La Consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez, ha anunciat que les obres de rehabilitació del Palau de Justícia de València, seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, ja superen el 25% d’execució i finalitzaran el 2025.
Elisa Núñez, juntament amb la presidenta del TSJCV, Pilar de l’Oliva, i la directora general de Justícia, Cristina Gil, ha visitat unes obres que “suposen la inversió més gran en la construcció de noves seus judicials de província de València, amb 25, 5 milions, i el 10% del pressupost per a noves seus”.
Per al 2024 es preveu una inversió de 14,64 milions, i per al 2025, de 13,3 milions més.
La titular de Justícia i Interior ha destacat que “el projecte de rehabilitació integral del Palau de Justícia, i anterior la Real Casa de la Duana de València, no només permetrà modernitzar i conservar un edifici històric, sinó que a més permetrà disposar d’un edifici modern i funcional, adequat a les necessitats de l’Alt Tribunal, tenint en compte, a més, que cada dia treballaran més de mig miler de persones, entre les quals hi ha tota la cúpula del poder judicial a la Comunitat Valenciana”.
En aquest sentit, “el projecte ha tingut en compte les sol·licituds i suggeriments dels jutges i fiscals que exerceixen aquí la seva tasca perquè la finalitat és que aquesta sigui una rehabilitació duradora atenent les necessitats reals dels que hi treballen”.
El Palau de Justícia va ser a l’origen la Reial Casa de la Duana de València. És un edifici de prop de 265 anys d’antiguitat. Ha servit, –a més de per al que va ser concebut en temps de Carles III– com a fàbrica de Tabacs des del 1828 i, des de fa més d’un segle (1914), com a Palau de Justícia. Està catalogat com a Monument Historicoartístic Nacional i Bé d’Interès Cultural segons la legislació autonòmica.
El projecte de rehabilitació aposta per recuperar el volum original del Palau eliminant elements afegits des de fa anys que són impropis i no tenen valor històric, ni arquitectònic ni funcional, revaloritzar els elements patrimonials més importants, a més de solucionar els problemes estructurals causats per la humitat que ha afectat, sobretot, les bigues de fusta i també d’instal·lacions de subministrament d’energia, aigua i climatització.
El TSJCV es va traslladar el 2019 de manera provisional a un altre edifici al carrer Historiador Chabás de València, per poder executar aquestes obres de rehabilitació sense afectar l’activitat de l’Alt Tribunal.
Situació de les obres
Actualment s’està actuant a tres fronts: reintegrant la coberta original de l’edifici, mitjançant l’eliminació dels afegits impropis de la dècada dels 60 i la recuperació de la conformació original; restaurant lestructura del mur original, tancant els buits oberts durant la vida de ledifici. També s’ha iniciat la restauració de les façanes, amb la neteja i eliminació de crosta negra i brutícia per a la reintegració posterior dels fingits.
A més, s’han desmuntat tots els revestiments interiors, paviments i sostres falsos de l’edifici, i s’han procedit a la consolidació estructural dels murs de càrrega i forjats.
L’excavació arqueològica del subsòl de planta baixa, que permet actuar a la fonamentació, crear una cambra sanitària i integrar les instal·lacions d’aquesta planta, va treure a la llum importants vestigis associats al seu ús com a fàbrica de tabac.
Així mateix, ha aflorat una superfície considerable de paviment de grans lloses, relacionat amb la construcció original de l’edifici com a duana.
Eficiència energètica
L’eficiència energètica s’integrarà a través d’energia geotèrmica (aquesta energia es recull mitjançant bombes de calor d’aigua i té una potència frigorífica de 494 kW) ia més es milloraran els sistemes passius (en ser un edifici històric no es poden instal·lar plaques fotovoltaiques a el sostre).
La seu del TSJCV serà el primer edifici de la Generalitat rehabilitat, eficient i sostenible gràcies a lenergia procedent del subsòl.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana