Smart Ports són:
Eva Romano Moreno, Premi Millor Tesi Doctoral, dotat amb 3.000 euros, per la tesi titulada ‘Caracterització multiprocés de l’operativitat portuària’ (Universitat de Cantàbria).
Fernando Manzano Muñoz, Premi Millor Treball Final de Màster, dotat amb 2.000 euros, pel treball titulat ‘Caracterització d’esdeveniments extrems i impactes associats i la seva monetització al Port de València’ (Universitat Politècnica de Madrid).
Iván Monzón Català, Premi Millor Treball Final de Grau, dotat amb 1.000 euros, pel treball titulat ‘Desenvolupament d’un quadre de comandaments per a la gestió intel·ligent d’itineraris de trànsit als accessos al port de Roterdam’ (Universitat Jaume I de Castelló).
Avaluació i/o predicció dels nivells d’operativitat/parada i seguretat als atracaments
La guanyadora del II Premi Càtedra Smart Ports a la Millor Tesi Doctoral, Eva Romano Moreno, exposa en el seu treball ‘Caracterització multi-procés de l’operativitat portuària’ una metodologia eficient que permet avançar cap a una caracterització multi-procés i multivariable de l’operativitat portuària, basada en una descripció detallada dels processos , una caracterització desagregada de la resposta d’agitació multimodal i la seva variabilitat espacial al port, i la resposta final del sistema de vaixell atracat al moll.
En aquest cas, segons explica el president de la comissió de valoració i director de la Càtedra Smart Ports, Francisco Toledo, “la tesi aborda un problema nou que pot reportar importants beneficis: l’avaluació i/o predicció dels nivells d’operativitat/parada i seguretat en els atracaments, cosa que resulta fonamental per a una adequada gestió i funcionament mitjà eficients de les terminals portuàries, amb els conseqüents impacte”.
Es tracta, en definitiva, d’una metodologia innovadora per a una caracterització més precisa i eficient de l’operativitat/parada operativa a ports, abordant un problema de gran importància en l’àmbit de l’enginyeria portuària i que existeix, pràcticament, a tots els ports comercials a nivell mundial, ja que permet:
Identificar els elements i les variables del clima d’onatge, infraestructura i sistema d’atracament-amarratge, desfavorables, problemàtics i punts febles per a l’operació portuària, i proposar solucions optimitzades, a mida per maximitzar l’operativitat.
Anàlisi històrica (hindcast) i actual de qualsevol port, a més de ser directament extrapolable com a sistema de predicció (forecast) i eina d’ajuda a la presa de decisions i planificació anticipada de les operacions portuàries.
Pel que fa a aplicabilitat i transferència tecnològica, aquesta metodologia ha estat aplicada i validada a la dàrsena d’Àfrica (Las Palmas), demostrant la importància de les millores aconseguides, on s’ha desenvolupat una eina predictiva com a cas pilot, dins del grup de Ports i Infraestructures Costeres (IHCantabria).
Pel que fa a la transferència tecnològica, la metodologia s’ha aplicat i se segueix aplicant en projectes de rellevància, entre els quals, a nivell portuari, destaquen:
PROAS (Port Risk Optimized Advanced System/Sistema avançat de predicció de l’operativitat vaixell-infraestructura), actiu actualment amb l’Autoritat Portuària d’Algesires. Es concep com a projecte bandera que aportarà el know-how tecnològic que hauran de seguir la resta d’Autoritats Portuàries a Espanya.
ECCLIPSE (Evaluació de Climat Change a Ports of Southwest Europe – Interreg Sudoe Program, European Union), que consisteix en el desenvolupament d’un mòdul per predir l’agitació interior i calcular el potencial de l’energia de l’onatge als ports de València, Gandia i Sagunt (Autoritat Portuària València).
SAMOA-2 (Sistemes de Suport Meteorològic i Oceanogràfic a les Autoritats Portuàries – Autoritats Portuàries, Ports del Es
tat) per al desenvolupament d’un mòdul de predicció de superació de l’onatge sobre estructures d’abric portuari.
MAR+ (Accelerador de tecnologies renovables marines; Bimep-IHCantabria, Convocatòria Col·laboració Público-Privada 2021, Agència Estatal de Recerca, Ministeri de Ciència i Innovació) per al desenvolupament i posada en marxa d’un sistema per al suport i l’acceleració de les energies renovables marines mitjançant metodologia.
Anàlisi del cost econòmic d’esdeveniments extrems físics en relació amb els tancaments de port o les parades operatives de les terminals de contenidors
Per part seua, el TFM realitzat per Fernando Manzano Muñoz (‘Caracterització d’esdeveniments extrems i impactes associats i la seua monetització al Port de València’) que ha obtingut el II Premi Càtedra Smart Ports al Millor Treball Final de Màster,
constata l’interès i la importància d’aprofundir en l’estudi dels esdeveniments extrems físics i la gestió del risc associat als mateixos en el context de l’activitat portuària. De fet, segons el seu autor, “davant d’un escenari de vulnerabilitat climàtica creixent, els ports intel·ligents sorgeixen com una solució estratègica per anticipar-se i adaptar-se a aquestes noves exigències.
La implementació de models numèrics avançats de predicció i els sistemes d’observació de les xarxes de mesura i sensorització de la superestructura portuària esdevenen imprescindibles en la concepció del port intel·ligent. I tots aquests mecanismes s’han de sustentar en una estructura de dades de qualitat”.
El treball ofereix una metodologia d’anàlisi de dades climàtiques històriques, provinents de models predictius i observacions, que facilita la caracterització dels esdeveniments extrems ocorreguts i permet als operadors portuaris una gestió basada en la definició de llindars i alertes més precisa i contextualitzada. I cal assenyalar que, precisament, un dels requisits dels ports intel·ligents es basa en la recopilació, l’anàlisi i la utilització de grans volums de dades per millorar els seus processos. En un port intel·ligent, on la gestió del temps i els recursos és fonamental, la capacitat d’anticipar parades operatives facilita implementar mesures proactives que minimitzin el temps d’inactivitat i maximitzin la continuïtat del flux de mercaderies, cosa que es pot traduir directament en una reducció de costos econòmics i impactes ambientals.
“En aquest cas, s’ha valorat especialment l’anàlisi detallada del cost econòmic (monetització) que impliquen els esdeveniments extrems físics, concretament el fort onatge i les altes velocitats de vent, en relació als tancaments de port o les parades operatives de les terminals de contenidors que provoquen, així com l’aplicació de tècniques d’intel·ligència de negoci a les operacions portuàries”, ha assegurat el president de Corporació.
Els resultats obtinguts en aquest treball permeten l’anticipació a necessitats operatives i optimització de recursos, milloren l’experiència dels usuaris del port, redueixen costos, enforteixen la seguretat i, en definitiva, incrementen la fiabilitat i competitivitat del port davant dels seus usuaris i altres parts involucrades en el sistema davant d’esdeveniments extrems meteorològics i oceanogràfics. A través d’una estratègia integral de gestió del risc, el treball pretén convertir els riscos en oportunitats, integrant la resiliència, la sostenibilitat i la innovació en la gestió portuària emfatitzant la idea que els ports intel·ligents no només emergeixen com a solucions operatives, sinó com a exemple en l’adaptació i la resposta a les noves realitats climàtiques.
Solució per millorar l’elecció dels millors itineraris cap a/des dels ports per tal de millorar els temps de viatge de les mercaderies
Finalment, el II Premi Càtedra Smart Ports al Millor Treball Final de Grau ha estat per al treball ‘Desenvolupament d’un quadre de comandament per a la gestió intel·ligent d’itineraris de trànsit als accessos al Port de Rotterdam’, l’autor del qual és Iván Monzón Catalán. A partir d’aquest estudi, s’ha generat el sistema iROUTE, que contribueix de manera significativa al desenvolupament de sistemes de ports intel·ligents, en el context de la gestió d’itineraris de trànsit a les vies d’accés al port de Rotterdam a temps real.
El jurat qualificador ha valorat de manera especial l’aportació del TFG a l’àmbit dels ports intel·ligents des de quatre perspectives:
Optimització d’itineraris als accessos
L’optimització dels itineraris de trànsit rodat als accessos al port de Rotterdam és l’aportació fonamental d’aquest projecte. El sistema desenvolupat permet analitzar i recomanar, de manera intel·ligent i en temps real, els millors itineraris cap a/des del port de Rotterdam des d’un origen/destíidentificant itineraris amb congestió i suggerint itineraris alternatius per reduir els temps de viatge i millorar la seguretat viària.
Això contribueix directament a l’eficiència dels processos portuaris, minimitzant els retards, facilitant el flux previst de mercaderies i permetent que la planificació de treball dels ports es compleixi, ja que la mercaderia arriba a la destinació en el moment adequat. Aquest és un aspecte crític per a la logística i les operacions d’un port d’alta activitat com el de Rotterdam.
2. Reducció d’emissions
El sistema també té un impacte positiu en la sostenibilitat ambiental en reduir les
emissions de CO2. En optimitzar els itineraris i suggerir rutes menys congestionades, es disminueix el consum de combustible i, per tant, les emissions contaminants. Aquest enfocament és fonamental als ports intel·ligents, on es busca no només millorar l’eficiència operativa, sinó també minimitzar l’impacte ambiental del transport i les operacions associades a la logística de mercaderies.
Millora de l’eficiència operativa portuària
L’eficiència operativa del port es veu millorada gràcies al quadre de comandaments desenvolupat en el projecte, que permet visualitzar en temps real dades crítiques, com la intensitat del trànsit als diferents segments de la xarxa de carreteres interurbanes que formen part dels itineraris principals i alternatius dels accessos als ports de Rotterdam, o la velocitat de circulació en aquests.
Aquesta eina facilita la presa de decisions estratègiques per part de les autoritats portuàries i els gestors de trànsit, permetent una resposta més àgil davant de possibles congestions o incidents en l’accés al port. La plataforma també ajuda els ports a implementar un enfocament de logística just in time, contribuint a una planificació portuària més precisa, millorant els temps d’operació i reduint els colls d’ampolla que afecten la cadena de subministrament, de manera que la mercaderia estigui disponible exactament quan és requerida a cada etapa de l’operació.
Impacte socioeconòmic
Finalment, l’eficiència en el flux de mercaderies i en el transport rodat des del port i cap al port té un impacte positiu en l’economia local, nacional i internacional. La reducció dels temps d’espera i l’optimització de la cadena de subministrament beneficien les empreses de transport i els sectors comercials que depenen d’un flux constant de productes. En termes socioeconòmics, aquest tipus de sistemes intel·ligents ajuda a millorar la competitivitat dels ports i fomenta un entorn més favorable per al comerç i la indústria, impactant positivament al Producte Intern Brut (PIB) de l’àrea.
Contribuint al desenvolupament dels ports intel·ligents
Amb la concessió d’aquests premis, la Càtedra Smart Ports continua avançant per convertir-se en un ens clau per impulsar els ports intel·ligents a Espanya.
En aquest sentit, cal recordar que el 5 de febrer passat la Càtedra va organitzar, juntament amb l’Autoritat Portuària de Castelló, la Universitat Jaume I, la Fundació PortCastelló i Ports de l’Estat, la II Jornada Càtedra Smart Ports. Ports intel·ligents: noves perspectives avenços i horitzons, que va reunir més de 250 assistents en representació de tot l’ecosistema portuari públic i privat d’Espanya.
La Càtedra Smart Ports compta amb el suport de la Universitat Jaume I, PortCastelló i Ports de l’Estat, així com amb diverses entitats col·laboradores entre les quals hi ha el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de la Comunitat Valenciana, Boluda Corporació, Etra, Leatransa (Grup Tervalis), Noatum, Matèria (Grup Quimialmel), Ocean Infra.
Informació i Foto: Comunicació PortCastelló