Investiguen noves llars que daten del Mesolític al jaciment de l’Arenal de la Verge de Villena
Un estudi sobre els sediments arqueològics de l’Arenal de la Mare de Déu, un jaciment a l’aire lliure situat en un sistema dunar al costat de la Llacuna de Villena (Alacant) revela l’existència de campaments amb llars durant el Mesolític. L´objectiu d´aquest treball, publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences, és aclarir l´origen antròpic produït o modificat per l´activitat humana d´un tipus d´evidència arqueològica comuna però poc estudiada en jaciments mesolítics de principis de l´Holocè localitzada en contextos dunars semiàrids de Europa: les conegudes com a llars en fossa o hearth-pits.
“A la Península Ibèrica és la primera vegada que s’estudia aquest tipus d’estructures de manera detallada aplicant una metodologia sistemàtica per tal de determinar-ne la formació, comprendre millor la seva funció específica i avaluar les alteracions patides després de l’ocupació i l’abandonament del jaciment” , assenyala Ana Polo-Díaz, investigadora del Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) membre del Grup de Recerca en Prehistòria (Gizapre) i primera signant de l’article. Com a novetat, per dur a terme aquest treball, els investigadors han aplicat una nova metodologia d’arqueologia científica interdisciplinària que integra l’anàlisi estratigràfica i textural, la química del sòl, la micromorfologia, la petrografia i la luminescència òpticament estimulada (OSL) i termoluminescència ( TL).
L´equip de treball ha estat integrat, a més d´Ana Polo-Díaz, per l´investigador de la Universitat d´Alacant (UA) i de la Universitat d´Aarhus (Dinamarca) José Ramón Rabuñal; l’investigador de la Universitat de Rennes (França) Guilaume Guerìn, i l’investigador distingit de l’Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA Javier Fernández López de Pablo.
«Els resultats obtinguts permeten confirmar l’origen antròpic de les estructures investigades, la cronologia de les quals s’associa a dues fases d’ocupació diferents: la més llunyana, amb una antiguitat d’entre 9.300 i 9.100 anys, mentre que la més recent té una antiguitat d’entre 8.700 i 8.400 anys», explica Javier Fernández López de Pablo.
Restes trobades: llars i un forn
Pel que fa a la fase més antiga d’ocupació s’han descobert restes d’estructures corresponents a un possible forn a la cubeta, així com a una zona annexa dedicada a l’acumulació de residus de combustió procedents del forn i amb un ús puntual. Pel que fa a la fase més recent, s’han identificat àrees d’activitat de més extensió en superfície respecte a la fase més antiga, on a més d’evidència de foc, s’han documentat residus de l’ocupació d’un assentament que es va estendre entre 200 i 400 anys.
Les dades obtingudes evidencien condicions climàtiques favorables d’habitabilitat durant el període de temps específic en què va tenir lloc l’assentament a l’Arenal de Verge, durant l’Holocè Antic. «Aquestes condicions ambientals es van caracteritzar per un increment en la humitat ambiental, la temperatura i la coberta vegetal, en contrast a una significativa més aridesa detectada en els moments anteriors i posteriors a l’ocupació del lloc durant el Plistocè i l’Holocè Mitjà, respectivament» , indiquen els autors de l’article.
Els resultats d’aquesta investigació obren noves perspectives per a la investigació dels assentaments a l’aire lliure dels darrers grups de caçadors-recol·lectors de la Prehistòria a la Península Ibèrica, en un moment crucial en l’evolució humana, després del final de l’última gran glaciació i el començament del període climàtic en què ens trobem actualment, l’Holocè.
L’estudi publicat forma part del projecte PALEODEM Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia. Es tracta d´un projecte ERC Consolidator finançat pel Consell d´Investigació Europea, liderat per l´investigador de la UA Javier Fernández López de Pablo. L’objecte d’aquest projecte és aclarir quin va ser l’impacte climàtic en la demografia dels darrers caçadors-recol·lectors prehistòrics al sud-est d’Europa i avaluar com aquest impacte va afectar la transmissió cultural dels grups humans esmentats.
Informació i Foto: Universitat Alacant