INSnovaE celebra el reforç de la formació professional i l’aposta per la salut mental i defensa una educació actualitzada al curs 2024-25

L’Associació d’Inspectores i Inspectors per a una nova Educació, INSnovaE, ha celebrat l’inici de curs 2024-25 posant en valor la formació professional i l’aposta per la salut mental i mostrant-ne l’expectació davant la implementació de la nova llei de llibertat educativa a a través de la lliure elecció lingüística.
La seva presidenta nacional, la castellonenca Susana Sorribes, ha considerat que els canvis arribats per la nova política “han d’assegurar a l’alumnat recursos, llibertat i protecció”. I amb aquest objectiu, “és de celebrar l’expansió del model professional, apostant per una vessant pràctica davant de la més academicista”. Un repte “que ha de posar fi a la falsa creença d’alumnes de primera i alumnes de segona”. Per a Sorribes, “Alemanya és un bon exemple de tot allò bo que ofereix la formació professional i és aquí cap on hem de caminar i cap on aquest Consell es dirigeix ​​per obtenir títols de qualificació professional”.
Des d’INSnovaE, Sorribes ha donat suport així mateix a la protecció de l’alumnat amb protocols cada cop més conscients de la salut mental dels estudiants. “El Consell ha pres una bona decisió a l´hora d´implementar un programa de salut mental amb unitats terapèutiques que estan en coordinació directa i real amb professionals de Serveis Socials i també de Sanitat”. És precisament aquesta col·laboració estreta “la que permet atendre un increment exponencial d’aquest tipus de casos, que s’han incrementat més d’un 300% en els darrers anys, de manera que sigui possible derivar l’alumne i guiar-lo cap a la seva recuperació. I tot aquest treball desenvolupar-lo de manera coordinada”.
Per acabar, la presidenta nacional d’INSnovaE ha posat en relleu l’aposta clara per la llibertat de l’alumnat a l’hora de decidir la llengua vehicular del seu aprenentatge. “Estem expectants davant l´acollida que rebrà aquest nou protocol”. Tot i això, “ha estat una decisió valenta que aquest curs lectiu entra en vigor. El repte és que l’objectiu sigui una realitat pràctica i útil per als estudiants i els permeti triar i decidir les adaptacions curriculars per formar-se en la llengua materna escollida”.

Actualitzar el sistema
En paral·lel, per a Sorribes “és urgent aplicar una educació actualitzada”. “Cada vegada resulta més urgent dotar l’alumne d’eines que atorguin coneixements en matèria financera o implementar mesures a l’aula que els formin en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Perquè en menys d’una dècada, el que era el futur ja s’ha convertit en el present. I els docents ho sabem, hem de formar-los perquè formin futures generacions”.
Una acció que no està renyida amb la cerca “dels grans consensos en matèria educativa”. “Els que permetin pactar un sistema educatiu a llarg termini amb l’objectiu que perdurin en el temps, com ha fet Portugal. Amb 20 anys de vigència, és un exemple a seguir i que constata la seva utilitat i garanteix equilibri a un sistema educatiu que a Espanya està en canvi constant”.

Els reptes nacionals
El curs lectiu 2024-25 serà també el del reforçament de les matemàtiques i la lectura. “Els resultats dels informes PISA del desembre del 2023 demostren una reculada en les dues matèries que ara el Ministeri d’Educació pretén reforçar”. Finalment “seran 95 milions els dedicats davant dels 500 anunciats inicialment, amb l’objectiu de reduir les ràtios per docent, poder fer desdoblaments o classes de reforç”.
Al costat d’aquesta mesura, es programa una nova selectivitat per al juny amb supòsits reals i amb un 30% de preguntes tipus test. A més, les faltes d’ortografia poden suposar una pèrdua del 10% de la nota entre altres novetats.
Finalment, es planteja la renovació del marc formatiu del professorat ja anunciada el gener del 2022. “Aquest serà un dels grans temes a treballar amb associacions educatives i sindicats per veure cap a quin tipus de docents competencials avancem per treballar en la millora del sistema educatiu”, ha declarat Sorribes.

La inspecció, els ulls de l’administració
Finalment, des d’INSnovaE reivindiquen la figura de l’inspector com a “ulls de l’administració”. Sense la figura d’aquests professionals, “l’administració no veu res, no sap res, no pot remeiar res”, tal com diu el preàmbul del Reial decret de 2 d’abril de 1849 que forja la creació del Cos d’Inspectors.
És per això, ha considerat Sorribes, “que és fonamental caminar cap a la seva ampliació. Són molts els reptes i els desafiaments a què ens enfrontem cada dia a les aules dels centres als quals acudim. Ser capaços de reforçar aquesta tasca amb un nombre més gran de professionals és fonamental per aconseguir els objectius d’una educació resilient, capaç i dotada de les millors eines. Perquè tot l´esforç dedicat al´educació es traduirà en benefici per al conjunt de la nostra societat”.

Informació i Foto: Comunicació Insnovae