L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant celebra un any més de vida amb el tradicional homenatge a les persones i entitats que han fet donacions de fons documentals al llarg de l’any. L’acte se celebrarà aquest dijous a partir de les 20 hores a la sala de conferències de la seu Ciutat d’Alacant, a l’edifici Sant Ferran, 40, conduït per Carles Cortés, vicerector de Cultura, Llengües i Esports, i presidit pel rector de la UA, Manuel Palomar.
Amb catorze anys de vida ja, el projecte iniciat el 2004 per la Universitat d’Alacant no ha deixat de créixer a través de les donacions de fons documentals escrits, gràfics i sonors de persones o entitats destacades en el món de la política, la cultura o l’economia alacantines, especialment des del final del franquisme fins als nostres dies. És el cas de l’arxiu d’Enrique Cerdán Tato, escriptor, crític literari, professor, periodista i cronista d’Alacant desaparegut el 2013. En els fons que la família ha donat a la UA enguany cal destacar distincions, premis i títols; fotografies; escrits i publicacions pròpies; documentació sobre Miguel Hernández; documentació relacionada amb la legalització del PCE el 1977 a Alacant, així com també papers interns del PCE acabat de legalitzar; documentació sobre les seves sancions, multes i processament per difusió de propaganda il·legal.
També destaca aquest any l’arribada de l’Arxiu històric del Moviment d’Objectors de Consciència del País Valencià, en què trobem documentació original, cartells, revistes i fotografies amb imatges com les de la marxa per la pau celebrada al Saler de València, campanyes contra els joguines bèl·liques, de manifestacions, o de processos judicials; publicacions com ara El Caragol (butlletí desorientador del MOC), En Peu de Pau o La Puça i el General; enregistraments sonors i audiovisuals; dossiers de campanyes de suport a processos judicials i projectes per regular el moviment d’objecció de consciència, a més de quatre llibres d’actes del MOC, que, tot i ser una organització il·legal, aixecava acta de les seves reunions i debats.
L’acte començarà amb la intervenció del vicerector de Cultura, Esports i Llengües, Carles Cortés, i seguirà amb el resum anual de l’arxiu a càrrec del seu coordinador, José María Perea. Per part dels donants intervindrà Pascual Pastor Gordero, del Moviment d’Objecció de Consciència del País Valencià, i finalment el rector, Manuel Palomar, serà qui tancarà l’acte.
Precisament, el rector ha assenyalat que «l’Arxiu de la Democràcia és sens dubte una iniciativa que ens enorgulleix com a institució pública. Un projecte que ja compta amb catorze anys de vida dedicat a recuperar la memòria democràtica de la nostra societat a través dels seus protagonistes i gràcies a la confiança que dipositen en l’arxiu i en la seva magnífica gestió ».
donants
El rector serà l’encarregat de fer el lliurament de les distincions de l’arxiu als donants, que aquest any -a més de l’Arxiu del Moviment d’Objecció de Consciència del País Valencià i del d’Enrique Cerdan Tato, que recollirà la seva filla, Maite Cerdán- seran concedides a Basilio Fonts Alarcón (recollit per la seva filla, Olga Fuentes), advocat de reconegut prestigi i professor de Dret de la UA i de la UNED; Esperança Lavella Ortiz (recull la distinció Rosana Gutiérrez), militants del PSOE molt vinculada als moviments feministes; Rafael Azuar Ruiz, antic alumne del CEU i actor del grup de teatre que dirigia Antonio González.
Ha donat fotografies del grup de teatre del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant; Antonio Mula Franco, professor de la UA. Ha donat còpies de fotografies personals sobre el Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (CEU) dels anys setanta; Begoña Romero Ferre, antiga alumna de la UA. El seu treball de fi de màster tracta de la moguda alacantina i ha donat còpies de fotografies i altres documents de la moguda alacantina de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta; Arxiu de l’Associació de Veïns del Barri La Tafalera d’Elda (recull la distinció Josefa Zamora García); Arxiu d’Àngel Pascual Devesa (recull la distinció la seva néta Mercedes Pascual Artiaga). Metge pediatre de la Beneficència d’Alacant i intel·lectual molt destacat del republicanisme alacantí que en els anys 20-30 va desenvolupar una intensa activitat social, cultural i política i que va patir la repressió franquista. El seu arxiu està format pels seus escrits i fotografies, que han estat cedits a l’Arxiu de la Democràcia per a ser digitalitzats.
Informació i Foto: http://www.web.ua.es